El Milà

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

El Milà (El Milà en catalán y oficialment, Milá en castellano) ye un municipio catalán situato en a provincia de Tarragona, comarca d'Alto Campo y partiu chudicial de Valls.

El Milà
Municipio de Catalunya
Ilesia parroquial de Sanat Ursula d'El Milà
Entidat  • Estau  • Comunidat  • Provincia  • Comarca	Municipio  Espanya  Catalunya Tarragona Alto Campo
Superficie	4,13 km²
Población  • Total  • Densidat	181 hab. (2013) 43,1 hab/km²
Altaria  • Meyana	166 m.
Distancia  • 8 km  • 18 km  • 112 km	enta Valls enta Tarragona enta Barcelona
Alcalde	Antoni Palau Bosch
Codigo postal	43143
Chentilicio	milanenc / milanenca (en catalán)
Ríos	río Francolí
Coordenadas	41°14’52’’N 1°12’24’’E
El Milà El Milà en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 181 habitants, en una superficie de 4,13 km² con una densidat de población de 43,1 hab/km².

Cheografía

El Milà ye situato a 166 metros d'altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 8 km de Valls, a capital d'a comarca de l'Alto Campo; a 18 km de Tarragona, a capital d'a suya provincia y a 112 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

O suyo termin municipal muga con Valls a l'este y a lo norte, con Alcover a l'este, a l'ueste y a lo sud, y con La Masó a o sudeste.

Etimolochía

Seguntes o filologo Joan Coromines i Vigneaux, o nombre d'o lugar ye d'orichen chermanico.

Historia

Ye posible que El Milà fuese propiedat d'o monesterio de Santes Creus en o sieglo XIII.

En 1194 o lugar yera propiedat de l'arcebispato de Tarragona. En 1391 o rei d'Aragón Chuan I cedió os suyos dreitos feudals a l'arcebispato.

Posiblement bi habió un castiello en o sieglo XI u sieglo XII, pero iste castiello no ye citato dica 1490, habitato por Beatriz d'Urrea.

Economía

Bi ha agricultura de regano, especialment l'abellanera, y bi ha tamién agricultura de secano, mas que mas vinya, almendrera y olivera.

Ye tamién important en l'economía local l'avicultura y a ganadería, en especial a ganadería porcina.

Bi ha tamién una industria papelera.

Demografía

Evolución demografica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 4 3 6 68 178 256 261 306 272

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 313 308 276 281 210 186 148 154 144

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 162 151 156 147 162 162 178 180 - 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 - - - - - - - - - 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 - - - - - 189 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

Reparto de concellers

Eleccions municipals
Partiu	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007
CiU	-	5	5	5	5	5	5	5
Independients	5	-	-	-	-	-	-	-
Total	5	5	5	5	5	5	5	5

Fuent: MUNICAT, en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.

Alcaldes

Lista d'alcaldes

Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1979–1983
1983–1987
1987–1991
1991–1995
1995–1999
1999–2003
2003–2007
2007–2011	Antonio Palau i Bosch	Convergència i Unió

Molimentos

• Ilesia parroquial de Santa Ursula, de 1914, d'estilo neogotico, de 1914, construita dencima d'una ilesia anterior destruita en 1909 por un ciclón.
• O Castiello, un casal fortificato, d'estilo renaixentista.

Vinclos externos

• (ca) Pachina web municipal.
• (ca) Información en a pachina web d'a Generalitat de Catalunya.
• (ca) Información en a pachina web de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Referencias

• Datos: Q541131
• Multimedia: El Milà / Q541131