Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Chistén (Gistaín en castellano, Gisten en Grafía SLA) ye un municipio situau en a comarca de Sobrarbe y provincia de Uesca en a val de Chistau. Es suyos habitants se dicen chistabins.

Chistén
Municipio d'Aragón

El lugar de Chistén.
Entidat
 • País
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Aragón
 Uesca
Sobrarbe
Partiu chudicial Boltanya
Mancomunidat Val de Chistau
Superficie 81,1 km²
Población
 • Total
 • Densidat

122 hab. (2013)
1,5 hab/km²
Altaria
 • Meyana

1378 m.
Distancia
 • 150 km

enta Uesca
Alcalde David Bielsa Barrau
Codigo postal 22367
Chentilicio Chistabín/a[1]
Parroquial
 • Diocesi
 • Arcipestrau

Balbastro-Monzón
Sobrarbe-Ribagorza
Ríos Cinqueta
Coordenadas
Chistén ubicada en Aragón
Chistén
Chistén
Chistén en Aragón
Web oficial
Esta fuella ye escrita en chistabín.

La población suya ye de 122 habitants, y la superficie d'el municipio 76,14 km², con una densidat demografica de 1,5 gab/Km2. D'es 76,14 km² d'el termin municipal, garra ye per baixo d'a cota d'es 1.000 metros d'altitut, mes d'el 50% son per alto d'es 2.000 metros, y belas puntas (en el Pico d'a Pez, la Vachimala u la Culfreda) pasan per alto d'es 3.000. Ixo fa que el municipio de Chistén siya un d'es mes altos de tot el Pireneu espanyol.

El lugar editar

 
La puerta de Casa de Rins de Chistén (anyo 1600), d'un momentet que le va tocar el sol.

El lugar de Chistén se troba per alto de Sant Chuan, a 1.378 metros d'altitut a la falda recuesta d'el Cuezo, poquet mes d'un kilometro seguindo la carretera d'a val de Chistau t'alto en pasar Sant Chuan, que fa buenas curvas y tien tamién dos esbarres que son la pista que puya ta Viadors y tamién ye d'un canto per on se baixa ta'l Puent Pecador que ye dintro d'el municipio de Sant Chuan. Esta carretera, de Sant Chuan ta Chistén, la son arreglando estes anyos (2007) ta fer que tienga dos carrils en cuentas d'uno solo que en teneba. La villa mira ta la val de Chistau, anque la mes gran parte d'el termino municipal ye abocau ta la val de Viadors.

El nuclio de Chistén, que ye el solo que fa parte d'el municipio, ye una villa chicota (u mesmo se'n podría dir un lugar gran) en l'alto d'una faixa recuesta de la Penya d'el Cuezo (1926 m), y ixo el fa d'estar el solo lugar de Chistau que no toca el Cinqueta, pos en ye bels centenars de metros de leixos. De tot el patrimonio que este lugar tien, s'abrí de fer mención d'as casas nobles, belunas d'elas de tan antigas que se van fere d'es siglos XVI y XVII. D'ixes tiempos nos i trobem Casa de Rins, que i tiene la calendada en a portalada que diz que ye feta d'el 1600, y que encara conserva el porte suyo tradicional y las formas tipicas de qu'habría estau una d'as casas mes ricas d'a localidat pos en el decir d'es vecins de Chistén se recuerda que enantes teneban rivalidat con es de Casa Tardán, qui yeran tamién bien prencipals. Altras casas como Casa Palacín nos amuestran qué bien que en s'han adaptau ta fer negocio de cosas como ye el turismo que ye el que hoi fa que la villa tienga economía buena.

El turismo y sobretot, que s'han fetas prou segundas residencias en a villa, l'han chuflato vida nueva pos encara que el municipio tiene buenas estivas y teneba buena cantidat de bestiar, con es anyos en heba marchau mutisma chent y ya no yera Chistén la villa que heba siu en atros tiempos.

Las torres editar

 
La torre de Tardán (S. XVI), a part d'a ilesia, ye la mes antiga y tamién mes chicota.

