Esconchurador
Un esconchurador[1] u esconchuradero[1] ye una edificación relichiosa tipicament medieval exclusiva de l'Alto Aragón y cualques valles de Catalunya y lo Pireneu francés.
Os esconchuradors cumpliban funcions a meyo camín d'entre a relichión cristiana y l'antigo paganismo, relacionando-se dende tiempos antigos con a contraversión de mals datos, y a prevención de pestes, tronadas y altras catastrofes naturals que podesen esdevenir en as antigas formas de vida. L'emplego mes habitual d'estas edificacions, sin de garra duda, heba d'estar a prevención de desastres meteorolochicos que d'altra maniera podeban malmeter a cullita de l'anyada. Asinas, mos ne son arribatos dica hue bels metodos antigos, per vía d'a transmisión oral d'a memoria d'aquelas tradicions, d'os ritos que se i feban.
Per eixemplo, en o de Sant Vicient d'a Buerda se diz que i trucaban as campanas d'a ilesia a escape cuan se veyeba venir boiras de tronada per alto d'a sierra de Sant Visorio, y dimpués o mosén d'o lugar s'aprestaba a decir as parolas d'a esconchura, a cerimonia que heba de contradecir os designios d'as bruixas d'os puertos fendo que a tronada pasás per o lugar sin causar garra desastre.
Os ditos d'a esconchura soleban estar simples, de só que bels versos puet estar que encara inventatos per cualsiquier mosén anterior, anque ixo no se ye sabido. Per eixemplo, adintro d'o esconchurador de Sant Vicient se diz que se i deciban as siguients parolas:
Boiretas ta Sant Lorient
¡No apedreguez cuan t'o lugar sigaz!
Mientres se deciban ixes versos, o mosén expardiba augua bendita per o suelo de l'edificio y también en arrullaba enta alto a l'aire, y d'ixa manera se suposa que as nubladas quedaban advertitas.
Altros esconchuradors de Sobrarbe son lo un de Guaso, que comparte as formas arquitectonicas chenerals con Sant Vicient y Mediano (que només amaneix per dencima l'augua cuan l'augua de l'entibo baixa); planta cuadrada con o tellau de cuatro versants, que s'orientan ta os cuatro puntos cardinals con una arcada obierta en o lateral. También cal parar atención ta lo d'Asín de Broto perque no ye cuadrato si que tiene planta rectangular fendo de barana d'o recinto d'a ilesia con o suyo cuerpo.
Pareix que en o sieglo XVI existiba a practica d'esconchurar as tronatas en a Comunidat de Daroca y en lo Mas de las Matas y en deciban escantar los nublos. Os clerigos que escantaban los nublos yeran conoixitos como nubleros y podeban fer-lo dende os campanals.
Referencias
editar- ↑ 1,0 1,1 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
Vinclos externos
editar- (es) Esconchurador d'a Cruz Blanca
- (es) Rota, que incluye imáchens y referencias d'esconchuradors
- (es) Etiqueta "Esconjuradero" en Flickr.
- (es) Bels esconchuradors en a comarca d'o Parque Natural de Guara.