Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Aiguamúrcia (Aiguamúrcia en catalán y oficialment; Aiguamurcia en castellano) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.

Aiguamúrcia
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Anvista cheneral d'o monesterio de Santes Creus.
Anvista cheneral d'o monesterio de Santes Creus.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 73,10 km²
Población
 • Total
 • Densidat

974 hab. (2013)
12,35 hab/km²
Altaria
 • Meyana

314 m.
Distancia
 • 10 km
 • 25,5 km
 • 68,2 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Alcalde Dolors Palma Raposo
Codigo postal 43815
Chentilicio aiguamurcienc / aiguamurcienca (en catalán)
Ríos Río Gaià
Coordenadas
Aiguamúrcia ubicada en Catalunya
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia
Aiguamúrcia en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 974 habitants, en una superficie de 73,10 km² con una densidat de población de 12,35 hab/km².

Cheografía

editar

Aiguamúrcia ye situato a 215 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 10 km d'a ciudat de Valls, a capital d'a suya comarca, 25,5 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia, y 68,2 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal, que ye trescruzato por o río Gaià, fan parte os lugars de L'Albà, Els Ordres, El Pla de Manlleu, La Planeta, Les Pobles y Santes Creus, a mas d'as urbanizacions El Mas d'en Perers y Els Manantials; a mas a mas, o lugar hue despoblato de Selma.

O termin municipal d'Aiguamúrcia muga a o norte con Querol y Pontons; a l'este con El Montmell; a o sud con Vila-rodona; y a l'ueste con El Pont d'Armentera y El Pla de Santa Maria.

Querol y Pontons
El Pont d'Armentera y El Pla de Santa Maria   El Montmell
Vila-rodona

Toponimia

editar

O toponimo Aiguamúrcia s'interpreta a partir d'o AQUA MURCIDA, que significa "augua lenta", "augua estancata"[1][2], habendo seguiu as leis foneticas d'o catalán. As auguas d'o río Gaià s'estancan en plegar a ista localidat, o que sería una evidencia que refirma esta hipotesi toponimica.

Sindembargo, d'atros afirman que ye una adaptación d'o toponimo Dayna Murcia, documentato en 1192.

Historia

editar

Aiguamúrcia tien o suyo orichen en os castiellos que i habió en L'Albà y Selma, o castiello de L'Albà y o castiello de Selma, en o sieglo X.

En o sieglo XII s'establió una comunidat de monches en o suyo termin, fundando o monesterio de Santes Creus, orichen d'o lugar de Santes Creus.

Demografía

editar

A mayor parti d'os habitants d'Aiguamúrcia viven en lugars diferents d'a suya capital, y beluns d'os suyos nuclios urbans tienen mas habitants que a capital.

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
24 37 33 261 561 1.943 2.113 2.498 1.902

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.911 1.768 1.535 1.475 1.405 1.069 766 604 547

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
568 580 614 627 652 671 690 - 886
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
906 914 - 906 - 909 - 903 -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 961 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU 3 3 3 3 4 4 4 3
Independents pel Municipi d'Aiguamúrcia 2
PSC 4 4 4 4 3 3 3 2
Total 7 7 7 7 7 7 7 7

Fuent: Ministerio d'o Interior.

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007 Josep Jesús Escoda i Anguera Convergència i Unió
20072009 Josep Jesús Escoda i Anguera Convergència i Unió
20092011 Ramon Banach i Gallard PSC
20112015 Josefina Bartoli Parera Convergència i Unió

Molimentos

editar

Referencias

editar
  1. (es) Álvaro Galmés de Fuentes: Los topónimos: sus blasones y trofeos (la toponimia mítica), Madrid, Real Academia de la Historia, 2000, p. 106-107.
  2. (es) Jairo Javier García Sánchez: Atlas toponímico de España. Editorial: Arco/Libros, S.L., 2007, p 166.

Vinclos externos

editar