Leida

(Reendrezau dende Lerida)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Leida[2][3][4] (en catalán y oficialment: Lleida; en castellano: Lérida) ye un municipio y una ciudat catalana, capital d'a provincia de Leida y d'a comarca d'o Segrián (Catalunya).

Leida
Lleida
Lérida
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Leida
Segriá
Superficie 211,7 km²
Población
 • Total

143 094 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

155 m.
Distancia
 • 130 km
 • 140 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
Alcalde Miquel Pueyo i París
Codigo postal 25001–25008
Chentilicio Leridano/a[1]
Ríos Río Segre
Coordenadas
Leida ubicada en Catalunya
Leida
Leida
Leida en Catalunya
Web oficial

En 2009 a población d'a ciudat ye de 135.919 habitants, en una superficie de 211,70 km². A densidat de población ye de 642,04 hab/km².

Ye una ciudat con una destacata importancia historica, estando a capital d'o pueblo prerromano d'os ilerchez, y convertindo-se en un municipium de l'Imperio Romano mientres César Augusto. Conquerita por os musulmans en primerías d'o sieglo VIII, fue reconquerita por Remón Berenguer IV de Barcelona y Ermengol IV d'Urchel en 1149, ta convertir-se en una d'as prencipals ciudaz d'a Corona d'Aragón, fundando-ne-ie en 1297 por Chaime II d'Aragón o Estudio Cheneral de Leida, a primera universidat d'a Corona d'Aragón y una d'as primeras d'a peninsula iberica. Tamién estió puesto de luitas mientras a Guerra d'os Segadors, a Guerra de Succesión espanyola, a Guerra d'o Francés y a Guerra Civil espanyola.

Cheografía

editar

A ciudat de Leida ye situata a 155 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a o canto d'o río Segre, a una distancia de 130 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 140 d'a ciudat de Zaragoza.

O suyo termin municipal muga con Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells i el Pla de la Font, Torrefarrera y Torre-serona.

Historia

editar

A ciudat de Leida fue conquerita por as tropas cristianas de Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y princeps d'Aragón, y d'Ermengol IV, conte d'Urchel, o 24 d'octubre de 1149. En agosto de 1150, se celebró en a ciudat (en o suyo castiello de La Suda) o matrimonio entre Peronella, heredera d'o Reino d'Aragón, y Remón Berenguer IV.

O 22 de chulio de 1203, en una ceremonia presidita por Pero III, rei d'Aragón, y Gombau de Camporrels, bispe de Leida, se pone a primera piedra d'a Seu Viella de Leida.

En octubre de 1707, en a Guerra de Succesión espanyola, Leida ye conquerita por as tropas castellanas de Felipe V. A ciudat medieval ye espullata, as ilesias se converten en cuartels, a Paeria (l'achuntamiento) ye disuelta y se cierra o Estudi General (a Universidat de Leida).

O 5 de noviembre de 1823 dentran en Leida as tropas de l'Exercito francés, os clamatos Cient Mil Fillos de Sant Loís.

Toponimia

editar

En l'aragonés baixorribagorzán de Chuseu y Torres dicen Llèida. O exotoponimo aragonés sin L palatalizata lo podemos trobar en dos versions tardanas d'as Cronicas d'os Chudeces de Teruel referindose a lo escaicito en l'anyata chudicial 1485-1486:

et sabiendo el caso el veguer de Leida, con jente y otros los sitaron

En o lexico comercial aragonés d'o sieglo XV en Uesca s'escribiba Leyda (Draps mescla de Leyda)[5]

O nombre viene d'o latín ILERDA, d'o ibero ILTIRTA.[6]

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
24.531 38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
112.282 114.234 112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
135.919 137.537 - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 140.797 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
Partit dels Socialistes de Catalunya 15
Convergència i Unió 6
Partido Popular 3
Esquerra Republicana de Catalunya 2
Iniciativa per Catalunya 1
Total 27

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19871989 Jaume Manel Oronich i Miravet Convergència i Unió
19891991 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
19992003 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
20032004 Antoni Siurana i Zaragoza Partit dels Socialistes de Catalunya
20042007 Àngel Ros i Domingo Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Àngel Ros i Domingo Partit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos

editar
 
Frontera d'o Palacio de la Paeria de Leida.

Comunicacions

editar

Referencias

editar
  1. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  2. Carta d'o Rei D. Chaime d'Aragón a Mohamat Aboabdille Abenasar, Rei de Granada (1297).
  3. Uso de Leyda en un documento.
  4. Leyda en Una relación inedita de los Jueces de Teruel.
  5. J Angel Sesma, Ángeles Líbano Zumalacárregui: Léxico comercial en Aragón (Siglo XV) Institución Fernando el Católico, 1982
  6. "nomenclator_2017". https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/segria/lleida.pdf. 
  7. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.115.

Vinclos externos

editar