Pals

	Pals
	Municipio de Catalunya
	; Anvista de Pals.
Entidat; • Estau; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; Catalunya; Chirona; Baixo Empordán
Superficie	25,81 km²
Población; • Total	; 2539 hab. (2013)
Altaria; • Meyana	; 55 m.
Distancia; • 42,6 km; • 130 km	; enta Chirona; enta Barcelona
Alcalde	Carles Pi Renart
Codigo postal	17256
Chentilicio	Palsenc, palsenca (en catalán)
Coordenadas	41°58’18’’N 3° 9’ 0’’E
	Pals Pals en Catalunya
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Pals ye un municipio catalán situato en a comarca d'o Baixo Empordán y provincia de Chirona.

A suya población ye de 2.698 habitants (2005), en una superficie de 25,81 km² con una densidat de población de 104,53 hab/km².

Cheografía

A localidat de Pals ye situata a 55 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 42,6 km d'a ciudat de Chirona, a capital d'a suya provincia, y de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars d'Els Arenals de Mar, El Mas Tomasí, Els Masos de Pals, Palsmar, La Pineda de Pals, Puig sa Guilla, Puigvermell, Sa Punta, Residencial dels Masos y El Xiulet de Pals.

Historia

En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.^[1] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha.

Demografía

Evolución demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
102	113	147	480	1.152	1.493	1.383	1.384	1.286

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
1.475	1.491	1.406	1.457	1.534	1.666	1.728	1.722	1.696

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
1.689	1.787	1.770	1.822	1.912	2.055	2.261	2.400	-

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017
-	-	-	-	-	-	-	-	-

2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025	-
-	-	-	-	2.548	-	-	-	-

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
Convergència i Unió	6	9	7	6	5	5	5	4
Independients	3	-	2	3	4	4	6	2
Partit dels Socialistes de Catalunya	-	-	-	-	-	-	-	3
Esquerra Republicana de Catalunya	-	-	-	-	-	-	-	2
Total	9	9	9	9	9	9	11	11

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007
2007–2011	Joan Silvestre i Albertí	Convergència i Unió
2011–2014	Sílvia Monar	Esquerra Republicana de Catalunya

Referencias

↑ (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6

Vinclos externos

Se veigan as imáchens de Commons sobre Pals.
(ca) Pachina web oficial municipal de Pals.
(ca) Información de Pals en a pachina web d'a Cheneralidat de Catalunya.
(ca) Información de Pals en a pachina web d'o Institut d'Estadística de Catalunya.

Municipios d'a comarca d'o Baixo Empordán

Datos: Q13493
Multimedia: Pals / Q13493

[1] (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6

[1]