Sierra d'Albarracín

(Reendrezau dende Sierra d'Albarrazín)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Iste articlo ye sobre una comarca aragonesa. Ta l'accident cheografico que le da nombre se veiga Sierra d'Albarracín (montanyas).

A Sierra d'Albarracín ye una comarca aragonesa situada en a provincia de Teruel, con capital en Albarracín.

Sierra d'Albarracín
Comarca d'Aragón

Muralla d'Albarracín.
Capital
 •Municipios
Albarracín
25
Entidat
 •País
 •Provincia
Comarca
 Aragón
Teruel
Superficie
 •Total

1.414 km²
Población
 •Total
 •Densidat

4.961 hab.
3,508 hab./km²

Mapa de situación en Aragón
Pachina oficial

Cheografía editar

A comarca Sierra d'Albarracín muga a lo norte con Xiloca, a l'ueste con Guadalachara, a lo sud con Cuenca y a l'este con a Comunidat de Teruel.

  • Capital: Albarracín
  • Superficie: 1.414 km2
  • Población: 4.961 habitants

O territorio d'a comarca ye cuasi tot adintro d'a unidat morfoestructural dita "Serrania d'Albarracín" u "Macizo d'Albarracín", devez formau por Sierra Menera, Sierra d'el Tremedal, Sierra d'Albarracín sensu stricto, Monts Universals[1] y Sierra Carbonera.

En a comarca Sierra d'Albarracín naixen os ríos Gallo y Tacho d'a versant atlantica, y los ríos Guadalaviar, Cabriuel y Xiloca d'a versant mediterrania[1].

Economía editar

As suyas principals fuents d'ingresos son a ganadería y a explotación forestal. Tamién ye important o turismo.

Patrimonio historico editar

Destacan en o suyo patrimonio a ciudat d'Albarracín y as pinturas rupestres de entre o 6000 y o 1500 aC d'arte levantín y esquematico amán d'Albarracín.

Patrimonio natural editar

Bi ha importants espacios naturals como por eixemplo os pinars de rodeno, protechius con o nombre de Paisaje Protegido de los Pinares de Rodeno.

Territorio y población editar

Municipio
Superficie
(km²)
%
d'o total
Población
(2007)
%
d'o total
Densidat
(hab/km²)
Altaria
(metros)
Distancia
ta/dende
Albarracín (km)
Lugars
Albarracín 452,72 32,01 1.110 21,33 2,37 1.170 -- La Vega d'Albarracín, Collado de la Grulla, Lo Canyegral, Codonyat, Las Casiellas de Bezas, Falagosa, Sant Pedro, Santa Barbara, Santa Croch, Toyuela, Val de Becar, Val de Cabriuel.
Bezas 26,32 1,86 68 1,35 2,58 1.165 18,80
Bronchales 59,60 4,21 508 10,08 8,52 1.569 28,80
Calomart 28,18 1,99 90 1,79 3,19 1.312 17,20
Chabaloyas 61,63 4,36 85 1,69 1,38 1.405 32,10
Exea d'Albarracín 57,45 4,06 457 9,07 7,95 1.031 13,90
Fridas d'Albarracín 50,70 3,59 175 3,47 3,45 1.496 24,00
Griegos 31,47 2,23 144 2,86 4,58 1.601 35,50
Guadalaviar 28,55 2,02 270 5,36 9,46 1.519 35,30
Monterd d'Albarracín 45,12 3,19 53 1,05 1,17 1.280 16,80
Moscardón 26,99 1,91 60 1,19 2,22 1.415 21,00
Noguera d'Albarracín 48,40 3,42 155 3,07 3,20 1.386 21,00
Oriuela 71,40 5,05 582 11,55 8,15 1.447 40,50
Pozondón 67,64 4,78 89 1,77 1,32 1.407 20,60
Rodenas 44,26 3,13 86 1,71 1,94 1.380 30,70
Royuela 32,50 2,30 224 4,44 6,89 1.214 10,40
Rubials 27,42 1,94 58 1,15 2,12 1.167 30,30
Saldón 28,37 2,01 30 0,60 1,06 1.395 22,80
Terrient 47,98 3,39 192 3,81 4,00 1.443 22,90 El Villarecho.
Toril y Masegoso 30,67 2,17 46 0,91 1,50 1.490 28,90
Torres d'Albarracín 28,20 1,99 148 2,94 5,25 1.237 12,10
Tramacastiella 24,14 1,71 129 2,56 5,34 1.260 15,20
Val de Cuenca 18,72 1,32 47 0,93 2,51 1.311 22,70
Val Longuiello 21,59 1,53 54 1,07 2,50 1.421 38,10
Villar d'el Cobo 54,13 3,83 216 4,28 3,99 1.430 29,90 Casas de Búcar
Total 1.414,15 5.041

Gastronomía editar

Referencias editar

  1. 1,0 1,1 (es) Jose Luís Peña Monne et al. : Geomorfología de la Provincia de Teruel. Instituto de Estudios Turolenses, 1984. p 49.

Se veiga tamién editar

Vinclos externos editar



 
Comarcas d'Aragón
 
Alto Galligo · Andorra-Sierra d'Arcos · Aranda · Baixo Aragón · Baixo Aragón-Casp · Baixo Martín · Campo de Belchit · Campo de Borcha · Campo de Carinyena · Campo de Daroca · Chacetania · Cinca Baixa · Cinca Meya · Cinco Villas · Comarca Central · Comunidat de Calatayú · Comunidat de Teruel · Cuencas Meneras · Gúdar-Chabalambre · Litera · Mayestrato · Matarranya · Monegros · Plana de Uesca · Ribagorza · Ribera Alta d'Ebro · Ribera Baixa d'Ebro · Sierra d'Albarracín · Sobrarbe · Semontano de Balbastro · Tarazona y Moncayo · Xiloca · Val de Xalón