Articlo d'os 1000

En biolochía, una especie (d'o latín species) ye una d'as unidatz basicas d'a biodiversidat. Per un regular, una especie ye constetuita d'organismos individuals d'una población natural, con:

  • Capacidat ta cobrir-se entre ellos y reproducir-se, librando nuevos individuos fértils.
  • Aspecto fisico, caracteristicas y chenoma semilars, pos tienen ancestros comuns en tiempos relativament recients.

D'antes no se determine si diferents individuos perteneixen a la mesma especie, cal estudiar-los ta poder unificar-ne os rasgos a considerar. Anque bi ha diferents definicions d'especie, huei a separación d'entre especies ye prou bien definita, a tamas d'a linia separadera d'especies y subespecies que ye més deficil de determinar concluyentement. As especies s'agrupan en cheneros, familias, ordens..., d'alcuerdo con o suyo parentache filochenetico.

En a clasificación scientifica, cada especie tiene un nombre binominal; o primero ye especificar-ne o chenero y dimpués a especie, anque, ta identificar-la s'han de mentar es dos nombre chuntos, per un regular escritos en corsiva (perque son en latín) y subrayatos quan son escritos a man. Asinas, os humanos somos una especie d'o chenero Homo, dita Homo sapiens. Esta nomenclatura fue estandarizada per Carl von Linné en o sieglo XVIII y a sobén s'en diz "nomenclatura linneguana". Més formalment, o nombre especifico se gosa escribir con o suyo descubridor u descriptor acompanyando-lo, chunto con l'anyo en que ne facioron a primer descripción.

Numero d'especiesEditar

 
A paixarella monarca (Danaus plexippus) ye una especie d'insecta.
 
A rana pirinenca Rana pyrenaica) ye una especie d'Amphibia.

Alto u baixo, o numero d'especies d'eucariotas descritas (2004) se puet desglosar asinas:[1]





Total: 1.562.663 especies

Se veiga tamiénEditar

Vinclos externosEditar

ReferenciasEditar