Chistén ye una villa que va tener la suya importancia historica perque yera el zaguer puesto d'a on que se saliba ta pasar es puertos ta Francia, y tamién cuan se tornaba d'allá t'aquí. Podría estar que se i hes de pasare el puerto de Plan per el barranco d'a Sallena, u tamién que se remontás ta'l puerto d'a Madera u d'a Pez per la val de Taberners (de Viadors t'alto), y tamién, en rematando, per Anyes Cruces. Ye per la suya ubicación que en Chistén i van tener especial negocio d'el contrabando con as vals francesas a traviés d'ixes puertos (ye important que nos en haigan quedau puestos con nombres d'ixa epoca, como el paso d'es caballos en La Sallena) y asinas se fesen grans fortunas ta beluns d'el lugar. Asinas se an alzar, sobretot en es siglos XVI y XVII, las torres que son es monumentos prencipals d'a villa, que en heban siu mes, pero que atualment no mos en trobem que dos.

 
La monumental torre de Rins, feta per es d'el Tardán, fendo uembra a casa de Rins, ye protagonista d'una falorieta popular d'a localidat.

De la construcción d'una d'estas torres, la mes alta, en dicen es vecins de Chistén que va estar bien curiosa, pos i heba ya en el lugar una torre, la dita torre de Tardán, per baixo d'a ilesia, (propiedat de Casa de Tardán) que yera l'argüello d'es amos suyos pos yera el costumbre d'ixes tiempos de fer-se alzar torres t'amostrar qué diners se teneban en a casa, mes que no ta defender-se guaire (anque, obviament, tamién yeran utils si nunca se precisasen ta ixe menister). Alavez, perque es amos de Casa de Rins se feban dir con despeito con es de Casa Tardán, y siempre les feban renuga perque teneban una torre a'l canto d'a ilesia, diz que un diya que yera uno de Rins redindo-se-ne le'n va dir a l'amo de Tardán: "¡Cosa no vales, que vales menos qu'un gran d'hordio!" y alavez le va dir l'amo de Tardán "Pos ya te cal que mires bien... perque este gran d'hordio te foterá un pino debant d'a casa que ni el sol no tornarás a viyere". Poquez tiempos dimpués, teneban es de Rins una torre que yera dos veces d'alta la de Tardán, y puesta debant de casa d'éstes ta quitar-les el sol. La dos torres encara las podem viyer a'l puesto, y l'antigisma portalada de casa Rins debaixo la uembra d'a torre de Rins siempre en as horas centrals d'el diya.

Amés, es casaches de la villa de Chistén tienen un puesto tercero que repunta per alto, que ye la ilesia de Sant Vicent el Martir, feta d'es siglos XVI y XVII. Atros monumentos son la ermita de Sant Fabián, 2,5 u 3 Km leixos a par d'el barranco d'el Pacín, feta d'el siglo XVIII, y tamién es conchuntos de bordas que i heba per alto en Viadors y en Taberners, belunas que encara conservan es tellaus de palla que gosaban tener d'antes. l'Hespital de Chistén y el santuario d'a Vírgen Blanca, a on que s'achuntan el Cinqueta d'a Pez y el d'Anyes Cruces.

Demografía editar

Evolución demografica
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
- - - - - - - 142 -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- 129 - - - - - - -

1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE.

Administración editar

Reparto de concellers editar

Eleccions municipals[2]
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
Partido Aragonés - 4 2 2 - 3 4 4 3
Partido de los Socialistas de Aragón 5 1 1 2 4 2 1 0 2
Chunta Aragonesista - - - - - 0 - 1 0
Partido Popular - 0 2 1 1 0 - - -
Total 5 5 5 5 5 5 5 5 5

Alcaldes editar

Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983
19831987
19871991
19911995
19951999
19992003
20032007
20072011 David Bielsa Barrau Partido Aragonés
20112015 David Bielsa Barrau Partido Aragonés
20152019 David Bielsa Barrau Partido Aragonés

Personalidaz naixitas de Chistén editar

Fiestas editar

 
Las casas de Chistén tamién i tienen simbolos de suerte en as fronteras.

Viyere tamién editar

Referencias editar

Vinclos externos editar