Wikipedia:Biquiprochecto:Grafía/Grafía B/Equus hydruntinus
Encebra | ||||||||||||||||
| ||||||||||||||||
| ||||||||||||||||
Equus hydruntinus | ||||||||||||||||
Regàlia, 1904 |
A encebra ó enzebra (Equus hydruntinus (Regàlia, 1904)) estiore un mamifero d'a família d'ös equidos, prou probablement parellan d'un pollin salvage, anque mës grandiço, que abitava enna Peninsula Iberica dic'a suya extincion enno sièglo XVI. A denominacion d'as zebras africanas môdernas deriva d'a parola portuguesa ta decir-ne d'êste animal: zebro, pörque ös primeros navegadors portuguesös que plegorön t'as costas africanas prencipiorön a decir-ne asinas d'ös equinos savages africanos pör a resemblança d'entre aquers e ras fembras d'a encebra iberica.
As cronicas medyevals en fan descripcion, e dícen que ras encebras yeran animals parellans d'un guaran domestico encara que belas traças mës grandiças e rapêdas en correr, e de mal domar per o suyo mal caracter. O pelage el tenévan tot gris ("de pelo de rata" en decívan a sovent ös cronistas castellans) interrupto nomës que per una franja fôsca de liërgo pör o lomo. O mueso el tenévan tammien fôsco, a miëntres que ras patas suyas tenévan rayas negras e blancas pör baixo d'ös gênullos. Févan vida en rematos que paixentávan pör as planas, anque ra caça (a carne suya yera muito filata) e ra competéncia con ös animals domesticos pör a pastura las faciorön retacular t'alto t'as zonas mës montanyencas. A finals d'o sièglo XV u talment ençatanças d'o XVI as encebras desaparêíxen d'as cronicas de caça, probablement pör haver-se extinguito ya en ixes tiëmpos, encara que amanêíxen a bels escritos dêmpués.
A identidat d'a encebra s'ha meso a discusions bastant a sovent. De primeras s'heva pensato que no yeran si que guarans ixopatos e asilvestratos, ó talment a sozespécie norteafricana Equus asinus atlanticus que poderiva haver-se êntrodueito ent'a peninsula poquet d'antês que no se producís a conquiesta romana, pero a masiatas cosas no enjáscan con ixa posibilidat, especialment o comportamiento furo e fuyêdiço, a mida suya e o sonito que fevan, mës semilar d'o relincar d'ös cavallos que no d'ös pollins.
A posibilidat que ra encebra êstás una espécie diferent, alloras endemica d'a peninsula, s'iva tornando de veces mës fuerta, dica que en ös anyos 80 e 90 se descubriorön restas subfosils de tiëmpos historicos d'Equus hydruntinus, posterios e anteriors ent'a introducion d'o pollin domestico ent'a Peninsula Iberica pör mans d'ös fenícios en o sièglo VIII d'A de C. l' Equus hydruntinus yera una espécie d'equido extincta, semilar d'un guaran masclo de grans dimensions, que heva estato descrita inicialment pör a sabels jacimientos pleistocens d'á redol d'Europa, pero que pareixeva que s'heva extinguito de tot a finals d'a çaguera glaciacion (have 10000 anyadas) anque pör ixo que diz huèi haviore de sobrevivir en a Peninsula Iberica anisolata e pör prou mës sièglos.
Actualment ye de tot seguro que êsta ye ra espécie que zaga d'ös sièglos recibiore o nomme d'encebra, pos que a mës s'han trobato pinturas rupestres amostrando ras mesmas orellas liërgas e rayas que descríven ös escritos medyevals e que no correspónden con ös guarans ó con as dos espécies d'equidos salvages d'europa; o tarpan (Equus ferus) e l'onagro (Equus onager). Diz que ös Iberos tammien prevorön de domesticar as encebras pero en faciorön mal negócio, pör ixo sièmpre els faciore a bien de recêbir ös pollins que portavan ös comercidants orientals.