Sierra d'el Chaparral

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

La sierra d'el Chaparral ye aliniación montanyosa de lo Sistema Iberico que fa part de la branca levantina y de la unidat morfoestructural dita "Serranías de Gúdar".[1]

Sierra d'el Chaparral
Envista de la sierra d'el Chaparral dezaga de Lo Castellar.
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.754 m
Cimas importants Portillo de Ramiro
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Gúdar-Chabalambre
Comunidat de Teruel
Cheolochía
Edat Cretacio
Materials rocas sedimentarias, sobre tot calsineras.
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

La superficie de la sierra d'el Chaparral perteneixe a los termins municipals de Cedriellas (Comunidat de Teruel), Alcalá de la Selva, Lo Castellar y Cabra de Mora (Gúdar-Chabalambre).

Las principals cimas son: Portillo de Ramiro u Chaparral Alto (1.754 m),[2] Chaparral Bajo (1.686 m), Majamil (1.565 m), y La Muela (1.459).

La versant norueste desaugua enta lo río Millars, que tiene lo suyo naixedero en esta sierra. La versant este lo fa enta lo río Alcalá, y la sudeste enta lo río de Valbona.

Cheolochía editar

La sierra d'el Chaparral representa la marguin meridional de las sierras de la unidat morfoestructural "Serranías de Gúdar" chunto con la sierra de Nogueruelas,[1] y l'alto d'el Royal y la sierra de Férriz enta l'este, en una aliniación WNW-ESE. Este conchunto de sierras y alters presentan modelaus estructurals a sobén en cuesta definius por la resistencia de las calsineras aptianas, que forman cinglos sobre los materials tobos de facies Weald, a on que lo ret fluvial puede encaixar-se en foces (Lo Castellar y Cabra de Mora).[2]

Referencias editar

  1. 1,0 1,1 (es) José Luis Peña Monné et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984. p 81-91.
  2. 2,0 2,1 (es) José Luis Peña Monné, Luis Alberto Longares Aladrén, Marta Espinalt Brillas: Paisajes naturales de la provincia de Teruel. Guía del medio natural. Instituto de Estudios Turolenses, 2000. pp 105-106.

Bibliografía editar


Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado