Senegüé
Senegüé ye un lugar d'a provincia de Uesca situato en o municipio de Samianigo en a comarca de l'Alto Galligo. Ye mán de Sorripas, con a quala formaba tradicionalment municipio. Ye o más gran d'os nuclios rurals dependients d'o concello de Samianigo.
Senegüé | |
---|---|
Localidat d'Aragón | |
![]() A ilesia y o lugar de Senegüé | |
Entidat • País • Provincia • Comarca • Municipio |
Lugar![]() ![]() Alto Galligo Samianigo |
Población • Total |
81 hab. (1999) |
Altaria | 820 m. |
Distancia • 56 km |
enta Uesca |
Codigo postal | 22600 |
Chentilicio | senegüense |
Parroquial • Diocesi •Arciprestato |
Chaca Samianigo |
ToponimiaEditar
En bell texto medievals se puet leyer Senebue, como en a "Colección de documentos en romanz d'o Monesterio de Sant Chuan d'a Penya"[1]:
En o fogache ordenau en as Cortz de Maella en 1405 s'escribe Senebuey:
CheografíaEditar
Se troba enclavato en o mesmo puesto a on yera una morrena frontal d'a chelera d'a Val de Tena, conservando-se a forma perfecta d'arco[2].
A suya economía s'alazeta en l'agricultura, a ganadería, a industria, sobretot a 5 km en Samianigo y a fabrica de siero fisiolochico de Bieffe Medital, situata entre Senegüé y Sorripas dende 1994. Hue tamién ye important o torismo más que más relacionato con a nieu u as ilesias romanicas de Sarrablo.
MolimentosEditar
- Cruzero "O Redol" d'o sieglo XVII, construyito en 1665.
- Ermita d'a Virchen d'o Collado d'o sieglo XVI, situata en chicot tozal d'a morrena terminal d'a chelera de Tena.
- O puent de fusta sobre o río Galligo que une Senegüé con Larrede.
- A torre esfensiva d'o sieglo XVI, en a suya parti baixa bi ye l'antiga garchola.
- A ilesia de Nuestra Sinyora de l'Asumpción d'estilo barroco y construita en o sieglo XVII. Os muros laterals son de l'antiga ilesia d'estilo romanico (sieglos XVI y XVII) que yera adedicata a Sant Satornín. A torre d'a ilesia ya existiba en o sieglo XVI.
FiestasEditar
- 29 de setiembre, en honor a Sant Miguel Arcánchel.
Vinclos externosEditar
ReferenciasEditar
- ↑ Ana Isabel Lapeña Paúl Documentos en romance del monasterio de San Juan de la Peña (segunda serie, 1325-1399) ISSN 0214-7602, Nº 11, 1999 , págs. 295-342 [1]
- ↑ Ánchel Belmonte Ribas "Guía Geológica del Pirineo", Editorial Pirineo, 2003. pp110
Lugars d'o municipio de Samianigo | |
---|---|
Poblaus: Acumuer | Aineto | Allué | Arguisal | Arraso | Arto | Artosiella | Aurín | Bara | Baranguá | Belarra | Bentué de Nocito | Borrés | Camparés | Cartirana | Castiello de Guarga | Castiello de Lerés | Chesera | Chillué | Grasa | A Guarta | L'Hostal d'Ipiés | Ibor | Ipiés | Isín | Isún de Basa | Larrede | Larrés | Lasaosa | Lasieso | Latas | Latrás | Layés | O Molín de Villobas | A Nau | Ordavés | Orna de Galligo | Osán | Pardiniella | Rapún | Samianigo | Samianigo Alto | Samianigo Baixo | Sant Isteban de Guarga | Sant Román de Basa | Sardás | Sasal | Satué | Senegüé | Solaniella | Sorripas | Usé | Yespola | Zresola Despoblaus: Abiniella | Abellada | Alavés | Arasiella | Arruaba | Asqués | Asún | Atós Alto | Atós Baixo | Ayes | Azpe | Baranguá Viello | Bescós de Sarrablo | Binueste | Bolás | Canyardo | Fablo | Fenillosa | Ibirque | O Molín d'Escartín | Sandiás | Secrún | A Torre | Villacampa | Villobas | Xabarrella |