Barcelona
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
- Iste articlo ye sobre a ciudat catalana de Barcelona. Ta la ciudat venezolana se veiga Barcelona (Venezuela).
Barcelona ye una ciudat espanyola, capital d'a comunidat autonoma de Catalunya, d'a provincia de Barcelona y d'a comarca d'o Barcelonés, que d'antis mas estió tamién a capital d'o condau de Barcelona, en dando-li lo suyo nombre. Ye situada chunto a la mar Mediterrania, a uns 160 km de distancia a lo sud d'os Pireneus y d'a muga con Francia, en una planeta mugant a l'este con a mar, a l'ueste con a ralla litoral (Sierra de Collserola), a lo sud con o río Llobregat y a lo norte con o río Besòs.
| Barcelona | |||
| Municipio de Catalunya | |||
| |||
 Collage con bellos molimentos d'a ciudat. | |||
| Entidat • Estau • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio Espanya CatalunyaBarcelona Barcelonés | ||
| Superficie | 100,4 km² | ||
| Población • Total |
1 660 122 hab. (2013) | ||
| Altaria • Meyana |
12 m. | ||
| Distancia • 500 km |
enta Madrit | ||
| Alcalde | Xavier Trias | ||
| Codigo postal | 08001–08042 | ||
| Chentilicio | Barcelonés/a[1] | ||
| Ríos | Llobregat y Besòs | ||
| Coordenadas | | ||
| Web oficial | |||
Tien una población d'1.636.762 habitants en o suyo termin municipal y de 3.291.654 en a suya aria metropolitana. Barcelona y a suya aria metropolitana forman o segundo nuclio economico y de población mas important d'Espanya, en l'actualidat licherament por dezaga de Madrit; buena parti d'a historia d'o país en as zagueras doscientas anyadas ye sinyalato por a rivalidat entre as dos ciudaz y a suya batalla por a supremacía en a industria, o comercio, a cultura y a politica.
Demografía
editar
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
O censo de 1787 incorpora Vallbona; en 1860, a Barceloneta; en 1897, Les Corts, Gràcia, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Sants y Vallvidrera; en 1904, Horta; y en 1930, Sarrià que d'antis mas (en 1920) ya heba incorporato parte de Santa Creu d'Olorda. Os datos anterios son a suma d'os antigos municipios.
Cheografia
editar
- Ciutat Vella:
- el Raval
- el Gòtic
- la Barceloneta
- Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
- L'Eixample:
- el Fort Pienc
- la Sagrada Família
- la Dreta de l'Eixample
- l'Antiga Esquerra de l'Eixample
- la Nova Esquerra de l'Eixample
- Sant Antoni
- Sants-Montjuïc:
- el Poble Sec
- la Marina del Prat Vermell
- la Marina del Port
- la Font de la Guatlla
- Hostafrancs
- la Bordeta
- Sants-Badal
- Sants
- Les Corts:
- les Corts
- la Maternitat i Sant Ramon
- Pedralbes
- Sarrià – Sant Gervasi:
- Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
- Sarrià
- les Tres Torres
- Sant Gervasi-Bonanova
- Sant Gervasi-Galvany
- el Putget i Farró
- Gràcia:
- Vallcarca i els Penitents
- la Salut
- Vila de Gràcia
- el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova
- Horta-Guinardó:
- el Baix Guinardó
- Can Baró
- el Guinardó
- la Font d'en Fargues
- el Carmel
- la Teixonera
- Sant Genís dels Agudells
- Montbau
- la Vall d'Hebron
- la Clota
- Horta
- Nou Barris:
- Vilapicina i la Torre Llobeta
- Porta
- el Turó de la Peira
- Can Peguera
- la Guineueta
- Canyelles
- les Roquetes
- Verdun
- la Prosperitat
- la Trinitat Nova
- Torre Baró
- Ciutat Meridiana
- Vallbona
- Sant Andreu:
- la Trinitat Vella
- Baró de Viver
- el Bon Pastor
- Sant Andreu
- la Sagrera
- el Congrés i els Indians
- Navas
- Sant Martí:
- el Camp de l'Arpa del Clot
- el Clot
- el Parc i la Llacuna del Poblenou
- la Vila Olímpica del Poblenou
- el Poblenou
- Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
- el Besòs i el Maresme
- Provençals del Poblenou
- Sant Martí de Provençals
- la Verneda i la Pau
Historia
editarO 3 d'abril de 801, dimpués de siet meses de setio, tropas de l'Imperio Carolinchio mandadas por Loís, fillo y hereu de Carlos Magno, conquirioron a ciudat en incorporando-la a l'Imperio Carolinchio.[3]
En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[4] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha.
