Sierras exteriors pirenencas
As sierras exteriors pirenencas[1][2] u sierras (pre)pirenencas exteriors[3] son una linia de relieus monterizos adintro d'o sistema montanyoso d'o Pireneu alto u baixo paralelas a l'eixe central d'a cordelera, que contienen normalment altarias que no pasan t'alto d'os 2000 metros d'altitut,[1] y que constituirían a primer barrera montanyosa d'o que se conoix como Prepireneu en sentiu cheografico.[1]

En chunto con as ditas sierras interiors, que se troba más en norte, trestallan a depresión meya intrapirenenca (anque ista no ye evident en buena cosa d'a cordelera). Igual como as sierras interiors, as exteriors pueden estar atravesadas transversalment por ríos que, tot erosionando-las, han esgarrapau vals fluvials a traviés d'ellas y s'han feito paso ta os Semontanos. En Aragón a mayoría d'istos ríos rematan como afluents por a man cucha d'Ebro.
Lista de sierras exteriorsEditar
Son sierras exteriors pirenencas ordenadas dende la cuenca de Tremp dica la cuenca de Pamplona:
- Sierra Mitjana.[4]
- Sierra d'Aubenç.[4]
- Sierra de la Conca.[4]
- Sierra de Comiols.[4]
- Sierra de Cucut.[4]
- Sierra d'el Montsec.[4]
- Sierra de Sant Mamet.[4]
- Sierra de Montclús.[4]
- Sierra de Mont-roig.[4]
- Sierra Carbonera.[4]
- Sierra d'el Convento.[4]
- Sierra d'Os.[4]
- Sierra de Gumielos.[4]
- Sierra Larga.[4]
- Sierra de Blanca-fort.[4]
- Sierra de la Mora.[4]
- Sierra de Sant Miquel.[4]
- Sierra de Sabinós.[4][5]
- Sierra de Voltería.[4]
- Sierra de Coscollar.[4]
- Sierra de Sant Salvador.[4]
- Sierra d'el Castell de Llaguarres.[4]
- Sierra de Carrodilla.[4][5]
- Sierra de Sant Quílez.
- Sierra de Santa Bárbara.[4]
- Sierra de Torón.[4]
- Sierra de Brello.[4]
- Sierra de Crapamonte.[4]
- Sierra d'o Elsón.[4]
- Sierra de Salinas.[4]
- Sierra de Balcetz.[4][5]
- Sierra de Gabardiella.[4][5]
- Sierra de l'Aguila.[4][5]
- Sierra de Sevil.[4]
- Sierra d'Arangol.[4]
- Sierra de Guara.[4][5]
- Sierra de Gratal.[4][5]
- Sierra Caballera.[4][5]
- Sierra de Lobarre.[4][5]
- Sierra de Santo Domingo.[4]
- Sierra de Salinas.[4]
- Sierra de Luesia.[4]
- Sierra de Penya.[4]
ReferenciasEditar
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (es) El Relieve Aragonés. Descripción del territorio. Geografía de Aragón., consultada o 23 de noviembre de 2015.
- ↑ (es) Voz Pirineos en a edición en linia d'a Gran Enciclopedia Aragonesa, consultada o 23 de noviembre de 2015.
- ↑ (es) Var. Aut. Procesos biofísicos actuales en medios fríos: estudios recientes. Universidat de Barcelona. P. 208. ISBN 84-475-1923-6. [1]
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 289-292.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 5,9 (es) Antonio Higueras Arnal (coordinador): Geografía de Aragón Tomo I. Editorial Guara. pp 36-38.