Depresión meya intrapirenenca

La depresión meya intrapirenenca ye un sinclinorio d'orientación ueste-este entre las sierras interiors y las sierras exteriors pirenencas.[1] Ye formada principalment por rocas sedimentarias marinas lo Eoceno superior y continentals de l'Oligoceno.

Depresion meya intrapirenenca en la canal de Berdún

Cheograficament ye una ampla depresión perpendicular a las vals pirenencas y por tanto paralela a las sierras interiors pirenencas que l'amugan por lo norte y a las sierras exteriors que l'amugan por lo sud. Fan part de la depresion meya intrapirenenca la Canal de Berdún en Chacetania, la Ribera de Fiscal en Sobrarbe (y la suya prolongación por l'Ara ta Boltanya y L'Ainsa),[2] y la cuenca de Graus-Tremp en Ribagorza y Pallars.

Bi ha dos dominios principals: las "sierras oligocenas" en las piedras d'arena, salagons y almendrons y las depresions ditas "canals y vals" en los salagons azuls de l'Eoceno. Lo flysch ye considerau por bell autor como part de la depresión intrapirenaica,[3] manimenos belatros consideran que ye en las sierras interiors.[1] En tot caso ye una zona de transición topografica.

Canals y valsEditar

 
La localidat de Berdún se troba en un pueyo alomau que destaca topograficament respecto a los salagons de la depresión meya intrapirenenca.

Las canals son depresions con fondón plan y marguins claras que se fan a on que bi ha grans afloramientos de los salagons de l'Eoceno superior. Las vals son menos homochenias litolochicament, tienen marguins irregulars y pueyos orientaus que fan que la forma de depresión siga menos vistable.

Son vals y canals estas fondadas:

Las depresions d'Ena y Bailo son d'una categoría menor.

Sierras oligocenasEditar

 
Etapas en la formación de las sierras oligocenas de la depresión meya. Texto en castellano.

Las sierras oligocenas se situan en los dos costaus de lo gran sinclinorio formando dos series de sierras y representan releus estructurals que s'han feito a vegadas en alternancias de piedras d'arena y salagons que rematan en libels superiors d'almendrón.

Son sierras de lo costau norte de lo sinclinorio:

Son sierras de lo costau sud de lo sinclinorio:

ReferenciasEditar

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 (es) Antonio Higueras Arnal (coordinador): Geografía de Aragón Tomo I. Editorial Guara. pp 32-36.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 283-287, p. 292.
  3. (es) Ánchel Belmonte Ribas, Guía geológica del Pirineo, Editorial Pirineo, 2003.

BibliografíaEditar

Vinclos externosEditar


Macizos, sierras y sarraus d'o Prepireneu meridional
Sierras interiors pirenencas Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas |
Sierras d'o Flysch cretacio-eoceno (transición) Algaralleta |Asín | Atuzcarraz | Baraguás | Beldú | Corona | Dos Ríos | Erata | Estiva | Forcala | Gabás | Icún | Idocorri | Illón | Izco | Leire | Luesia | Madalena | Maito | Monchoya | Novés | Orba | Sierra de Sant Miguel
Sierras d'a depresión meya intrapirenenca Aineto | Arras | Belarra | Bonés | Buyán | Canciás | Capitiellos | Colladas | Gabardón | Guaso | Nabla | Penya Musera | Uruel | Picardiello | Portiello | Santa Isabel | Sant Pedro | Peranera | Sant Chuan d'a Penya | Sarda | Selva | Xabierre |
Sierras exteriors pirenencas Aguila | Arangol | Almunia | Aubenç | Balcetz | Blancafort | Buil-Camporretuno | Caballera | Carbonera | Carrodilla | Comiols | Conca | Convent | Coscollar | Crapamonte | Cucut | Elsón | Entremont | Gratal | Guara | Gabardialla | Gomiols | Lacunarda | Lata | Lobarre | Llaguarres | Llarga | Lupera | Mill | Mitjana | Montsec (Montgai | Chiribeta) | Montclús | Mont-roig | Móra | Os | Pano | Partara | Perpella | Rei | Rufas | Savinós | Salinas | Salinas | Santa Barbara | Santa Quiteria | Santo Domingo | Sant Mamet | Sant Miquel | Sant Quílez | Sant Salvador | Sarrastanyo | Sevil | Torón | Trillo | Ubiergo | Volteria
Atras sierras prepirenencas Albera | Amanç | Bastets | Bestracà | Brunquera | Busa | Cabrera | Cabrerola | Cadí | Canalda | Catllaràs | Cavallera | Clotarons | Coma Armada | Coma Negra | Corb | | Cucu | Curull | Encies | Finestres | Lleixeres | Malforat | Medas | Sant Miquel | Mola de Lorn | Moreu | Oden | Pineda | Port de Comte | Portellars | Puig Creus | Puig de Cubell | Puig Estela | Puig del Moro | Puig d'Ou | Puigsacalm | Puli | Queralt | Querol | Rocacorba | Rocallarga | Sacartel | Sant Llorenç de Muga | Santa Llucia | Santa Magdalena | Santa Magdalena de Cambrils | Sant Marc | Negre | Oliana | Pedraforca | Peguera | Tossals | Turp | Valldan| Viellas