Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Tarragona ye una ciudat y municipio catalán, capital d'a provincia d'o mesmo nombre, situata en a comarca d'o Tarragonés (tamién en ye a capital) a o canto d'a Mar Mediterrania.

Tarragona
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Tarragona
Tarragonés
Superficie 65,91 km²
Población
 • Total

138 262 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

68 m.
Distancia
 • 100 km

enta Barcelona
Alcalde Rubén Viñuales
Codigo postal 43001–43008
Chentilicio Tarraconense[1]
Parroquial
 • Diocesi

Arch. de Tarragona
Coordenadas
Tarragona ubicada en Catalunya
Tarragona
Tarragona
Tarragona en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 155.536 habitants (2009), en una superficie de 65,91 km² y una densidat de 2.359,82 habitants/km². Ye o termin municipal mas gran y mas poblato d'a suya comarca.

Cheografía

editar

A ciudat de Tarragona ye situata a o canto d'a mar Mediterrania, a 68 metros d'altaria sobre o livel d'a mar y a una distancia de 100 km de Barcelona, a capital de Catalunya.

D'o termin municipal de Tarragona fan parte os lugars de L'Arrabassada i la Savinosa, Bonavista, Els Boscos de Tarragona, Cala Romana, La Campsa, Ferran, Monnars, Els Montgons, L'Oliva, Les Pinedes, Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, Tamarit y Torreforta.

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
637 765 960 4.915 9.909 19.760 24.709 29.043 25.207

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
25.009 29.632 32.379 37.120 40.084 45.273 78.238 111.689 112.360

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
112.283 114.630 112.176 112.795 114.097 117.184 123.584 131.158 -
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
155.536 - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 134.883 - - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

En o censo de 1857 incorpora Monnars, Boella, Ferran, Masricard y Torell; en 1950, Tamarit de Mar; y en 1965, la Canonja dica 2010.

Esporte

editar

O club mes representativo de Tarragona ye o Club Gimnàstic de Tarragona, entidat poliesportiva establita en o anyo 1886.

Competicions esportivas

editar

Tarragona fue a seu d'os Chuegos d'a Mediterrania de 2017 que finalment estioron aplazaus y se facioron en l'anyo 2018.[2]

Administración

editar

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Josep Maria Recasens Comes Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Josep Maria Recasens Comes Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Josep Maria Recasens Comes (dica 1989)
Joan Miquel Nadal Malé (dende 1989)
Partit dels Socialistes de Catalunya
Convergència i Unió
19911995 Joan Miquel Nadal Malé Convergència i Unió
19951999 Joan Miquel Nadal Malé Convergència i Unió
19992003 Joan Miquel Nadal Malé Convergència i Unió
20032007 Joan Miquel Nadal Malé Convergència i Unió
20072011 Josep Fèlix Ballesteros Casanova Partit dels Socialistes de Catalunya
20112015 Josep Fèlix Ballesteros Casanova Partit dels Socialistes de Catalunya
20152019 Josep Fèlix Ballesteros Casanova Partit dels Socialistes de Catalunya
20192023 Pau Ricomà Vallhonrat Esquerra Republicana de Catalunya
20232027 Rubén Viñuales Elías[3] Partit dels Socialistes de Catalunya

Molimentos

editar

Comunicacions

editar

Localidaz achirmanadas

editar

Referencias

editar
  1. (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  2. (es) JJ.Tarragona, sede de los Juegos Mediterráneos de 2017.
  3. (es) Información d'Electomanóa en Twitter, 17 de chunio de 2023.
  4. (es) Jaime Cobreros Aguirre: Las rutas del románico en España. Volumen II: Aragón, Cataluña, Navarra, País Vasco y La Rioja, Grupo Anaya, S.A., Madrit, 2004, 1era edición, ISBN 84-9776-112-X, p.130.

Vinclos externos

editar