Leida

	Leida; Lleida; Lérida
	Municipio de Catalunya
	; A Seu Viella de Leida.
Entidat; • Estau; • Comunidat; • Provincia; • Comarca	Municipio; Espanya; Catalunya; Leida; Segriá
Superficie	211,7 km²
Población; • Total	; 143 094 hab. (2013)
Altaria; • Meyana	; 155 m.
Distancia; • 130 km; • 140 km	; enta Barcelona; enta Zaragoza
Alcalde	Miquel Pueyo i París
Codigo postal	25001–25008
Chentilicio	Leridano/a
Ríos	Río Segre
Coordenadas	41°37’ 0’’N 0°37’59’’E
	Leida Leida en Catalunya
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Leida^[2]^[3]^[4] (en catalán y oficialment: Lleida; en castellano: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).

En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².

Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo prerromano d'os ilerchez, y convertindo-se en un municipium de l'Imperio Romano mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta convertir-se en una d'as prencipals ciudaz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudio Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.

Cheografía

A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.

Mugas

O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.

Historia

A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.

O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.

En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias se converten en cuartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).

O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.

Toponimia

En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudeces de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:

et sabiendo el caso el veguer de Leida, con jente y otros los sitaron

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)^[5]

O nombre viene d'o latín ILERDA, d'o ibero ILTIRTA.^[6]

Demografía

Evolución demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
874	1.201	1.180	2.353	10.390	19.627	20.369	21.885	21.432

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
24.531	38.165	38.868	41.464	52.849	63.850	90.884	109.573	111.825

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
112.282	114.234	112.035	112.207	112.194	115.000	119.935	125.677	131.731

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017
135.919	137.537	-	-	-	-	-	-	-

2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025	-
-	-	-	-	140.797	-	-	-	-

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
Partit dels Socialistes de Catalunya								15
Convergència i Unió								6
Partido Popular								3
Esquerra Republicana de Catalunya								2
Iniciativa per Catalunya								1
Total								27

Alcaldes

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983–1987	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987–1989	Jaume Manel Oronich i Miravet	Convergència i Unió
1989–1991	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991–1995	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995–1999	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999–2003	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003–2004	Antoni Siurana i Zaragoza	Partit dels Socialistes de Catalunya
2004–2007	Àngel Ros i Domingo	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007–2011	Àngel Ros i Domingo	Partit dels Socialistes de Catalunya