Barcelona

municipio d'Espanya y capital de Catalunya
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Iste articlo ye sobre a ciudat catalana de Barcelona. Ta la ciudat venezolana se veiga Barcelona (Venezuela).

Barcelona ye una ciudat espanyola, capital de Catalunya, d'a provincia de Barcelona y d'a comarca d'o Barcelonés, que d'antis mas estió la capital d'o condau de Barcelona, en dando-li lo suyo nombre. Ye situada chunto a la mar Mediterrania, a unos 160 km de distancia a lo sud d'os Pireneus y d'a muga con Francia, en una planeta mugant a l'este por a mar, a l'ueste por a ralla litoral (Sarra de Collserola), a lo sud por o río Llobregat y a lo norte por o río Besòs.

Barcelona
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas

Collage con bellos molimentos d'a ciudat.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Barcelona
Barcelonés
Superficie 100,4 km²
Población
 • Total

1 660 122 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

12 m.
Distancia
 • 500 km

enta Madrit
Alcalde Xavier Trias
Codigo postal 08001–08042
Chentilicio Barcelonés/a[1]
Ríos Llobregat y Besòs
Coordenadas
Barcelona ubicada en Catalunya
Barcelona
Barcelona
Barcelona en Catalunya
Web oficial

Tien una población de 1.636.762 habitants en o suyo termin municipal y de 3.291.654 en a suya aria metropolitana. Barcelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de población mas important d'Espanya, en l'actualidat licherament por dezaga de Madrit; buena parti d'a historia d'o país en as zagueras doscientas anyadas ye sinyalato por a rivalidat entre as dos ciudaz y a suya batalla por a supremacía en a industria, o comercio, a cultura y a politica.

Demografía editar

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
6.166 6.613 - 35.928 100.160 235.060 353.853 405.913 544.137

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
595.732 721.869 1.005.565 1.081.175 1.280.179 1.557.863 1.745.142 1.754.900 1.707.286

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
1.630.635 1.630.867 1.508.805 1.505.581 1.496.266 1.527.190 1.578.546 1.605.602 1.615.908
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- 1.636.762 - - 1.636.193 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

O censo de 1787 encorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis mas (en 1920) ya heba encorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos municipios.

Cheografia editar

 
Anvista d'o Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Districtos y barrios [2] editar

  1. Ciutat Vella:
    • el Raval
    • el Gòtic
    • la Barceloneta
    • Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
  2. L'Eixample:
    • el Fort Pienc
    • la Sagrada Família
    • la Dreta de l'Eixample
    • l'Antiga Esquerra de l'Eixample
    • la Nova Esquerra de l'Eixample
    • Sant Antoni
  3. Sants-Montjuïc:
    • el Poble Sec
    • la Marina del Prat Vermell
    • la Marina del Port
    • la Font de la Guatlla
    • Hostafrancs
    • la Bordeta
    • Sants-Badal
    • Sants
  4. Les Corts:
    • les Corts
    • la Maternitat i Sant Ramon
    • Pedralbes
  5. Sarrià – Sant Gervasi:
    • Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
    • Sarrià
    • les Tres Torres
    • Sant Gervasi-Bonanova
    • Sant Gervasi-Galvany
    • el Putget i Farró
  6. Gràcia:
    • Vallcarca i els Penitents
    • la Salut
    • Vila de Gràcia
    • el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
  7. Horta-Guinardó:
    • el Baix Guinardó
    • Can Baró
    • el Guinardó
    • la Font d'en Fargues
    • el Carmel
    • la Teixonera
    • Sant Genís dels Agudells  
    • Montbau
    • la Vall d'Hebron
    • la Clota
    • Horta
  8. Nou Barris:
    • Vilapicina i la Torre Llobeta
    • Porta
    • el Turó de la Peira  
    • Can Peguera
    • la Guineueta
    • Canyelles
    • les Roquetes
    • Verdun
    • la Prosperitat
    • la Trinitat Nova
    • Torre Baró
    • Ciutat Meridiana
    • Vallbona
  9. Sant Andreu:
    • la Trinitat Vella
    • Baró de Viver  
    • el Bon Pastor
    • Sant Andreu
    • la Sagrera
    • el Congrés i els Indians  
    • Navas
  10. Sant Martí:
    • el Camp de l'Arpa del Clot
    • el Clot
    • el Parc i la Llacuna del Poblenou
    • la Vila Olímpica del Poblenou  
    • el Poblenou
    • Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
    • el Besòs i el Maresme
    • Provençals del Poblenou
    • Sant Martí de Provençals
    • la Verneda i la Pau
 
Vicos de Barcelona

Historia editar

O 3 d'abril de 801, dimpués de siet meses de setio, tropas de l'Imperio Carolinchio mandadas por Loís, fillo y hereu de Carlos Magno, prenen la ciudat en encorporando-la a lo Imperio Carolinchio.[3]

En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[4] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha.

