Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Pals ye un municipio catalán situato en a comarca d'o Baixo Empordán y provincia de Chirona.

Pals
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Anvista de Pals
Anvista de Pals.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Baixo Empordán
Superficie 25,81 km²
Población
 • Total

2539 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

55 m.
Distancia
 • 42,6 km
 • 130 km

enta Chirona
enta Barcelona
Alcalde Carles Pi Renart
Codigo postal 17256
Chentilicio Palsenc, palsenca (en catalán)
Coordenadas
Pals ubicada en Catalunya
Pals
Pals
Pals en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 2.698 habitants (2005), en una superficie de 25,81 km² con una densidat de población de 104,53 hab/km².

Cheografía

editar

A localidat de Pals ye situata a 55 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 42,6 km d'a ciudat de Chirona, a capital d'a suya provincia, y de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars d'Els Arenals de Mar, El Mas Tomasí, Els Masos de Pals, Palsmar, La Pineda de Pals, Puig sa Guilla, Puigvermell, Sa Punta, Residencial dels Masos y El Xiulet de Pals.

Historia

editar

En chulio de 935 una flota de cuaranta vaixiellos d'o Califato de Cordoba ataca y espulla los puertos de Pals (5 de chulio), Empúries (que dende alavez quedó despoblau), Torroella de Montgrí (8 de chulio) y Barcelona (15 de chulio), provocando centenars de victimas y muitisma destrucción.[1] Qui mandaba la flota yera Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, que tornó en rematar l'ataque en o puerto de Turtusha.

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
102 113 147 480 1.152 1.493 1.383 1.384 1.286

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.475 1.491 1.406 1.457 1.534 1.666 1.728 1.722 1.696

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
1.689 1.787 1.770 1.822 1.912 2.055 2.261 2.400 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 2.548 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
Convergència i Unió 6 9 7 6 5 5 5 4
Independients 3 - 2 3 4 4 6 2
Partit dels Socialistes de Catalunya - - - - - - - 3
Esquerra Republicana de Catalunya - - - - - - - 2
Total 9 9 9 9 9 9 11 11

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Joan Silvestre i Albertí Convergència i Unió
20112014 Sílvia Monar Esquerra Republicana de Catalunya

Referencias

editar
  1. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 37, ISBN 978-84-9967-306-6

Vinclos externos

editar