Serra d'el Chordal

(Reendrezau dende Sierra d'el Chordal)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Esta pachina ye escrita en ribagorzano.

La serra d'el Chordal (nome local en aragonés ribagorzano; en aragonés stándard y en castellano Sierra de Chordal, en catalán Serra del Jordal) é una serra interior d'el Prepireneu d'orientación paralela a la ralla axial, situada a la comarca de Ribagorza, a la provincia de Uesca, a'l sud d'el macizo de Turbón y a'l norte de la serra d'Esdolomada.

Serra d'el Chordal
Serra del Jordal
La serra dende Sarrat (Vall de Lierp)
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector
'
Maxima altaria 1553 m, tuzal d'el Chordal.
Cimas importants Tuzal d'el Chordal, tuzal de Santa Cruz
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau Espanya
País Aragón
Comarca Ribagorza
Cheolochía
Edat
Materials Calsinera mesozoica sobre salagons cenozoicos.
Tipo {{{tipo}}}
Mapa

Cheografía

editar

La serra va dende la vall d'el río Esera pe'l extremo occidental enta la vall d'el río Isabana per l'oriental, y delimita a'l norte la vall de Bardaixín y el barranco d'Esplluga (versant occidental norte) y la vall de Lierp (versant oriental norte).

Se prollarga cap a'l norte enta el Turbón con un brazo que desepara a'l costau oriental l'Obago y Eixea, que son de la vall de Lierp, y a'l costau occidental Esplluga, d'aon que las aiguas van ta l'Esera. Po el sud tamén tende a zarrar-se con el sistema de la serra d'Esdolomada, deixand d'el costau oriental la vall de Merlli y de l'occidental la vall de Vacamorta.

Cheolochía

editar

La serra d'el Chordal é feita de materials cretacians y salagons d'el sistema d'Arén, en chunto con materials teciarios. Fa parte d'un mesmo pllegamiento que va dende Penya Montanyesa dica aquí, por lo que é una serra chermana con la serra Ferrera de la vecina comarca de Sobrarbe y el mont de Naspún, la suya contra por la part de la cllusa sobre l'Esera entre Campo y Navarri.

Se veiga tamén

editar

Vinclos externos

editar


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas