Larrede (Lárrede en castellano) ye un lugar aragonés d'a provincia de Uesca situau en o municipio de Samianigo en a comarca de l'Alto Galligo y provincia de Uesca. Pende de l'arcipestrau de Samianigo, en a diocesi de Chaca y archidiocesi de Pamplona y Tudela.

Larrede
Lugar d'Aragón
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
 • Municipio
Lugar
 Aragón
 Uesca
Alto Galligo
Samianigo
Partiu chudicial Chaca
Población
 • Total

21 hab. (2016)
Altaria
 • Meyana

822 m.
Distancia
 • 60 km

enta Uesca
Codigo postal 22666
Chentilicio larredano
Parroquial
 • Diocesi
 • Arcipestrau
 • Parroquia

Chaca
Samianigo
Sant Pero
Coordenadas
Larrede ubicada en Aragón
Larrede
Larrede
Larrede en Aragón

A suya población ye de 21 habitants (2016).

Cheografía editar

O lugar de Larrede se troba situau a 822 metros d'altaria sobre lo livel d'a mar, a una distancia de 60 km d'a ciudat de Uesca, a capital d'a suya provincia.

Demografía editar

Evolución demografica
2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
- - - - - - - 20 -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- - - - - - - - -

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

Molimentos editar

Destaca en Larrede a suya ilesia de Sant Per de Larrede, construyida entre os anyos 1050 y 1060 y adedicada a Sant Per, que ye la ilesia parroquial d'o lugar.[1] Representa l'eixemplo mas claro d'as ilesias romanicas de Sarrablo, a sobén clamadas d'estilo larredense, estando antimás una d'as ilesias mas importants d'o romanico aragonés. Ye Molimento Nacional dende 1931 (figura legal substituyida actualment por a consideración como Bien d'Intrés Cultural. Tien planta de cruz latina, a unica de totas as ilesias sarrablesas con ista caracteristica, y cinco finestretas ta lo sud (cuasi totas en tienen tres). Ye construyida en piedra picada chicota y poseye nomás que una sola nau dividida en cinco trampos, con una torre adosada con planta cuadrada, y se troba cubierta con una vuelta de canyón dende la reconstrucción que en 1933 se i fació, dirichida por l'arquitecto Francisco Íñiguez Almech.[2]

Intresant en l'arquitectura popular de Larrede ye casa Isábal.

Sobre o camín que baixa enta Sant Chuan de Busa bi ye A Torraza, una torre esfensiva situata en frent d'a torre d'Escuer, a l'atro canto d'a val. Dende istas dos torres s'alufra tot Sarrablo y s'emplegaban en a Edat Meya ta acucutar cuan veniban enemigos.

Referencias editar

Vinclos externos editar


Lugars d'o municipio de Samianigo
Poblaus: Acumuer | Aineto | Allué | Arguisal | Arraso | Arto | Artosiella | Aurín | Bara | Baranguá | Belarra | Bentué de Nocito | Borrés | Camparés | Cartirana | Castiello de Guarga | Castiello de Lerés | Chesera | Chillué | Grasa | A Guarta | L'Hostal d'Ipiés | Ibor | Ipiés | Isín | Isún de Basa | Larrede | Larrés | Lasaosa | Lasieso | Latas | Latrás | Layés | O Molín de Villobas | A Nau | Ordavés | Orna de Galligo | Osán | Pardiniella | Rapún | Samianigo | Samianigo Alto | Samianigo Baixo | Sant Istevan de Guarga | Sant Román de Basa | Sardás | Sasal | Satué | Senegüé | Solaniella | Sorripas | Usé | Yespola | Zresola
Despoblaus: Abiniella | Abellada | Alavés | Arasiella | Arruaba | Asqués | Asún | Ataguás | Atós Alto | Atós Baixo | Ayés | Azpe | Bail | Baranguá Viello | Bescós de Sarrablo | Binueste | Bolás | Canyardo | Fablo | Fenillosa | Ibirque | O Molín d'Escartín | Pardina de Fanlo | Puent de Fanlo | Sandiás | Secrún | Sierrahún | A Torre | Villacampa | Villobas | Xabarrella