Sierra de la Caldera

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de la Caldera
Cheografía
Cordelera Sistema Iberico
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.510 m (Cerro de l'Alumbre)
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Comunidat de Teruel
Cheolochía
Edat Cretacio, Churasico
Materials Rocas sedimentarias, sobre tot calsineras.
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

La sierra de la Caldera ye aliniación montanyosa de lo Sistema Iberico que fa part de la branca levantina y la unidat morfoestructural de las "serranías de Gúdar". Puede estar considerada como un sarrau de la sierra d'Escoriuela, que fa part d'una mesma subunidat que la sierra de los Cabezos adintro de las serranías de Gudar ("sierra d'Escoriuela-cabezo Alto").[1]

La sierra de la Caldera cierra por lo sud la depresión d'El Pobo-Cedriellas[2] y ye a lo sudeste de la sierra d'Escoriuela, a lo nordesde de la sierra de los Cabezos y a lo norueste de la sierra d'el Chaparral.

La principal altaria ye Cerro de l'Alumbre (1.510 m). Las dos vertients desauguan enta Millars. La superficie de la sierra de la Caldera perteneixe a los termins municipals de Cedriellas (Comunidat de Teruel).

L'oronimo sierra de la Caldera se documenta principalment en ambient academico espanyol y francés.[2][3]

Referencias editar

  1. (es) José Luis Peña Monné et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984. p 84.
  2. 2,0 2,1 (fr) Pierre Pailhé: Caractères morphologiques de la dépression d'El Pobo (Monts Celtibériques orientaux). Revue géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest. Sud-Ouest Européen Anyo 1971 42-1 pp. 71-82.
  3. (es) Instituto Geológico y Minero de España: Mapa Geológico de España E 1:50.000. Alcalá de la Selva. Servicio de publicaciones de Ministerio de Industria y Energía, 1983. p.9.

Bibliografía editar


Sierras d'os sectors este y nord-este d'o Sistema Iberico
Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Sinyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado