Verbos freqüentativos en aragonés
Os verbos freqüentativos en aragonés indican accions que se repiten u iterativas. Muitos d'os verbos freqüentativos presentan a terminación en -iar u en -eyar. En aragonés tamién bi ha verbos freqüentativos remataus en -car u -gar y en -tar y -lar.[1][2]
Verbos freqüentativos en -iar u -eyarEditar
A terminación -iar deriva d'o latín -IDIARE. A forma -eyar ye a evolución lochica de -IDIARE por a fonetica aragonesa y d'atras luengas romances, como rayo de RADIO, pero no ye a més freqüent. A terminación -iar ya se troba en beluns d'os primers textos escritos en romanz navarro-aragonés, y se puet trobar en atros textos medievals coexistindo con formas en -eyar y -ear.
Talment por perder-se a epentesi antihiatica tamién s'haiga produeito un retacule d'as formar en -eyar d'os verbos freqüentativos a favor d'as formas en -iar.
A forma en -iar ye a més extendillada en aragonés, y tamién se troba en castellano d'Aragón, que ha heredau a tendencia antihiatica de l'aragonés.
Sustantivos derivausEditar
Os substantivos verbals que derivan d'os verbos freqüentativos rematan en -eyo. Manimenos s'ha de fer notar que a -y- intervocalica en este y atros casos aragonés ye suave y no se pronuncia d'egual traza que en as luengas circunvecinas castellano y catalán. Adaptacions dende o castellano de parabras que derivan de verbos castellanos en -ear se pueden adaptar correctament en aragonés con -eyo: seseyo, ceceyo, ecetra.
Verbos freqüentativos en -gar y -carEditar
Os verbos en -icar, -ecar y -ucar pueden tener un matiz despectivo que s'anyade a la valura freqüentativa[1]. En qualques variants d'aragonés como o benasqués beluns d'estos verbos se pueden presentar como -egar.[2]
- Arrocegar[2].
- Chemecar[1].
- Esbelegar.[2]
- Esberrecar[1].
- Esgramucar[1]/Esbramucar[1]/Esbramegar[2].
- Esperrecar[1].
- Estosegar[2].
Substantivos derivausEditar
Son substantivos derivaus de verbos en -gar u -car:
Doble freqüentatividatEditar
En relación a estos verbos y os anteriors bi ha un infixo verbal -uc- que se situa entre a radiz y o sufixo verbal -iar:
ReferenciasEditar
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 (es) KUHN, Alwin, El Dialecto Altoaragonés (traducción de l'orichinal de 1935); Xordica Editorial. Zaragoza, 2008, pp 238-242.ISBN 978-84-96457-41-6
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 (es) José Antonio Saura Rami: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas, Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico (2003). p 328 pp 331-332.