Francisco Javier Ferraz y Cornel
|
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
 Ista fuella ye escrita en benasqués.
|
| Francisco Javier Ferraz Cornel | |
|---|---|
| Información personal | |
| Calendata de naixencia | 2 d'aviento de 1776 |
| Puesto de naixencia |  Benás, Uesca
|
| Calendata de muerte | 12 d'octubre de 1850 |
| Edat | 73 ans |
| Puesto de muerte | .svg){kind=small} Mutxamel, Alicant
|
| Ocupación | Militar y politico |
| Conchuche | María del Milagro Canicia y Pasqual de Riquelme |
| Fillos | Rafael Ferraz y Canicia di Franci |
| Partiu politico | Partiu Progresista |
Francisco Javier Ferraz y Cornel (Benás, Ribagorza, 2 d'aviento de 1776 - Mutxamel, Alicant, 12 d'octubre de 1850) va estar un militar y politico aragonés d'el sigllo XIX que va desembolicar diferents cargos dende la Guerra d'el Francés dica el reinau d'Isabel II.
Yere naixéu de casa Faure de la vila de Benás, a la vall de Benás, Ribagorza, Aragón. Su chermano yere José Ferraz y Cornel, que pllegaríe a estar Ministro d'el Tresoro y d'Hicienda en 1840, dan la reina Isabel. Su tío va estar Antonio Cornel y Ferraz, Ministro de la Guerra dan Carlos IV, qui el va introducir a la carrera militar. Tamé yere primo chermano de Valentín Ferraz y Barrau, president d'el Consello de Ministros y dimpués alcalde de Madrit.
Carrera
editarDan setze ans, va anar segundo comandant d'un batallón de partisans aragoneses que va contribuir a defensar la vall de Benás contra la penetración de tropes franceses dende la vall d'Arán, a'l contexto de la Guerra contra la Convención (1793-1795).[1] Per aquelles envueltes anabe baixo el mando d'el comandant Ignacio de Lancaster.
Va participar a'ls Setios de Zaragoza. Dimpués, mentre la mesma guerra, combatiríe tamé a La Rioja. Y a la vegada que se llibre el segundo setio de la capital aragonesa, fa de mensachero entre el cheneral Palafox y la Chunta Central, que yere a Sevilla. Per haber trescuzau la sierra Morena a l'hibert en diríen d'él que yere «el Miguel Strogoff d'els Setios».[1]
Va estar Fiscal Cheneral d'el Consello Supremo de Guerra a partir de 1809, y dende el 9 de chunyo de 1810 Aduyant Cheneral d'Estau Mayor.[1] Dan isto cargo d'oficial entre 1810 y 1812 llibre unes quantes batalles contra els francesos per Andalucía, destancand-se a les defenses de Cádiz, Chiclana y Cártama. L'1 de chunyo de 1812 ye a la batalla de Guadalete. El dinòu d'agosto de 1813 participa y prène un papel destacau a la batalla d'Amposta, gran derrota d'els francesos que ya se batiben en retirada dende Valencia enta Catalunya. Dimpuès de la suya muòrt, la reina le'n donaríe a'l suyo fillo Rafael el marquesau d'Amposta en memoria d'ista acción.[1]
En 1814 pasa les mugues enta Franza y participe a'l setio de Bayona, que se debantaríe en chunyo d'ixo an per la firma de la paz de París. Més tarde, entre els Cent Dies d'el retorno de Napoleón (marzo 1815 - chunyo 1815) ye adestinau a l'exército d'observación d'Aragón, baixo les órdens directes de Palafox.[1]
En 1816 el nombren mariscal de campo. Pase a fer parte de la Chunta de Chenerals que teniben que reformar l'arma de Caballería de la Guardia Reyal.[1] Asta chiner de 1819 ye subinspector de la Caballería d'Aragón. L'adestinen a l'exército expedicionario d'America debant d'els levantamients colonials, pero en 1820 (l'an que se casa) pasa el Pronunciamiento de Riego y Ferraz, liberal convencéu, el refirma.[1] La defección de l'exército d'ultramar el trobe a Cádiz an que ye nombrau Gubernador.[1] El 10 de chunyo de 1822 el nombren Capitán Cheneral de Catalunya, agon lluite contra les partides reyalistes que son partidaries de Ferrando VII.
Dan l'arribada enta el poder d'els Absolutistes en 1823, Ferraz ye represaliau y el fan fòra de l'exército. No i porríe tornar asta la muòrt d'el rei Ferrando en l'an 1834. La reina María Cristina, rechent dan la minoría d'Isabel II, el rehabilita y el nombre comandant cheneral de Murcia.[1] Per istes envueltes ya vivibe a la Provincia d'Alicant, d'agon yeren naturals la familia de la suya muller.
Dende novembre de 1840 y asta el 3 d'aviento de 1843 ye el president d'el Tribunal Supremo de Guerra y Marina, que yere el máximo organo de gubierno militar d'el reino per aquelles envueltes.
A les lechislatures de 1841 y 1843 salle esleiu senador per Zaragoza. El 30 d'octubre de 1849 la reina Isabel II el nombraríe senador vitalicio. Francisco Javier Ferraz y Cornel mòre a'l municipio alicantino de Mutxamel el 12 d'octubre de 1850, dan 73 ans.
Referencies
editarSe veigue tamé
editar- Casa Faure (Benás).
- Apellito Ferraz.
- Apellito Cornel.
- Vicente Ferraz y Turmo.
- Valentín Ferraz y Barrau.
Datos: Q5866166
