Prepireneu

Lo Prepireneu ye una part de l'orocheno pirenenco que ye arredol de tot lo Pireneu axial, tenendo menor altaria y uns materials més recients d'edat mesozoica u cenozoica, deformatos en la orochenia alpina[1].

Anvista de Turbón, mont més envistable de lo Prepireneu de Ribagorza por la gran diferencia topografica respecto a la fondatas de Campo y Graus.

Lo prepireneu meridional consiste en cabalgamientos y napas tectonicas con verchencia enta lo sud y que la placa euroasiatica empentó y puyó dencima de la placa iberica.

Muitas de las sierras prepirenencas son calsinosas porque representan materials que sedimentoron en plataformas continentals (como las calsineras de Guara).

En qualques puestos bi ha sierras prepirenencas exteriors en contacto con lo semontano pirenenco y sierras prepirenencas interiors, en contacto con lo Pireneu axial. En bell libro de cheografía dicen Prepireneu només que a las sierras exteriors, en oposición a los Pireneus que los constituirían las sierras interiors y lo Pireneu axial.

Sierras prepirenencas interiorsEditar

 
Anvista de Cotiella dende la Val de Vio.
Ta más detalles, veyer l'articlo Sierras interiors pirenencasveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

En l'Alto Aragón son sobre tot rocas calsinosas (calsineras, dolomías y arenitas con components calsinosos no siempre clasificables como "piedra d'arena"), d'edatz entre lo Cretacio superior y lo Eoceno. Las sierras prepirenencas interiors tienen las altarias mayors en las napas de Cotiella (2.912 m) y las Tres Serols (3.355 m), competindo en altaria con lo Pireneu Axial.

Depresión meya intrapirenencaEditar

Ta más detalles, veyer l'articlo Depresión meya intrapirenencaveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].
 
La localidat de Berdún se troba en un pueyo alomato que destaca topograficament respecto a los sallagons de la depresión meya intrapirenenca.

Entre las sierras interiors y exteriors bi ha a vegatas individualizata una depresión (depresión meya intrapirenenca), representata en la Chacetania por la Canal de Berdún, en Sobrarbe por la Ribera de Fiscal y la suya prolongación por l'Ara ta Boltanya y L'Ainsa[1], y en Ribagorza por la fondata u depresión de Campo. La edat de los materials ye entre lo Eoceno y l'Oligoceno.

Las altarias mes grans d'esta depresión se troban en lo flysch representato en la marguin septentrional plegando dica poco mes de 2000 m,[2] en contacto con sierras de calsinera.

Sierras prepirenencas exteriorsEditar

 
Anvista de la Sierra de Guara.
Ta más detalles, veyer l'articlo Sierras exteriors pirenencasveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

Tienen altarias menors. Son sierras con materials cenozoicos molasicos. Ixos materials molasicos pueden tener un modelato en forma de mallo. La Sierra de Guara ye un eixemplo de sierra prepirenenca. Bi ha rocas de diferents edatz: chesos de facies Keuper de lo Triasico, calsineras de lo Cretacio, calsineras y sallagons de lo Eoceno, piedras d'arena y archilas de lo Eoceno superior y l'Oligoceno inferior, y almendrons de l'Oligoceno superior y lo Mioceno inferior.

ReferenciasEditar

  1. 1,0 1,1 (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 283-287.
  2. (es) Ánchel Belmonte Ribas, Guía geológica del Pirineo, Editorial Pirineo, 2003.

BibliografíaEditar


Macizos, sierras y sarraus d'o Prepireneu meridional
Sierras interiors pirenencas Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas |
Sierras d'o Flysch cretacio-eoceno (transición) Algaralleta |Asín | Atuzcarraz | Baraguás | Beldú | Corona | Dos Ríos | Erata | Estiva | Forcala | Gabás | Icún | Idocorri | Illón | Izco | Leire | Luesia | Madalena | Maito | Monchoya | Novés | Orba | Sierra de Sant Miguel
Sierras d'a depresión meya intrapirenenca Aineto | Arras | Belarra | Bonés | Buyán | Canciás | Capitiellos | Colladas | Gabardón | Guaso | Nabla | Penya Musera | Uruel | Picardiello | Portiello | Santa Isabel | Sant Pedro | Peranera | Sant Chuan d'a Penya | Sarda | Selva | Xabierre |
Sierras exteriors pirenencas Aguila | Arangol | Almunia | Aubenç | Balcetz | Blancafort | Buil-Camporretuno | Caballera | Carbonera | Carrodilla | Comiols | Conca | Convent | Coscollar | Crapamonte | Cucut | Elsón | Entremont | Gratal | Guara | Gabardialla | Gomiols | Lacunarda | Lata | Lobarre | Llaguarres | Llarga | Lupera | Mill | Mitjana | Montsec (Montgai | Chiribeta) | Montclús | Mont-roig | Móra | Os | Pano | Partara | Perpella | Rei | Rufas | Savinós | Salinas | Salinas | Santa Barbara | Santa Quiteria | Santo Domingo | Sant Mamet | Sant Miquel | Sant Quílez | Sant Salvador | Sarrastanyo | Sevil | Torón | Trillo | Ubiergo | Volteria
Atras sierras prepirenencas Albera | Amanç | Bastets | Bestracà | Brunquera | Busa | Cabrera | Cabrerola | Cadí | Canalda | Catllaràs | Cavallera | Clotarons | Coma Armada | Coma Negra | Corb | | Cucu | Curull | Encies | Finestres | Lleixeres | Malforat | Medas | Sant Miquel | Mola de Lorn | Moreu | Oden | Pineda | Port de Comte | Portellars | Puig Creus | Puig de Cubell | Puig Estela | Puig del Moro | Puig d'Ou | Puigsacalm | Puli | Queralt | Querol | Rocacorba | Rocallarga | Sacartel | Sant Llorenç de Muga | Santa Llucia | Santa Magdalena | Santa Magdalena de Cambrils | Sant Marc | Negre | Oliana | Pedraforca | Peguera | Tossals | Turp | Valldan| Viellas