Vicente Ferraz y Castán

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Vicente Ferraz Castán
Información personal
Calendata de naixencia 26 de marzo de 1910
Puesto de naixencia Sant Sabastián, Guipuzcua
Puesto de muerte Madrit
Ocupación Profesor y catedratico d'instituto
Conchuche Mª Dolores Cisneros Asensio
Ista fuella ye escrita en benasqués.

Vicente Ferraz y Castán (Sant Sabastián, Guipuzcua, 26 de marzo de 1910[1] - Madrit, ans 1970[1]) va estar un filologo, lingüista y profesor d'ansenyament secundario d'orichen benasqueso. Ye coneixéu més que més perque va publlicar un d'els primers vocabularis d'el benasqués que se va fer, en 1934.

Yeba membro de casa Faure de la vila de Benás; su pai, Vicente Ferraz y Turmo, yeba autor d'el primer vocabulario benasqueso coneixéu, de 1917.[1] Tamé va estar cunyau d'Ángel Ballarín,[1] autor d'el vocabulario benasqueso que pot estar més famoso. Come fillo de la casa noblle benasquesa d'els Ferraz, tamé yeba pariente de Valentín Ferraz y Barrau, president d'el Gubierno dan Isabel II, y d'els chirmans José Ferraz y Cornel, ministro d'hicienda en 1840, y Francisco Javier Ferraz y Cornel, tenente-cheneral de l'exército a la Guerra d'el Francés y Capitán Cheneral de Catalunya, fillos de casa Faure y primos de l'anterior.

Al campo filolochico, va defensar la teoría de que el benasqués yeba el zaguer reducto d'una «llengua ribagorzana» antiga y diferenciada d'altras de l'entorno, coma el «patués» de l'Alta Garona, el catalán y el «castellano antigo»[2] (aixina el consideraba ell) que se ragonabe a la resta de la vall de l'Esera y a altros puestos d'Aragón.

S'ha conservau tres obres d'isto Vicente Ferraz. Son les siguients:

  • Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza de 1934. A casa suya se diu que moltes de les palabres que trai el diccionario en realidat les hebe repllegau el suyo pai.[1] La editorial Aladrada en va fer una edición facsímil en 2013, dan notes biografiques d'el chenealochista Fernando García-Mercadal y dan introducción de José Antonio Saura.
  • Ana Franca (Visión del Quijote), novela publlicada per la Editora Nacional en 1940.
  • Cadalso, en 1951, antolochía de textos d'altros autors d'el siglo XVIII.

Referencias

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 FERRAZ CASTÁN, Vicente, Vocabulario del dialecto que se habla en la Alta Ribagorza (1934) (Facsímil). Aladrada ediciones. Zaragoza, 2013. ISBN 978-84-940886-6-7
  2. (es) Dentrada Ferraz Castán, Vicente a la GEA online, consulltau el 2 de chiner de 2020.

Se veigue tamén

editar