Sierra de les Albardes

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de les Albardes
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.340 m
Cimas importants Solana del Rei
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País
Comarca Baixo Mayestrato
Cheolochía
Edat Cretacio
Materials Calsineras y salagons.
Tipo {{{tipo}}}


La sierra de les Albardes ye una aliniación montanyosa de lo Sistema Iberico situada en lo termin municipal de La Pobla de Benifazán entre Corachán y Lo Boixar (Castellón). Fa part de la unidat morfoestructural dita en Castellón zona septentrional,[1] correspondient a las serranías marguinals terolanas.[2] Cheolochicament ye un braquisinclinal[1] con un nuclio de calsineras y salagons d'edat aptiana (Cretacio inferior).[3]

Altarias editar

La principal cima ye Solana del Rei (1.340 m), seguida de Lo Boveral (1.280 m) y atras. La canyada de Vinyals pasa lo cabalto bels 6 km sierra-sierra.

Toponimia editar

Se fa mención d'esta sierra en un texto de 1236 en lo que Blasco d'Alagón donó Lo Boixar y Fridas a Domènec Belenguer pa que los repoblás:

Et dicta loca, scilicet Fridas et el Boxar, habent affrontationes sicut atalla el collado de Rahal de Avingarin, de elia parte sicut vadit serra ad illos Comos, sicut aque vertuntur versus Fridas et el Boxar, et deinde de illa Pinna del Araynonal en suso, de alia parte illa serra de Benifazan, sicut aque vertunt versus Fridas et el Boxar, de alia parte sicut vadit serra de Benifazan, et exit ad Cabezo de las Rasas, et vadit ferire in la Serra de la Cova del Albarda.

Referencias editar

  1. 1,0 1,1 (es) Teófilo Sanfelíu Montolío: Relieve, publicau en lo libro La provincia de Castellón de la Plana, tierras y gentes. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, 1985. p. 23.
  2. (es) José Luis Peña Monné et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984.
  3. (es) Instituto Geológico y Minero de España: Mapa Geológico de España E 1:50.000. Peñarroya de Tastavins. Servicio de publicaciones de Ministerio de Industria y Energía, 1985. pp 16-17.

Bibliografía editar


Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado