Abrir menú principal

Lista de reis d'Aragón

articlo de lista de Wikimedia
Aragon arms.svg
En ista lista apareixen nomás os reis de Aragón, se veiga Lista de monarcas d'Aragón ta veyer a lista de contes y reis d'Aragón.

Contenius

Monarcas d'o Reino d'AragónEditar

Reis d'Aragón (y de Navarra)Editar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1035
1063
  Remiro I
Primer rei d'Aragón. En o tiempo d'o suyo reinado, Sobrarbe y Ribagorza pasan a estar d'o Reino d'Aragón.
1063
1094
  Sancho I
V de Navarra (1076-1094), tamién dito Sancho Remíriz.
1094
1104
  Pero I
Rei de Navarra (1094-1104). Conqueridor de Uesca
1104
1134
  Alifonso I o Batallero
Rei de Navarra (1104-1134). Conqueridor de Zaragoza.

Reis d'AragónEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1134
1137
  Remiro II o Monche

1137
1162
  Peironela
Muller d'o conte de Barcelona y rei consort a títol de prencipe d'Aragón Remón Berenguer IV lo Santo

Monarcas d'a Corona d'AragónEditar

Reis d'Aragón y Contes de BarcelonaEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1164
1196
  Alifonso II o Casto u
o Trobador
Alifonso I de Barcelona. Conqueridor de Teruel.
1196
1213
  Pero II o Catolico
Pero I de Barcelona. Primer rei aragonés coronato. Partecipó en a batalla de Las Landas de Tolosa y morió en a Batalla de Murel.

Reis d'Aragón, Reis de Valencia y Contes de BarcelonaEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Aragón
1213
1276
  Chaime I o Conqueridor
Conqueridor de Valencia, Mallorca y Ibiza; autor d'o Libre dels feyts.
1276
1285
  Pero III o Gran
Pero I de Valencia y II de Barcelona. Conqueridor de Secilia.
1285
1291
  Alifonso III
Alifonso I de Valencia y II de Barcelona. Conqueridor de Menorca.
1291
1327
  Chaime II o Chusto
Rei de Secilia, herencio de su pai, ya dende 1285.
1327
1333
  Alifonso IV o Bueno
Alifonso II de Valencia y III de Barcelona y de Nápols.
1336 1387   Pero IV o Cerimonioso
Pero II de Valencia y III de Barcelona. Entegra en a Corona lo reino de Mayorga y os ducatos d'Atenas y Neopatria. Autor d'una d'as Coronicas
1387
1396
  Chuan I o Cazataire Pierde os ducatos d'Atenas y Neopatria
1396
1410
  Martín I l'Humanista
Rei de Secilia ya dende 1380. Morió sin hereders lechitimos, estando ixe l'orichen d'o Compromís de Casp.

Interreino 1410-1412 (Compromís de Casp)Editar

Reis d'Aragón, Reis de Valencia, Contes de BarcelonaEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Trastamara
1412 1416   Ferrando I o d'Antequera

1416
1458
  Alifonso V o Magnanimo
Alifonso I de Mallorca, de Secilia y de Nápols; II de Cerdenya; III de Valencia; IV de Barcelona. Conqueridor de Nápols.
1458
1479
  Chuan II
Tamién rei de Navarra (1425-1479). Dixa o reino de Navarra a la suya filla Alionor de Foix.
1479
1516
  Ferrando II o Catolico
Estió tamién: como Ferrando II, rei de Secilia (1468-1516); como Ferrando III, rei de Nápols y de Secilia (1504-1516); como Ferrando V, rei consort (1504-1507) y rechent (1507-1516) de Castiella; y rei de Navarra (1513-1516), reino que ocupó. Marito d'Isabela I de Castiella.

Reis d'Aragón y Contes de Barcelona que ocuporon o trono en o tiempo d'a Guerra contra Chuan II.Editar

Dingún d'ells no reinó en Valencia, que continó baixo o gubierno de Chuan II
Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Trastamara
1462
1463
  Henrique IV de Castiella o Impotent

Casa d'Avis
1463
1466
  Pero V o Condestable
Pero IV de Barcelona. Condestable de Portugal, fillo de Pedro, Duque de Coimbra y nieto de Chuan I de Portugal.
Casa d'Anchú-Valois
1466
1472
  Renato I de Nápols o Bueno
Tamién dito Renato d'Anchú u Renato I "o Bueno". Rei de Nápols.

Monarcas d'a Monarquía HipanicaEditar

Reis d'a Corona d'Aragón, Reis d'a Corona de CastiellaEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Austria
1516
1556
  Carlos I o Emperador Carlos V. Emperador d'o Sacro Imperio (1519-1558).
1556
1598
  Felipe I o Prudent
Tamién rei, como Felipe I, de Portugal (1580-1598).
1598
1621
  Felipe II o Piadoso Tamién rei, como Felipe II, de Portugal (1598-1621).
1621
1665
  Felipe III o Gran Tamién rei, como Felipe III, de Portugal (1621-1640). → Aragón continó leyal a Felipe III en o tiempo d'a clamata Guerra d'os Segadors, mientres que Catalunya cambió l'alianza en favor de Loís XIII y Loís XIV, o Rei-Sol. Portugal se'n desaparó en 1640.
1661
1700
  Carlos II o Espiritato
Morió sin hereders.

Guerra de Succesión espanyolaEditar

Rei d'a Corona d'AragónEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa d'Austria 1705
1714
  Carlos III
L'archiduque Carlos d'Austria u Carlos VI d'o Sacro Imperio Román Chermanico, que se feba clamar Carlos III d'Espanya (No se trafuque con Carlos III d'Espanya).

Rei d'a Corona de Castiella, Rei d'EspanyaEditar

Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Comentario
dende dica
Casa de Borbón 1700
1705
  Felipe IV
Perdita a corona en 1705, en 1707 recuperó o reino d'Aragón, pero imposo os Decretos de Nueva Planta por os que o territorio perdió sus fueros y privilechios, pasando a estar rechito por as leis de Castilla. D'atra man no recuperaría Catalunya dica 1714. Os respectives titols siguen ligatos a la Corona de Espanya

Fin d'a GuerraEditar

A fin d'a Guerra de Succesión Espanyola, con victoria d'as tropas de Felipe IV, suposó l'anexión d'os territorios d'a Corona d'Aragón a la Corona de Castiella, y l'abolición d'os fueros d'Aragón, Catalunya y Valencia per meyo d'os clamatos Decretos de Nueva Planta. Rancando d'astí, no bi ha más monarcas aragoneses, ya que Aragón pasa a fer parti como territorio no independient d'a Monarquía espanyola. A suya historia monarquica posterior ye, pues, a mesma que a d'Espanya, en a suya mayor parti con monarcas descendients d'a Casa de Borbón.

Se veiga tamiénEditar