Sierra de l'Aguila

Sierra de l'Aguila
Sierra aguila Aragon.jpg
Sierra de l'Aguila vista dende a ermita d'a Virchen de l'Aguila
Cheografía
Cordelera {{{cordelera}}}
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.077 m (Cabezo Rodrigo)
Cimas importants Cabezo Rodrigo (1.077 m), Virgen del Águila (1.055 m)
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau
País Flag of Aragon.svg Aragón
Comarca Campo de Daroca
Campo de Carinyena
Cheolochía
Edat Paleozoico
Materials losetas, ortoquarcitas
Tipo orochenesi
Mapa
Sistema Ibérico.png
Montanya.svg
Montanya.svg

La sierra de l'Aguila ye una sierra de la branca aragonesa de lo Sistema Iberico con dirección NO-SE situada en contacto con la depresión d'Ebro.

La superficie de la sierra de l'Aguila perteneixe a los termins municipals de Cerveruela (Campo de Daroca), Paniza y Aladrén (Campo de Carinyena).

AltariasEditar

La suya altaria principal ye Cabezo Rodrigo (1.077 m), seguiu de Virgen del Águila.

Situación respecto las sierras y vals de la redoladaEditar

La sierra de l'Aguila ye a lo sudueste de la depresión d'Ebro, a lo sudeste de la sierra d'Algairén, a lo norte de la sierra de Peco, y a lo nordueste de la sierra de Ferrera. Lo puerto de Paniza desparte la sierra de l'Aguila y la sierra d'Algairén, las foces entalladas por La Uerba con dirección Este-Ueste, la desparten de la sierra de Peco.

CheolochíaEditar

Encara que lo releu se formó en la orochenia alpina, los materials son rocas sedimentarias paleozoicas metamorfizadas (losetas, ortoquarcitas, formación Quarcita armoricana, ecetra), que se plegoron en la orochenia herzinica.

VechetaciónEditar

Los carrascals fan part de la vechetación natural d'esta sierra.

Feguras de protecciónEditar

La sierra de l'Aguila ye protechida con categoría de PIC en lo Ret Natura 2000 adintro de lo espacio "Alta Uerba-Sierra de Ferrera".[1][2]

ReferenciasEditar

  1. (es) Eduardo Viñuales Cobos: Red Natural de Aragón. Campo de Cariñena nº 25, 2008. pp 34-35.
  2. (es) Eduardo Viñuales Cobos: Red Natural de Aragón. Campo de Daroca nº 24, 2008, p 36-37.

BibliografíaEditar


Sierras de lo Sistema Iberico
Norte y Ueste Abanto | Achena - Alba - Alcarama - Aleza - Almuerzo - Armantes - Ateca - Bigornia - Bordecorex - Cabezas - Caldereros - Cameros - Cascarrera - Cetina - Corija - Cortado - Cortado Alto - Costanazo - Demanda - Deza - Frontón - Guisema - Hayedo de Santiago - Hontalbilla - Mesa de Cebollera - Ministra - Miñana - Miravalles - Moncalvillo - Moncayo - Montesclaros - Nava Alta - Neila - Parameras de Molina - Pardos - Pégado - Pelada - Peñalmonte - Peñalosa - Perdices - Pica - Picos d'Urbión - San Miguel - Selas - Solorio - Tablado - Tajahuerce - Toranzo - Valdecolleros - Yerga
Centro y Sud

Aguila - Albarrazín (Carbonera · Nevero · Penya Redonda · Tremedal) - Algairén - Aliaguilla - Altomira - Andilla - Atea - Bascuñana - Bicort - Bicuerca - Cabrillas - Camamila - Camanyas - Campalbo - Caroch - Castellanos - Ceja - Cocha - Cucalón (Anadón · Badenas · Orich · Pelarda · Pedregosa · Segura) - Cuenca - Cuerdas - Escornadero - Espigar - Exarc - Ferrera - Juan Navarro - Lidón - Negret - Noria - Majadas - Malacara - Martés - Menera - Mira - Modorra - Molina - Moluengo - Monegret - Mont Albán - Monts de Picaza - Monts Universals (Algarbe · Chabalón · Muela de Sant Chuan) - Morés - Pajaranca - Palancares - Palomera - Peco - Penya Alta - Penyas d'el Diablo - Picarcho - Rocavanos - Santa Cruz - Santerón - Serretiella - Serrezuela - Tragacet - Tremedal - Umbría Negra - Utiel - Valdecabras - Val de Meca - Val de Minguet - Valdellosa - Valdonya - Virchen - Zafriella

Este y Nordeste Alcora - Alcublas - Almanariella - Arca - Arcos - Batalla - Benifazán - Bertolines - Blanca - Bordón - Brusca - Caballos - Cabezo - Cabezos - Caldera - Calderona - Camarena - Cantera d'el Pinar - Cantera d'el Saso - Canyada - Carrascosa - Cavaller - Chabalambre - Chaparral - Chinebrosa - Celler - Corbalán - Corral Nou - Cortes - Costera - Creu - Cueva Santa - Defesas - Desert de les Balmes - Escoriuela - Espadán - Espadella - Esparreguera - Exulve - Férriz - Galceran - Galga - Garrocha - Gorda - Gúdar (Molatiellas · Mont Negro) - Lastra - Marondes - Matanza - Matanzas - Mayabona - Molinera - Montanyas de Cervera - Montordí - Ovellera - Monts de Pinar Ciego - Monegrell - Mora - Moros - Muelas de Chert - Nogueruelas - Palomita - Paúls - Pedreras - Pedrizas - Penyagolosa - Penyas Blancas - Perenchisa - Pina - Pinarhueco - Puertos de Moriella - Puertos de Tortosa-Bezeit (Albardes - Aragonesos - Caro - En Canader · Refalgarí - Sant Cristòfol) - Irta - Rayo - Rocha de las Defesas - Rodanas - Sant Chust - Sant Pere - Santa Barbara - Santa Barbara - Savinassos - Senyor - Segures - Solana - Sollavientos (Monts de Tarrascón) - Talaya - Talayas d'Alcalá - Tajos - Toro - Tortallada - Turmell - Umbrías - Vall d'Àngel - Vallivana - Vellida - Villarroya - Zancado