Castiella y Leyón

comunidat autonoma espanyola situata en o norte d'a Peninsula Iberica
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Castiella y Leyón (Castilla y León en castellano; Castiella y Llión en leyonés; Castela e León en gallego) ye una comunidat autonoma espanyola situata en o norte d'a Peninsula Iberica. Ye formata en 1983 por as almenistracions de Leyón y Castiella la Viella.

Castiella y Leyón
Castilla y León
Castela e León
Castiella y Llión
Comunidat autonoma d'Espanya
Escudo de  Castiella y Leyón
Bandera Escudo
Entidat
 • Estato
Comunidat autonoma
Espanya
Capital No tién
Ciudat mas poblada Valladolit[1]
Idioma oficial
 • Atros idiomas
Castellano
Leyonés, gallego y extremenyo
Superficie
 • Total
Pos. 1 de 19
94 223 km²
Población
 • Total (2018)
 • Densidat
Pos. 6 de 19
2 418 694 hab.
27,16 hab/km²
‎Chentilicio Castellanoleyonés/a
ISO 3166-2 ES-CL
President Alfonso Fernández Mañueco (PP)
Estatuto d'autonomía 2 de marzo de 1983
Día Nacional de Castiella 23 d'abril

Pachina web oficial

Luengas y parlas

editar

Cuasi toz os habitants nativos d'esta comunidat autonoma parlan castellano, a mes bi ha minorías que charran leyonés y gallego en as provincias de Leyón y Zamora.

O castellano d'esta comunidat autonoma ye o castellano d'a Meseta Norte, foneticament pareixiu a lo castellano de l'Alto Ebro y a lo castellano rechional d'Aragón, fendo part toz de l'aria septentrional de variants peninsulars d'o castellano.[2] En o sud de Salamanca en continuidat cheografica con Cazres se combinan rasgos d'o castellano meridional con importants restos leyoneses que constituyen l'extremenyo (palra d'El Rebollal, que fa part de l'extremenyo sirragatino).

Lo leyonés d'a provincia de Zamora ye astur-leyonés occidental, estando a variant mes definida o sanabrés. Las atras parlas leyonesas de Zamora son pareixidas a las d'a zona centro-occidental de Leyón: carbayés, alistán. La mitat oriental de Zamora se castellanizo d'entre sieglo XIX.[3] Lo desaparexiu sayagüés yera pareixiu a la tamién recientment desapareixida parla riberana de Las Arribes en o norueste de Salamanca.

Lo leyonés que se charra en as marguins d'a provincia de Leyón puede estar astur-leyonés occidental (paḷḷuezu, berciano, cabreires, cepedano, maragato), u central (parla de Los Argüeyos). La mitat oriental de Leyón se castellanizó d'entre sieglo XIX,[3] de fueras d'a zona d'Oseya de Sayambre que lo fació en o sieglo XX.

División politico-administrativa

editar

Ye formata por nueu provincias: Ávila, Burgos, Leyón, Palencia, Salamanca, Segovia, Soria, Valladolid y Zamora. Encara que o Estatuto d'Autonomía no fixa a suya capital, as seus d'o Gubierno y o Parlamento se troban en Valladolit. Por ixo, ista ciudat ye de facto a capital d'a comunidat autonoma.

Referencias

editar
  1. (es) Gran Atlas Universal: España (Tomo 6), Salvat Editores,S.A. , ISBN 84-345-9788-8, 1998, p. 134
  2. (es) Rafael Lapesa: Historia de la lengua espanyola. Editorial Gredos. 1981.
  3. 3,0 3,1 (es) Alonso Zamora Vicente: Dialectología espanyola. Editorial Gredos, segunda edición, 1989, p 124.

Vinclos externos

editar


Comunidatz autonomas d'Espanya
  Andalucía -   Aragón -   Prencipau d'Asturias -   Islas Balears -   Canarias -   Cantabria -   Castiella-La Mancha -   Castiella y Leyón -   Catalunya -   Extremadura -   Galicia -   Comunidat de Madrit -   Rechión de Murcia -   Navarra -   País Basco -   La Rioja -   País Valenciano
Ciudatz autonomas
  Ceuta -   Melilla
Plazas de Sobiranía
Chafarinas - Penyón de Vélez de la Gomera - Penyón d'Alhucemas