Castiella y Leyón

comunidat autonoma espanyola situata en o norte d'a Peninsula Iberica

Castiella y Leyón (Castilla y León en castellán; Castiella y Llión en leyonés; Castela e León en gallego) ye una comunidat autonoma espanyola situata en o norte d'a Peninsula Iberica. Ye formata en 1983 por as almenistracions de Leyón y Castiella la Viella.

Castiella y Leyón
Castilla y León
Castela e León
Castiella y Llión
Comunidat autonoma d'Espanya
Flag of Castile and León.svg Escudo de  Castiella y Leyón
Bandera Escudo
Entidat
 • Estato
Comunidat autonoma
Espanya
Capital No tién
Ciudat mas poblada Valladolit[1]
Idioma oficial
 • Atros idiomas
Castellán
Leyonés, gallego y extremenyo
Superficie
 • Total
Pos. 1 de 19
94 223 km²
Población
 • Total (2018)
 • Densidat
Pos. 6 de 19
2 418 694 hab.
27,16 hab/km²
‎Chentilicio castellan-leyonés/esa
ISO 3166-2 ES-CL
President Alfonso Fernández Mañueco (PP)
Estatuto d'autonomía 2 de marzo de 1983
Día Nacional de Castiella 23 d'abril
Localización de Castilla y León.svg
Pachina web oficial

Luengas y parlasEditar

Quasi totz os habitants nativos d'esta comunidat autonoma parlan castellán, a més bi ha minorías que charran leyonés y gallego en as provincias de Leyón y Zamora.

O castellán d'esta comunidat autonoma ye o castellán d'a Meseta Norte, foneticament pareixiu a lo castellán de l'Alto Ebro y a lo castellán rechional d'Aragón, fendo part totz de l'aria septentrional de variants peninsulars d'o castellán.[2] En o sud de Salamanca en continuidat cheografica con Cazres se combinan rasgos d'o castellán meridional con importants restos leyoneses que constituyen l'extremenyo (palra d'El Rebollal, que fa part de l'extremenyo sirragatino).

Lo leyonés d'a provincia de Zamora ye astur-leyonés occidental, estando a variant mes definida o sanabrés. Las atras parlas leyonesas de Zamora son pareixidas a las d'a zona centro-occidental de Leyón: carbayés, alistán. La mitat oriental de Zamora se castellanizo d'entre sieglo XIX.[3] Lo desaparexiu sayagüés yera pareixiu a la tamién recientment desapareixida parla riberana de Las Arribes en o norueste de Salamanca.

Lo leyonés que se charra en as marguins d'a provincia de Leyón puede estar astur-leyonés occidental (paḷḷuezu, berciano, cabreires, cepedano, maragato), u central (parla de Los Argüeyos). La mitat oriental de Leyón se castellanizó d'entre sieglo XIX,[3] de fueras d'a zona d'Oseya de Sayambre que lo fació en o sieglo XX.

División politico-administrativaEditar

Ye formata por nueu provincias: Ávila, Burgos, Leyón, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid y Zamora. Encara que o Estatuto d'Autonomía no fixa a suya capital, as seus d'o Gubierno y o Parlamento se troban en Valladolit. Por ixo, ista ciudat ye de facto a capital d'a comunidat autonoma.

ReferenciasEditar

  1. (es) Gran Atlas Universal: España (Tomo 6), Salvat Editores,S.A. , ISBN 84-345-9788-8, 1998, p. 134
  2. (es) Rafael Lapesa: Historia de la lengua espanyola. Editorial Gredos. 1981.
  3. 3,0 3,1 (es) Alonso Zamora Vicente: Dialectología espanyola. Editorial Gredos, segunda edición, 1989, p 124.

Vinclos externosEditar