Sierra de l'Espigar
La sierra de l'Espigar ye una sierra de la branca aragonesa[1] de lo Sistema Iberico con dirección NNW-SSE a lo sud-este de la sierra de Bicort y a lo nord-ueste de sierra Modorra.
Sierra de l'Espigar | |
---|---|
Sierra de l'Espigar y Mollón Alto vistos dende la sierra d'Algairén | |
Cheografía | |
Cordelera | Sistema Iberico |
Sector | |
' | |
Maxima altaria | 1.279 m (Mollón Alto) |
Cimas importants | Mollón Alto (1.279 m) y Val de Burguenyo (1.199 m) |
Largaria | |
Amplaria | |
Superficie | |
Vértiz cheodesico | |
Subsistemas | |
Administración | |
Estau | |
País | Aragón |
Comarca | Comunidat de Calatayú |
Cheolochía | |
Edat | |
Materials | |
Tipo | Orochenesi |
Principals altarias
editarLa principal altaria ye mollón Alto con 1.279 m, seguida de Val de Burguenyo con 1.199 m.
Toponimia
editarHidrolochía
editarLa versant nord-este de la sierra desaugua enta lo río Griu, la versant sud-ueste desaugua enta lo río Miedes, los dos afluyents de lo Xalón por la suya marguin dreita.
Nuclios habitaus
editarLa superficie de sierra de l'Espigar perteneixe a los termins municipals de Codos, Miedes, Ruesca y Orera.
Referencias
editar- ↑ (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995. p 141.
- ↑ (es) José Ángel Urzay Barrios: Cultura popular de la Comunidad de Calatayud. Arquitectura popular, tradición oral, fiestas y costumbres de la comarca. Tomo I. Centro de Estudios Bilbilitanos, Comunidat de Calatayú, 2006. p. 34.
Bibliografía
editar- (es) J. Vilá Valentí, Lluís Solé Sabarís y Manuel Terán: Geografía general de Espanya. Ariel Geografía. 1994.
- (es) Julio Muñoz Jiménez y Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995.
- (es) Eduardo Viñuales Cobos: Red Natural de Aragón. num. 17. Comunidad de Calatayud, Prames, 2007.