Districto
Un districto ye una división administrativa d'un país. En cada estato tienen diferents extensions y atribucions. O termin ye d'orichen medieval, a on que os districtos se creyoron ta meter orden en l'administración chermanica.
Districtos medievals en AragónEditar
En aragonés medieval a parola districto se feba servir poco y un d'os suyos sentius yera o territorio de churisdicción d'una institución u autoridat, como podemos leyer en bell texto:
Manimenos yera un termin relativament poco conoixiu, y en as traduccions medievals no traducen bien o concepto dende luengas estrancheras como o francés u l'italiano. Por eixemplo en o "Libro de los Emperadors" traducen o italiano Distretto dell'Armenia por Estreito de Armenia.[3]
En un texto de 1371 relativo a las guerras con Corona de Castiella y la ocupación de localidatz en a muga ye posible veyer una forma patrimonial destreyto en linia con o catalán destret y o francés detroit:
Districtos actuals en AragónEditar
En Aragón actualment os districtos son divisions d'as grans ciudatz. L'eixemplo mes esclatero ye Zaragoza, que ye dividita administrativament en dotze districtos, que se subdividen en barrios:
- Districto 1: Casco Antigo: Sant Pavlo (El Gancho), La Madalena, Sant Miguel, As Tenerías, Sant Agostín.
- Districto 2: Centro
- Districto 3: Delicias: A Bombarda, A Bozada, Delicias, Monsalut, Parque Roma.
- Districto 4: Universidat: Romareda, Ciudat Chardín, Casablanca, Montecanal, Val d'Espartera, Arcosur.
- Districto 5: Sant Chusé: Sant Chusé.
- Districto 6: Las Fuents: Cartuixa Baixa, Las Fuents.
- Districto 7: L'Almozara: L'Almozara.
- Districto 8: Oliver-Val de Fierro: Val de Fierro, Miralbueno, Oliver.
- Districto 9: Torrero-A Paz: Torrero, A Paz, Torreciella de Val Madriz.
- Districto 10: Marguin ezquierda: Actur-Rei Ferrando, Rabal, Barrio de Chesús, Vadorrei, Cogullada, Parque Goya, Picarral, La Jota.
- Districto 11: Barrios Rurals Norte: Cogullada, Chuslivol, Movera, Montanyana, Penyaflor, Sant Chuan de Mozarrifar, Sant Gregorio, Santa Isabel.
- Districto 12: Barrios Rurals Ueste: Alfoceya, Venda de l'Olivar, Villarrapa, Casetas, Garrapiniellos, Monzalbarba.
ReferenciasEditar
- ↑ (es) Manuel Alvar Ezquerra: Documentos de Jaca (1362-1502) estudio lingüístico. Archivo de filología aragonesa, ISSN 0210-5624, Vol. 10-11, 1958-1959 , pachinas. 195-276
- ↑ (es) Antonio Castellano Gutiérrez: La Hermandad navarro-aragonesa en la frontera pirenaica según sus ordenanzas. Segunda mitad del siglo XV. Príncipe de Viana, ISSN 0032-8472, anyo nº 56, Nº 204, 1995, pachinas. 121-162
- ↑ (es) Adelino Álvarez Rodríguez. Libro de los Emperadores (Versión aragonesa del compendio de historia universal patrocinada por Juan Fernández de Heredia). Edición de Adelino Álvarez Rodríguez. Larumbre Clásicos aragoneses.[1]