Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Benás (a'l s. XI Benasco; Benasque en castellano; Benasc en catalán) ye un municipio de la provincia de Uesca (Espanya), que fa parti de la comarca de Ribagorza. Ye situau a 1.140 metros, al norte de la vall homonima, a'ls Pirineus centrals, a 143 km de distancia de la capital provincial en dirección nord-este. Ademés de la vila de Benás, el municipio conte dan dos pedaníes que se dixen Ansils y Sarllé.

Benás
Municipio d'Aragón
Bandera Escudo d'armas
Carrera de Benás
Carrera de Benás.
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Aragón
 Uesca
Ribagorza
Partiu chudicial Boltanya
Superficie 233,3 km²
Población
 • Total
 • Densidat

2306 hab. (2013)
9,88 hab/km²
Altaria
 • Meyana

1.138 m.
Distancia
 • 143 km

enta Uesca
Codigo postal 22440
Chentilicio Benasqués/a[1]
Parroquial
 • Diocesi
 • Arcipestrau
 • Parroquia

Balbastro-Monzón
Sobrarbe-Ribagorza
Santa María
Ríos Esera
Coordenadas
Benás ubicada en Aragón
Benás
Benás
Benás en Aragón
Web oficial
Ista fuella ye escrita en benasqués.

Orichen d'el toponimo

editar

Dende la fin d'el sieglo X aparese coma Benascho u Benasco, ademés d'el chentilicio benascutano. La suya etimolochía no ye cllara. Al sieglo XIII se pierde la vocal zaguera y se cheneraliza al escripto la forma Benasch. La castellanización de la lluenga escrita va ocasiona que se reconstruise la vocal enta que la parola no terminase en oclusiva, y per aixó dende 1550 només se suele documentar Benasque. Al parlache popular de la vila se va mantenir la evolución autoctona sinse la oclusiva, Benás, hue habitual al dialecto d'el municipio y a la escriptura de tot l'aragonés, encara que a cuasi tots els llugars de la comarca només coneixen la forma castellana.

A la Edat Micha, Benás només donabe el nom de la mitat septentrional de la vall, y se febe servir la expresión "vall de Sos" u "vallis Sositana" enta'l conchunto. La creación d'un Chusticia enta tota la vall, que la suya seu yera a Benás, a'ls zaguers ans d'el sieglo XV, va fer que chino chano s'expandise la locución "vall de Benás" enta tot el territorio.

A suya temperatura anyal ye 9.26 °C, con una temperatura meya en chinero de 1.0 °C y en chulio de 18.9 °C.[2]

Ta más detalles, veyer l'articlo aragonés benasquésveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

A Benás se ragone l'aragonés benasqués, tame coneixeu coma patués y adintro de l'aragonés benasqués la parla local de Benás ye en la zona A chunto dan la parla d'Ansils, Grist y Saúnc.

Demografía

editar
Evolución demografica
1362 f 1495 f 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900
- - 1.456 1.675 1.662 1.750 1.578 1.581 1.598

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
1.558 - - - - - - - 1.081

1992 1994 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
- - - - 1.312 1.419 1.496 1.591 1.725

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
1.832 2.025 2.088 2.045 2.080 2.166 2.200 2.219 2.236

2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
2.217 2.195 2.149 2.090 2.047 2.121 2.157 2.155 2.184

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
2.239 2.282 - - - - - - -

 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals[3]
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partido Aragonés - - - 1 1 1 4 6 4 5 5
Partido Popular - 6 4 6 6 6 3 1 4 3 3
Partido de los Socialistas de Aragón 1 1 2 1 2 2 2 3 2 2 2
Cambiar Benasque - - - - - - - - - 1 1
Izquierda Unida - - - - - - - 1 1 - -
Independients 3 - - 1 - - 0 - - - -
Centro Democrático y Social - - 1 - - - - - - - -
Total 4 7 7 9 9 9 9 11 11 11 11

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Marion Osanz, Jose Independient
19831987 Marion Osanz, Jose AP/PDP/UL
19871991 Marin Osanz, Jose AP
19911995 Marion Osanz, Jose PP
19951999 Marion Osanz Jose PP
19992003 Marion Osanz, Jose PP
20032007 José Ignacio Abadias Mora PAR
20072011 José Ignacio Abadías Mora PAR
20112015 María Luz Gabás Ariño Partido Popular
20152019 José Ignacio Abadías Mora PAR
20192023
20232027 Manuel Mora Bernat [4] PP

Sitis d'interés

editar

Illesies

editar
 
Illesia de Santa María de Benás

Edificios civils

editar
 
Torre d'els Infanzons.
  • Palacio d'els condes de Ribagorza (casa Regatillo). Edificio d'el Renaiximiento feto enta residencia estival d'els condes de Ribagorza, d'el cual hue només se conserven elementos d'interés a la frontera occidental. A les finestres d'el primer nivel se veden els posiblles retratos d'el conde Martín d'Aragón y la suya dona.
  • Casa Juste. Feta a la segunda metat de la setsena centuria com a residencia d'una familia infanzona, conserve tota la suya estructura. Bel aspecto anacronico, coma la torre almenada y el matacán sobre la puerta, recorden l'alacet medieval y arcaico de la ideolochía d'isto grupo social.
  • Casa Faure. Residencia de la familia Ferraz, situada a la pllaza de l'Achuntament. A epoca moderna le van adchuntar una torre al costau meridional dan un costerut llinau de lloses d'inspiración francesa.
  • El Castiello. Se va manar fer a Tiburzio Spanochi en 1592 sobre una torre mes antiga. Se va espalda en 1858 y hue només quede el nom d'el mont d'el Castiello, l'alchub, l'alacet de la torre y bellas trazas de la pllanta d'el enclletau.
  • Els Hespitals de Benás. Al pllan de l'Hespital igu'era el Hespital enta'ls viachers que anaben pe'l puerto enta'l Commenge u enta Aragón. El primero se va fe antis de 1200 dichós d'el puerto de Gorgutas, y tenibe una capiella romanica (hue se conserven els edificios enrunaus dichós d'el cap de la A-139). Cuan se va ubrir el puerto de Benás se va fe un nuevo hespital al costau d'el camino, pero una llitarrada hu va espaldar a'l sieglo XIX. El Hespital actual se va construir a la fin d'el siglo XIX a un puesto menos expuesto, y s'ha restaurau enta funcions turistiques. I llei un museu dan tota la suya historia.

Altras

editar
Fenomeno karstico a'l cual les aigües procedents de les conchestres de l'Aneto se colen al fond d'un gran forau, apareixend pe'ls cllamats Uells de Joeu, a la Vall d'Arán, que aporten la parti mes important de'l suyo caudal al riu de la Garona.

Personalidats naixitas de Benás

editar

Categoría principal: Naixitos de Benás.

Fiestas

editar

Vinclos externos

editar

Referencias

editar
  1. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  2. (es) "Valores normales de precipitación y temperatura de la red climatológica (1961-1990). Serie monografías. Año 2000" (Instituto Nacional de Meteorología) en a pachina web de l'Instituto Aragonés de Estadística (IAEST).
  3. Archivo electoral
  4. (es) Consulta el listado de alcaldes que han sido proclamados en Aragón en Heraldo de Aragón


Lugars d'o municipio de Benás
Ansils | Benás | Sarllé