Denominación d'Orichen Protechida Cava

A Denominación d'Orichen Protechida Cava ye una denominación d'orichen protechida pa vins esbrumosos elaboraus seguntes o metodo tradicional d'o cava d'o Penedés. O consello regulador se troba en a localidat de Vilafranca del Penedès.

Botella y vinals de cava

Orichens

As primeras botella de cava se prencipioron a producir en 1872, gracias a os avances tecnolochicos en o campo d'a microbiolochía, que permitioron controlar a segunda fermentación d'a uga.

En 1972 se constituyió o primer Consello Regulador d'os Vins Esbrumosos pa regular a producción, a elaboración y a denominación d'os vins conoixius ta par d'alavez como champán. A nueva regulación replegaba a todas as bodegas que por ixas envueltas elaboraban vins esbrumosos de calidat, sin parar cuenta en a distribución cheografica y a tamas de que o cava ye un producto tradicional d'o Penedés.

En 1991 se promulgó o nuevo reglamento propio d'una Denominació d'Orichen definindo como rechión determinada una agrupació dispersa de municipios.

Redolada

Demarcación cheografica

Localización d'a DOP Cava

En 2005, a rechión d'o cava yera formada por 160 municipios, mientres que en febrero de 2006 i heba inscritas 266 bodegas distribuyidas en nomás 82 municipios. A mayoria se troban en l'Alto Penedés y as comarcas mugants. Difuera de Catalunya i hai 13 municipios con bodegas que producen cava: 6 en a zona de La Rioja (Rioja, País Basco y Navarra), 3 en Aragón, 2 en o País Valenciano, 1 en Castiella y Leyón y 1 en Extremadura:

• Aragón: 3 (Ainzón, Calatayú y Carinyena)
• Castiella y Leyón: 1 (Aranda de Duero)
• Catalunya: 69
  • Alto Campo: 5 (Aiguamúrcia, Montferri, Nulles, Puigpelat y Vila-rodona)
  • Alto Empordán: 3 (Capmany, Garriguella y Mollet de Peralada)
  • Alto Penedés: 27. Son toz os municipios d'a comarca (Avinyonet del Penedès, les Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, la Granada, Mediona, Olèrdola, Olesa de Bonesvalls, Pacs del Penedès, el Pla del Penedès, Pontons, Puigdàlber, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès y Vilobí del Penedès).
  • Anoya: 5 (Cabrera d'Igualada, Masquefa, Òdena, Piera y Vallbona d'Anoia)
  • Baches: 1 (Artés)
  • Baixo Llobregat: 5 (Begues, Castellví de Rosanes, Cornellà de Llobregat, Martorell y Sant Esteve Sesrovires)
  • Baixo Penedés: 5 (l'Arboç, la Bisbal del Penedès, Llorenç del Penedès, Santa Oliva y el Vendrell)
  • Cuenca de Barberán: 8 (Barberà de la Conca, l'Espluga de Francolí, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Solivella y Vimbodí i Poblet)
  • Garraf: 4 (Canyelles, Cubelles, Sant Pere de Ribes y Vilanova i la Geltrú)
  • Maresme: 3 (Alella, el Masnou y Tiana)
  • Selva: 1 (Blanes)
  • Tarragonés: 1 (la Secuita)
• Extremadura: 1 (Almendralejo)
• Navarra: 2 (Mendavia y Viana)
• País Basco: 2 (Laguardia y Oyón)
• País Valenciano: 2 (Requena y Torís)
• La Rioja: 2 (Grávalos y Haro)

Destaca especialment a concentración en l'Alto Penedés, a on toz os municipios tienen bodegas inscritas en a denominación d'orichen, a on se troba a seu d'o Consello Regulador en Vilafranca del Penedès y a on se troba a capital historica d'o cava en Sant Sadurní d'Anoia, que concentra 76 bodegas con o 75% d'a producción total.

En Aragón

En diferents lugars d'a provincia de Zaragoza ya existiba a tradición de fer vinos esbrumosos emplegando o metodo de champenoise. Cuan a Comunidat Economica Europea reconoixió y protechió a especialidat d'istos vins en 1986 s'incluyiron en a zona cheografica d'a DOP "Cava" os municipios d'Ainzón y Carinyena y como excepción difuera d'a zona cheografica as Bodegas Langa Hermanos, SL de Calatayú.

Caracteristicas

Ugas

As variedaz d'uga recomendadas en o reglamento son: macabeu, parellada y xarel·lo. Amás, son autorizadas: subirat parent y chardonnay, como variedaz blancas; y garnacha y moristel como tintas. Pa a elaboración de cavas rosaus s'incluyió en 1998 a pinot noir y trepat.

Producción y comercialización

Conoixiu internacionalment y disponible en mas de 100 países, se tracta d'o vino esbrumoso con denominación d'origen en Espanya que mas exporta, consolidando a suya vocación internacional, con dos terceras partis d'a suya producción con destín a os mercaus exteriores.

Bodegas

A producción d'a  D.O.P. Cava reúne mas de 38.000 hectarias de vinyal y a mas de 6.391 viticultors. As suyas 370 bodegas asociadas marcan a suya presencia a escala global.

Todas as marcas baixo a D.O.P. Cava han d'amostrar o suyo sello de calidat en todas as suyas botellas pa dar fe de que cumplen con todas as regulacions y criterios d'alta calidat d'a denominación d'orichen protechida.

En Aragón

En Aragón se troban asociadas as siguients bodegas:

• Langa Hermanos (Calatayú)
• Monasterio de Veruela (Ainzón)
• San Valero (Carinyena)

Vinclos externos

• (ca) D.O. Cava
• (es) (ca) Consello Regulador d'o Cava

• Datos: Q131438925