Sierra de Santa Quiteria (Ribagorza)

Sierra de Santa Quiteria
Ermita de Santa Quitèria i Sant Bonifaci de Montfalcó de la Ribagorça 2.jpg
Envista de la coda de lo entibo de Canelles y de la ermita de Santa Quiteria y Sant Bonifacio en lo cabalto de la sierra.
Cheografía
Cordelera Sierras exteriors pirenencas
Sector
'
Maxima altaria 845 m.
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau Espanya
País Flag of Aragón.svg Aragón
Comarca Ribagorza.
Cheolochía
Edat Mesozoico
Materials Rocas sedimentarias.
Tipo
Mapa
Perineu Aragonés (orografía).png
Montanya.svg

La sierra de Santa Quiteria (en catalán serra de Santa Quitèria)[1] ye una sierra de exterior prepirenenca situada a lo sud de la sierra de Montgai, a lo nordeste de la sierra de Savinós, en la marguin dreita de la Noguera Ribagorzana chunto a lo entibo de Canelles, en la comarca de Ribagorza y en Montfalcó (Viacamp i Lliterà). La suya altaria principal ye de 845 m, seguida de Montfalcó (831 m).

ToponimiaEditar

L'oronimo sierra de Santa Quiteria ye un hachiotoponimo relacionau con la ermita homonima.

ReferenciasEditar

  1. (es) Javier Terrado Pablo: Toponimia de Ribagorza. Viacamp y Literá (Viacamp i Llitirá). Editorial Milenio, Leida, 2008, p. 152.

BibliografíaEditar


Macizos, sierras y sarraus d'o Prepireneu meridional
Sierras interiors pirenencas Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas |
Sierras d'o Flysch cretacio-eoceno (transición) Algaralleta |Asín | Atuzcarraz | Baraguás | Beldú | Corona | Dos Ríos | Erata | Estiva | Forcala | Gabás | Icún | Idocorri | Illón | Izco | Leire | Luesia | Madalena | Maito | Monchoya | Novés | Orba | Sierra de Sant Miguel
Sierras d'a depresión meya intrapirenenca Aineto | Arras | Belarra | Bonés | Buyán | Canciás | Capitiellos | Colladas | Gabardón | Guaso | Nabla | Penya Musera | Uruel | Picardiello | Portiello | Santa Isabel | Sant Pedro | Peranera | Sant Chuan d'a Penya | Sarda | Selva | Xabierre |
Sierras exteriors pirenencas Aguila | Arangol | Almunia | Aubenç | Balcetz | Blancafort | Buil-Camporretuno | Caballera | Carbonera | Carrodilla | Comiols | Conca | Convent | Coscollar | Crapamonte | Cucut | Elsón | Entremont | Gratal | Guara | Gabardialla | Gomiols | Lacunarda | Lata | Lobarre | Llaguarres | Llarga | Lupera | Mill | Mitjana | Montsec (Montgai | Chiribeta) | Montclús | Mont-roig | Móra | Os | Pano | Partara | Perpella | Rei | Rufas | Savinós | Salinas | Salinas | Santa Barbara | Santa Quiteria | Santo Domingo | Sant Mamet | Sant Miquel | Sant Quílez | Sant Salvador | Sarrastanyo | Sevil | Torón | Trillo | Ubiergo | Volteria
Atras sierras prepirenencas Albera | Amanç | Bastets | Bestracà | Brunquera | Busa | Cabrera | Cabrerola | Cadí | Canalda | Catllaràs | Cavallera | Clotarons | Coma Armada | Coma Negra | Corb | | Cucu | Curull | Encies | Finestres | Lleixeres | Malforat | Medas | Sant Miquel | Mola de Lorn | Moreu | Oden | Pineda | Port de Comte | Portellars | Puig Creus | Puig de Cubell | Puig Estela | Puig del Moro | Puig d'Ou | Puigsacalm | Puli | Queralt | Querol | Rocacorba | Rocallarga | Sacartel | Sant Llorenç de Muga | Santa Llucia | Santa Magdalena | Santa Magdalena de Cambrils | Sant Marc | Negre | Oliana | Pedraforca | Peguera | Tossals | Turp | Valldan| Viellas