En chunio de 942 una incursión d'hongaros trescruzó lo Pireneu por o Vallespir y espulló Banyoles, Santa Coloma de Farners y o monesterio de Sant Per d'as Puellas en Barcelona, abanzando por o Baches y o Solsonés enta Leida (que alavez feba parte d'o Califato de Cordoba) y, en reblar en a suya conquiesta, tornó enta lo norte por l'Urchel y la Cerdanya.[5]
O 5 de mayo de 985 tropas d'o Califato de Cordoba comandadas por Almanzor marchoron dende Cordoba enta lo condau de Barcelona. En o suyo camín espulloron os territorios d'as actuals comarcas d'o Baixo Penedés, Alto Penedés, Baixo Llobregat, Barcelonés y Vallés Occidental, destruindo los monesterios de Sant Cugat del Vallès (en Sant Cugat del Vallès), Sant Pavlo del Campo (en Barcelona) y Sant Per d'as Puellas (tamién en Barcelona).[6]
Administración
editarReparto de concellers
editar| Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 | 2015 | 2019 | 2023 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | 2[8] | 0 | 0 | 0 | 2 | 3 | 5[9] | 4 | 2[10] | 5 | 10[11] | 5 |
| Barcelona en Comú | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 11 | 10 | 9 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | 16 | 21 | 21 | 20 | 16 | 20 | 15 | 14 | 11 | 4 | 8 | 11 |
| Barcelona pel Canvi | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 6[12] | - |
| Junts per Catalunya | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 5 | 11[13] |
| Partido Popular | - | 6 | 3 | 4 | 7 | 6 | 7 | 7 | 9 | 3 | 2 | 4 |
| Vox | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 2 |
| Centristes de Catalunya-UCD | 8 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Convergència i Unió | 8 | 13 | 17 | 16 | 13 | 10 | 9 | 12 | 14[14] | 10 | - | - |
| Ciudadanos | - | - | - | - | - | - | - | - | - | 5 | - | - |
| Iniciativa per Catalunya | - | - | 2 | 3 | 3 | 2 | 5[15] | 4 | 5 | - | - | - |
| Partido Socialista Unificado de Cataluña | 9 | 3 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Centristes de Catalunya-UCD | 8 | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - | - |
| Total | 43 | 43 | 43 | 43 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 | 41 |
Alcaldes
editarEsporte
editarA oferta esportiva ye muit variata pero destacan clubs poliesportivos como o FC Barcelona, o RCD Espanyol de Barcelona o Club Natació Barcelona, o Club Natació Montjuic, y o Club Esportiu Laietà con muitos milers de socios, amás d'atros que nomás partecipan en un esporte como AA Catalunya en atletismo.
L'atletismo ye representato en Barcelona por 14 clubs federatos en a Federación Catalana d'Atletismo (FC Barcelona, Club Atlètic Blanc i Blau, Agrupació Atletica Catalunya, Asociació Esportiva d'Atletes Veterans, Club Atletismo Bikila Barcelona, Club Atletismo Running, Club d'Atletisme Canaletes, Club Atletisme Nou Barris, Barcelona Atletisme, Club Esportiu Mediterrani, Club Esportiu Universitari, Club Natació Barcelona, Club Natació Montjuic, Domingo Catalán Fondistas Club). Antimás tien muitas cursas populars entre las que destacan a Media Maratón de Barcelona, a Maratón de Barcelona, a Cursa Jean Bouin y a Cursa d'El Corte Inglés.
Instalacions esportivas
editarAs instalacions esportives mes destacatas son o Estadio Olimpico de Montjuïc, o Palacio Sant Jordi, as piscinas Picornell, o Camp Nou d'o FC Barcelona, o Palacio d'a Chelo de Barcelona, y o complexo esporitvo de Can Dragò.
En Barcelona se celebroron en 1992 os XXV Chuegos Olimpicos d'a era moderna.
Molimentos
editarCivils
editarRelichiosos
editarLocalidaz achirmanatas
editar
Dublín (Irlanda).
Buenos Aires (Archentina).- 1963[18]:
Montpeller (Occitania). - 1985:
São Paulo (Brasil).
Se veiga tamién
editarReferencias
editar- ↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
- ↑ (ca)73 Barris
- ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 24, ISBN 978-84-9967-306-6
- ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6
- ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 38, ISBN 978-84-9967-306-6
- ↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 39, ISBN 978-84-9967-306-6
- ↑ Archivo electoral
- ↑ Como Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional de Catalunya.
- ↑ Como Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal.
- ↑ Como Unitat per Barcelona en coalición con atros grupos sobiranistas.
- ↑ Como Esquerra Republicana de Catalunya-Ernest Maragall Alcalde+BCN Nova-Acord Municipal .
- ↑ Integra a o partiu Ciudadanos.
- ↑ Con o nombre de Trias per Barcelona
- ↑ (ca) El TC pren a CiU l'últim regidor de Barcelona i l'assigna al PP, en o diario Ara.
- ↑ En coalición como ICV-Esquerra Alternativa-EPM.
- ↑ (es) Información d'Electomanía en Twitter, 17 de chunio de 2023.
- ↑ (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.69.
- ↑ "Agermanaments amb Europa". https://ajuntament.barcelona.cat/relacionsinternacionalsicooperacio/ca/europa.
Vinclos externos
editar
Se veigan as imáchens de Commons sobre Barcelona.- (ca) Pachina web oficial de l'Achuntamiento de Barcelona.
| Municipios d'a comarca d'o Barcelonés | |
|---|---|
| Badalona | Barcelona | L'Hospitalet de Llobregat | Sant Adrià de Besòs | Santa Coloma de Gramenet |
