Casa Faure (Benás)

Isto plana ye adedicada a la casa Faure de Benás. Ta altres cases Faure se veigue casa Faure (desambigación).
Start hand.svg Ista fuella ye escrita en benasqués.

Casa Faure ye un casal fort rematau a'l siegllo XVIII que se troba a la vila de Benás, a la vall de Benás, Ribagorza, Uesca. Ye una de les dos cases fuertes de la vila, en chunto dan casa Juste.

Casa Faure
Casa Faure Benasque 20180712 165814 Richtone(HDR).jpg
Frontera prencipal de Casa Faure dende la pllaza de la Casa la Vila, a Benás.
Situación cheografica
Estato
País Aragón
'
Situación Flag of Aragon.svg Benás, Ribagorza, Aragón
Adreza carrera Director Ferraz S/N, 22440 Benás, Uesca.
Coordenatas 42°36′19.5″N 0°31′24.7″E
Archidiocesi
Diocesi
Advocación
Culto
Orden
Rector
Vicario parroquial
2.º Vicario parroquial
Mosen
Propietario
Administrador
Director
Coste {{{coste}}}
Vesitable
Altaria
Pisos
Amplaria
Largaria
Superficie
Diametro
Aforo
Altaria s.r.m.
Atras
Alcance
Iluminación
Potencia
Arquitectura
Tipo
Estilo Barroco civil, casa fortificada
Función
Catalogación
Materials
Construcción
Construcción Sieglos XVI-XVIII
Fundador
Inicio
Fin
Inauguración
Destrucción
Arquitecto
Incheniero estructural
Incheniero de servicios
Incheniero civil
Atros
Premios
Pachina web
Pachina web turismobenasque.com/.../casa-faure
Localización
Casa Faure ubicada en Aragón
Casa Faure
Casa Faure
Casa Faure en Aragón

Construida a partir d'el siegllo XVI per la familia Faure, se va rematar a l'an 1723 estand ya propiedat d'els Ferraz.[1] Ha estau la casa natal d'el ministro d'Hicienda d'Isabel II José Ferraz y Cornel[2] (1796-1854) y de su chermano el teniente cheneral Francisco Javier Ferraz y Cornel[2] (1776-1850), Capitán Cheneral de Catalunya y president d'el Tribunal Supremo de Guerra y Marina dan la mesma reina. El president d'el Gubierno Valentín Ferraz y Barrau (1792-1866) yere sobrino d'ista casa.

ArquitecturaEditar

Casa Faure ye una casa palacio fortificada dan una torre de pllanta quadrada a'l canto sud. Ista torre ye més altera que la resta, cosa d'un piso, y el llenau de llosa tene llucanes. Les fronteres son de pedra irregular dan molta argamasa, feta de calso y arena,[1] sin garra més particularidat.

De la frontera destaca a-saber-lo la portalada de la porta prencipal. Se tracta d'una portalada d'el siegllo XVIII (tene data de 1723)[1] dan pilaretz a canto y canto de la porta y un escudo familiar alto, a'l timpano. L'escudo ye el de la familia Ferraz.[1]

A'l costau que dona a la pllaza se troba el corral, més moderno que la resta. Bordes y estalls n'yi ha per la part de dezaga, tancand el recinto.

Casa Faure y la lexicografía d'el benasquésEditar

 
Fotografia de casa Faure l'an 1916, d'el fotografo catalán Santiago Perdigó.

Curiosament, casa Faure va estar la casa familiar de tres d'els autors de vocabularis que ha tenéu el dialecto benasqués a'l siegllo XX. L'an 1867 i ye naixéu Vicente Ferraz y Turmo (†1932), catedratico de Llengua y Literatura y doctor en Filosofía, que va fer el primer vocabulario coneixéu d'el benasqués l'an 1917.[3] Per Ferraz y Turmo se diu ara "Doctor Ferraz" la carrera an que ye la casa. Se diu que unes quantes de les palabres que amaneixen a'l suyo diccionari Ferraz les ne pillaba a'ls chuletz d'altros llugars de la vall que per aquelles envueltes se teniba achustats a la casa.

El suyo fillo Vicente Ferraz y Castán (1910-?) ye l'autor d'un segundo vocabulario, en 1934, d'el qual se conte que moltes de les palabres que trai les hebe repllegau de verdat el suyo pai, muòrto dos ans antes.[3]

El tercero ye Ángel Ballarín Cornel (1889-1981), que anque yere fillo de casa Güerri, se va casar dan Felisa Ferraz Castán. Yere per lo tanto yerno y cunyau respectivament d'els dos Vicentes.

Fills ilustresEditar

ReferenciesEditar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 (es) Casa Faure a la web d'el SIPCA d'el Gubierno d'Aragón, consulltada el 2 de chinero de 2020.
  2. 2,0 2,1 (es) Casa Faure, consultau el 2 de chinero de 2020.
  3. 3,0 3,1 FERRAZ CASTÁN, Vicente, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza (1934) (Facsímil). Aladrada ediciones. Zaragoza, 2013. ISBN 978-84-940886-6-7

Se veigue taménEditar

Enllaces externosEditar