José Ferraz y Cornel

Start hand.svg Ista fuella ye escrita en benasqués.
José Ferraz Cornel
José Ferraz y Cornel
José Ferraz y Cornel
Información personal
Calendata de naixencia 3 d'abril de 1796
Puesto de naixencia Flag of Aragon.svg Benás, Uesca
Calendata de muerte 30 de chunio de 1854
Edat 58 ans
Puesto de muerte Flag of the Valencian Community (2x3).svg Valencia
Ocupación Militar y politico
Partito politico Partiu Progresista

José Ferraz y Cornel (Benás, Ribagorza, 3 d'abril de 1796 - Valencia, 30 de chunyo de 1854) va estar un melitar y politico aragonés d'el sigllo XIX, chirmano de Francisco Javier Ferraz y Cornel, sobrino d'el Ministro de la Guerra de Carlos IV Antonio Cornel y Ferraz y primo d'el president d'el Consello de Ministros dan Isabel II, Valentín Ferraz y Barrau. Va estar director d'el Tresoro y dos vegades Ministro d'Hicienda baixo el reinau d'Isabel II.

Yere naixéu de casa Faure, a la vila de Benás, de la vall de Benás, Ribagorza, Aragón. Descendient d'una familia noblle que van ocupar puestos de poder molto lligats a la dinastía de Borbón, va ingresar a la carrera militar pe'l suyo tío Antonio Cornel y pe'l suyo chirmano gran Francisco Javier, seguind una carrera parellana especialment vinculada a l'arma de caballería. En lo politico, va tinre incllinacions liberals coma el suyo chirmano. Estaríe expulsau de l'exército en 1823 dan la restitución de l'Absolutismo a la figura de Ferrando VII.

CarreraEditar

Dentre a l'exército dan dotze ans, a traviés d'el rechimiento de Dragons, gracies a una dispensa especial d'el cheneral Palafox. Va combatre a'ls dos Setios de Zaragoza, y quan va caure la ciudat a la fin d'el segundo setio, en 1809, se va negar a allistar-se a la tropa napolionica per hu que va ser feto preso pe'ls francesos. Mentre que el treslladaben ta Franza se va escapar y viuríe un temp amagau a la Serra d'Alcubierre, asta que se va poder allistar de nuevo a l'exército espanyol. Entre que dure la Guerra d'el Francés va seguir a'l suyo chirmano Francisco Javier dan l'Exército d'Andalucía y pe'l llevante. El dinòu de chinero de 1820 recibiríe el rang de Capitán, y sis de chunyo de 1821 el de secretario de la Inspección Cheneral de Caballería.[1]

Dan l'escllatiu de la revuelta tradicionalista, que comenzaríe a Catalunya de la mano de l'arzobispe de Tarragona y el marqués de Mataflorida (igllesia y noblleza heben visto minguar els suyos privilechios dan el Trienio Liberal), y la posterior tornada enta'l trono de Ferrando Seteno coma rei absoluto, va sufrir la purga de l'exército coma el suyo chirmano y molts altros oficials d'incllinacions liberals, pero a diferencia d'el chirmano, José no i tornaríe mai més. Alavetz se case a Valencia, agon tinríe la suya residencia asta el final d'els suyos díes.

Entre 1837 y 1839 salle esleiu deputau per Valencia tres vegades. En 1839 ye nombrau director d'el Tresoro, y a'l llargo d'ixo an fa dos vegades de ministro d'Hicienda de forma interina, asta que el nombren ministro titular el 20 de chuliol de 1840.[1] A la vegada el president d'el Consello de Ministros ye el suyo primo Valentín. En 1843 salle senador per Zaragoza coma el suyo chirmano Fco. Javier. Els dos estaríen nombrats senadors vitalicis per la reina Isabel II, més tarde.

Va pasar el zaguer temp de la suya vida retirau de la vida publica a Valencia, a resultes de la muòrt d'un fillo.[1] Va deixar estar la politica y va fer bells cargos, coma director de l'Hespital Provincial y de la Casa de Beneficiencia de la capital d'el Turia.[1] Va morir el 30 de chunyo de 1854 a ista ciudat. Tenibe cinquanta-hueito ans.

ReferenciesEditar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (es) José Ferraz y Cornel, consultada el 7 de chinero de 2020.

Se veigue taméEditar