Abrir menú principal

El Milà (El Milà en catalán y oficialment, Milá en castellán) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partito chudicial de Valls.

El Milà
Municipio de Catalunya
Escudo d'armas
Ilesia parroquial de Santa Ursula d'El Milà
Ilesia parroquial de Sanat Ursula d'El Milà
Entidat
 • Estato
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
Flag of Spain.svg Espanya
Flag of Catalonia.svg Catalunya
Tarragona
Alto Campo
Superficie 4,13 km²
Población
 • Total
 • Densidat

178 hab. (2016)
43,1 hab/km²
Altaria 166 m.
Distancia
 • 8 km
 • 18 km
 • 112 km

enta Valls
enta Tarragona
enta Barcelona
Codigo postal 43143
Chentilicio milanenc / milanenca (en catalán)
Ríos río Francolí
El Milà en l'Alto Campo
www.Mila.Altanet.org

A suya población ye de 183 habitants, en una superficie de 4,13 km² con una densidat de población de 43,1 hab/km².

Contenius

CheografíaEditar

El Milà ye situato a 166 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 8 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 18 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 112 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

O suyo termin municipal muga con Valls a l'este y a o norte, con Alcover a l'este, a l'ueste y a o sur, y con La Masó a o sudeste.

EtimolochíaEditar

Seguntes o filologo Joan Coromines i Vigneaux, o nombre d'o lugar ye d'orichen chermanico.[1]

HistoriaEditar

Ye posible que El Milà fuese propiedat d'o monesterio de Santes Creus en o sieglo XIII.[1]

En 1194 o lugar yera propiedat de l'arcebispato de Tarragona. En 1391 o rei d'Aragón Chuan I cedió os suyos dreitos feudals a l'arcebispato.

Posiblement bi habió un castiello en o sieglo XI u sieglo XII, pero iste castiello no ye citato dica 1490, habitato por Beatriz d'Urrea.[1]

EconomíaEditar

Bi ha agricultura de regano, especialment l'abellanera, y bi ha tamién agricultura de secán, más que más vinya, almendrera y olivera.[2]

Ye tamién important en l'economía local l'avicultura y a ganadería, en especial a ganadería porcina.

Bi ha tamién una industria papelera.

DemografíaEditar

Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
4 3 6 68 178 256 261 306 272

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
313 308 276 281 210 186 148 154 144

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
162 151 156 147 162 162 178 180 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 -
- - - - - - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito


AdministraciónEditar

Reparto de concellersEditar

Eleccions municipals
Partito 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007
CiU - 5 5 5 5 5 5 5
Independients 5 - - - - - - -
Total 5 5 5 5 5 5 5 5

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

AlcaldesEditar

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partito politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 Antonio Palau i Bosch Convergència i Unió

MolimentosEditar

Vinclos externosEditar

ReferenciasEditar