Chuliella
- Este articlo tracta sobre Chuliella, municipio de Los Serrans (provincia de Valencia). Pa atros usos de lo toponimo Chuliella, veyer Chuliella (desambigación).
Chuliella (Chulilla en castellán) ye un municipio d'o País Valencián d'a provincia de Castellón, situato en a comarca de Los Serrans y partito chudicial de Liria.
Chuliella | |||
---|---|---|---|
Municipio d'o País Valencián | |||
| |||
Entidat • Estato • Comunidat • Provincia • Comarca |
Municipio![]() Comunidat Valenciana Valencia Los Serrans | ||
Superficie | 61,8 km² | ||
Población • Total |
632 hab. (2016) | ||
Altaria | 400 m. | ||
Distancia • 21 km • 60 km |
enta Valencia enta Valencia | ||
Codigo postal | 46167 | ||
Coordenatas | |||
www.chulilla.com |
A suya población ye de 848 habitants (2008), en una superficie de 61,8 km² con una densidat de 13,72 hab/km².
CheografíaEditar
Ye situato en a costera d'un tozal mandato por un castiello musulmán, a 400 metros d'altaria sobre o ran d'a mar. En a part d'este tozal orientata ta o río bi ha un congustro impresionant.
Chuliella ye situato a una distancia de 21 km de Chelba, a capital d'a suya comarca, y a 60 km de Valencia, a capital d'o País Valencián.
A mas gran part d'o termin municipal ye en terrenos cretacios d'o Sistema Iberico, en istos terrens plans y altos a erosión ha tallato a foz y o salto de Chuliella, de 160 m de fondo y 10 m d'amplo.
Comprende as pedanías de Balneyario de Fuent Calient, Bodega Banacloch, La Ermita y a Urbanización Santa Barbara.
HistoriaEditar
Dimpués d'a reconquiesta a población encara yera de mayoría musulmana, pero en 1331 dimpués d'una revuelta musulmana de Al-Azraq y ataques cristians a las morerías, os musulmans deixan Chuliella y en 1340 Pero IV d'Aragón concede Carta Puebla a 100 pobladors, a mas gran parte de Teruel y Leida, con presencia de navarros.
ToponimiaEditar
O suyo nombre vien d'o latín IULIA (chulia) con o diminutivo -ELLA (-iella), con una evolución seguntes a fonetica aragonesa: IULIELLA > Chuliella.
Se menciona en un texto de 1236, quan Zaid Abu Zaid donó a lo bispe de Segorb as ilesias de bells lugars.
A forma oficial presa por o castellán ye una castellanización parcial, nomás que d'o diftongo d'o sufixo, sin plegar a prener J y dar Julilla, como sería teoricament en castellán.
AdministraciónEditar
AlcaldesEditar
Lechislatura | Nombre | Partito politico |
---|---|---|
1979–1983 | ||
1983–1987 | ||
1987–1991 | ||
1991–1995 | ||
1995–1999 | ||
1999–2003 | ||
2003–2007 | Santiago R. Cervera Chirivella | Partit Socialista del País Valencià-PSOE |
2007–2011 | Enrique Silvestre | Partido Popular |
MolimentosEditar
- Castiello de Chuliella, d'orichen arabe, encara que muit esviellato en os sieglos XIV-XVI, dimpués d'a suya conquiesta por a Corona d'Aragón. Fue destruito en as Guerras Carlistas, en estar o castiello centro d'a resistencia carlista.
- Ilesia d'a Virchen d'os Anchels, una ilesia construita en os sieglos XV-XVI dencima de l'antiga mezquita. O edificio ye en estilo barroco.
- Ermita de Santa Barbara, un edificio de 1364 en estilo gotico, esviellato en 1730.
FiestasEditar
Se i celebran os mayos, fiesta que se considera d'orichen celtibero, pero que puet haber estato traita por os repobladors teruelans en o sieglo XIV.
Vinclos externosEditar
- (en)/(es) Pachina web oficial municipal.
- (es) Chuliella en a pachina web oficial d'o Gubierno d'o País Valencián.
Municipios d'a comarca Los Serrans | |
---|---|
Alcublas | Alpuent | Andilla | Aras de los Olmos | Benaixep | Bugarra | Calles | Chelva | Chuliella | Domenyo | Chestalgar | Figueruelas | La Yesa | Loriguiella | Losa del Obispo | Pedralba | Sot de Chera | Titaguas | Tueixa | Lo Villar |