Iste ye un articlo sobre os territorios de parla occitana. Ta a rechión francesa se veiga Occitania (Francia)

Occitania (en occitán: Occitània, pronunciau en os diferents dialectos [utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja]) ye o nombre d'o conchunto de territorios a on se parla l'occitán, que corresponde alto u baixo a o Meyodía ("Midi") de Francia, a Val d'Arán (Espanya), o Prencipau de Mónegue y as Vals Occitanas (Italia). Se troba situada entre l'Oceano Atlantico y os Alpes occidentals, a mar Mediterrania y os Pireneus centrals, englobando a mayoría d'o Macizo Central francés, con una superficie d'alto u baixo uns 200.000 km², en a que viven catorce o quince millons d'habitants.

Occitania
Occitània
País d'Europa
Escudo de  Occitania
Bandera Escudo
Himno: Se canta (Aqueras Montanyas)
Entidat
 • Estato
País
Francia
Espanya
Italia
Mónegue
Ciudat mas poblada Marsella, Tolosa, Bordeus, Niza, Tolon, Montpeller, Clarmont-Ferrand, Limoches, Nimes, Avinyón, Pau, Bayona, Valença, Canas, Antíbol, Vichèi, Montluçon, Arle, Briva, Besers, Tarba, Agen, Rodés, Gap, Peireguers
Idioma oficial
 • Luenga propia
Francés, espanyol, italiano y catalán
Occitán
Superficie
 • Total

198 113 km²
Población
 • Total
 • Densidat

16 922 045 hab.
82.37 hab/km²
Chentilicio Occitán/a

Mapa d'Occitania
Occitania (ciudats en occitan)

Territorio

editar

Rechions historicas

editar

Ye formada por rechions historicas, en a mayor parti d'as cuals se parla bel dialecto de l'occitán:

Divisions administrativas

editar

Administrativament, Occitania ye trestallada entre as rechions francesas de Nueva Aquitania (excepto o País Basco francés), a rechión Occitania (excepto o Rosellón catalán), Provenza-Alpes-Costa Azul y partis d'Auvernia-Roine-Alpes y Centro-Val de Loira; tamién entre a rechión espanyola de Catalunya (Val d'Arán) y as rechions italianas de Piemont y Liguria (Vals Occitanas).

Capital

editar

Occitania no tien denguna entidat politica aintro de Francia, por ixo no ye posible identificar una capital. Encara que os occitanistas han asignau iste títol a las ciudaz de Tolosa, Marsella, Albi u Montpeller.

Bandera

editar
 
Bandera nacionalista occitana, con a caracteristica cruz y a estrela

Os occitanistas (nacionalistas u no) han preso como bandera la d'os contes de Folcalquer y d'os de Tolosa: ye a cruz occitana, una cruz amariella en fundo royo. Ista cruz fa parte d'as banderas d'a rechión d'Occitania.

Historia

editar

Occitania yera inicialment una constelación de chicoz ducaus y condaus autonomos entre l'Alta Edat Meya y o sieglo XIII. As potencias occitanas dominants yeran entre os sieglos XI y XIII:

  • a potencia catalana y d'a Corona d'Aragón: en Provenza sobre tot y en atras comarcas mas chicotas.
  • o gran ducau d'Aquitania: en Gascunya, Guyena, Auvernia y Lemosín.
  • o condau de Tolosa: en amplas zonas centrals d'o país.

As primeras incursions militars d'os reis de Francia, con Felipe Augusto, se producioron en Auvernia en 1189 y 1212. Una parti important d'os territorios centrals d'Occitania pasoron a sumisión militar francesa con a dita Cruzada Albichesa en o inicio d'o sieglo XIII y dimpués a poder directo de Felipe III de Francia en 1271, con a muerte de Alifonso de Piteus. O poder francés se cheneralizó d'ista traza progresivament a atras rechions occitanas, en particular con a sumisión militar d'o gran ducau d'Aquitania (1453), l'anexión por pretextos dinasticos d'o condau de Provenza (1481), a zaguera etapa ye l'alquisición d'o Condau de Niza (1860).

Vinclos externos

editar


  As divisions administrativas d'Occitania  

En Espanya:

A Val d'Arán en a provincia de Leida, Catalunya

En Italia:

A Guardia Piemontesa en Calabria · partis de Liguria amán d'a muga francesa · Vals Occitanas de Piemont

En Francia:

Rechions : Auvernia-Roine-Alpes · Centro-Val de Loira · Nueva Aquitania · Provenza-Alpes-Costa Azul · Occitania

Departamentos : Alier (03) · Alpes d'Alta Provenza (04) · Altos Alpes (05) · Alpes Maritimos (06) · Ardescha (07) · Arièja (09) · Aude (11) · Avairon (12) · Bocas d'o Roine (13) · Cantal (15) · Charanta (16) · Char (18) · Corresa (19) · Cruesa (23) · Dordonya (24) · Droma (26) · Erau (34) · Gardon (30) · Alta Garona (31) · Gers (32) · Gironda (33) · Indre (36) · Isèra (38) · Landas (40) · Loira (42) · Alta Loira (43) · Losera (48) · Òlt (46) · Òlt y Garona (47) · Puèi Domat (63) · Pireneus Atlanticos (64) · Altos Pireneus (65) · Pireneus Orientals (66) · Tarn (81) · Tarn y Garona (82) · Var (83) · Vauclusa (84) · Viena (86) · Alta Viena (87)

Antigas provincias : Biarn · Borbonés · Delfinato · Condau de Foix · Gascunya · Guyena · Lenguadoc · Lemosín · Condau de Niza · Auvernia · Provenza · Condau Venaicin

Mónegue