En chunio de 942 una incursión d'hongaros trescruza lo Pireneu por o Vallespir y espulla Banyoles, Santa Coloma de Farners y o monesterio de Sant Per d'as Puellas en Barcelona, abanzando por o Baches y o Solsonés enta Leida (que alavez feba parte d'o Califato de Cordoba) y, en revlar en a suya conquiesta, torna enta lo norte por l'Urchel y la Cerdanya.[5]

O 5 de mayo de 985 tropas d'o Califato de Cordoba comandatas por Almanzor marchan dende Cordoba enta lo condau de Barcelona. En o suyo camín espullan os territorios d'as actuals comarcas d'o Baixo Penedés, Alto Penedés, Baixo Llobregat, Barcelonés y Vallés Occidental, destruindo los monesterios de Sant Cugat del Vallès (en Sant Cugat del Vallès), Sant Pavlo del Campo (en Barcelona) y Sant Per d'as Puellas (tamién en Barcelona).[6]

Administración editar

Reparto de concellers editar

Eleccions municipals[7]
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Esquerra Republicana de Catalunya 2[8] 0 0 0 2 3 5[9] 4 2[10] 5 10[11]
Barcelona en Comú - - - - - - - - - 11 10
Partit dels Socialistes de Catalunya 16 21 21 20 16 20 15 14 11 4 8
Barcelona pel Canvi - - - - - - - - - - 6[12]
Junts per Catalunya - - - - - - - - - - 5
Partido Popular - 6 3 4 7 6 7 7 9 3 2
Candidatures d'Unitat Popular - - - - - - - - - 3 0
Convergència i Unió 8 13 17 16 13 10 9 12 14[13] 10 -
Ciudadanos - - - - - - - - - 5 -
Iniciativa per Catalunya - - 2 3 3 2 5[14] 4 5 - -
Partido Socialista Unificado de Cataluña 9 3 - - - - - - - - -
Centristes de Catalunya-UCD 8 - - - - - - - - - -
Total 43 43 43 43 41 41 41 41 41 41 41

Alcaldes editar

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791982 Narcís Serra i Serra Partit dels Socialistes de Catalunya
19821983 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19951997 Pasqual Maragall i Mira Partit dels Socialistes de Catalunya
19971999 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
20032006 Joan Clos i Matheu Partit dels Socialistes de Catalunya
20062007 Jordi Hereu i Boher Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Jordi Hereu i Boher Partit dels Socialistes de Catalunya
20112015 Xavier Trias i Vidal de Llobatera Convergència i Unió
20152019 Ada Colau Ballano Barcelona en Comú
20192023 Ada Colau Ballano Barcelona en Comú
20232027 Jaume Collboni Cuadrado[15] Partit dels Socialistes de Catalunya

Esporte editar

A oferta esportiva ye muit variata pero destacan clubs poliesportivos como o FC Barcelona, o RCD Espanyol de Barcelona o Club Natació Barcelona, o Club Natació Montjuic, y o Club Esportiu Laietà con muitos milers de socios, amás d'atros que nomás partecipan en un esporte como AA Catalunya en atletismo.

Atletismo editar

L'atletismo ye representato en Barcelona por 14 clubs federatos en a Federación Catalana d'Atletismo (FC Barcelona, Club Atlètic Blanc i Blau, Agrupació Atletica Catalunya, Asociació Esportiva d'Atletes Veterans, Club Atletismo Bikila Barcelona, Club Atletismo Running, Club d'Atletisme Canaletes, Club Atletisme Nou Barris, Barcelona Atletisme, Club Esportiu Mediterrani, Club Esportiu Universitari, Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuic, Domingo Catalán Fondistas Club). Antimás tien muitas cursas populars entre las que destacan a Media Maratón de Barcelona, a Maratón de Barcelona, a Cursa Jean Bouin y a Cursa d'El Corte Inglés.

Instalacions esportivas editar

As instalacions esportives mes destacatas son o Estadio Olimpico de Montjuïc, o Palacio Sant Jordi, as piscinas Picornell, o Camp Nou d'o FC Barcelona, o Palacio d'a Chelo de Barcelona, y o complexo esporitvo de Can Dragò.

En Barcelona se celebroron en 1992 os XXV Chuegos Olimpicos d'a era moderna.

Molimentos editar

Localidaz achirmanatas editar

Se veiga tamién editar

Referencias editar

  1. (an) Diccionario ortografico de l'aragonés (Seguntes la Propuesta Ortografica de l'EFA). Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. ISSN 1988-8139. Octubre de 2022.
  2. (ca)73 Barris
  3. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 24, ISBN 978-84-9967-306-6
  4. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6
  5. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 38, ISBN 978-84-9967-306-6
  6. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 39, ISBN 978-84-9967-306-6
  7. Archivo electoral
  8. Como Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional de Catalunya.
  9. Como Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal.
  10. Como Unitat per Barcelona en coalición con atros grupos sobiranistas.
  11. Como Esquerra Republicana de Catalunya-Ernest Maragall Alcalde+BCN Nova-Acord Municipal .
  12. Integra a o partiu Ciudadanos.
  13. (ca) El TC pren a CiU l'últim regidor de Barcelona i l'assigna al PP, en o diario Ara.
  14. En coalición como ICV-Esquerra Alternativa-EPM.
  15. (es) Información d'Electomanía en Twitter, 17 de chunio de 2023.
  16. "Agermanaments amb Europa". https://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/europa. 

Vinclos externos editar