Sierra de Campanué

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

A sierra de Campanué[1] u de Santa Liestra ye una sierra interior pirenenca[2] que desepara as comarcas de Ribagorza y o Sobrarbe mientres un recorrido d'aproximadament 19-20 kilometros, en sentido sud-ueste nord-este, dende termin municipal de Secastiella en sud dica lo termin de a Foradada d'o Toscar en norte. Aproximadament, a mitat meridional d'a sierra (a que queda en sud d'a linia imachinaria que uniría Troncedo y o despoblau de Caballera) recibe o nombre de Sierra de Turón u de Torón.[3]

Sierra de Campanué
A sierra de Campanué dende Ranyín.
Cheografía
Cordelera Sierras interiors pirenencas
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.548 m, O Campanué
Cimas importants Campanué (1.548 m), O Castillet (1.161 m)
Largaria 20 km
Amplaria 7 km
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau Espanya
País Aragón
Municipios Secastiella, a Fueva, Graus, Perarruga, Sta. Llestra y a Foradada d'o Toscar.
Cheolochía
Edat Eoceno
Materials
Tipo
Mapa

Hidrograficament, a baixant oriental se drena de camín ta o río Esera y a baixant occidental de camín ta o río Cinca a traviés de diferents barrancos y rigachuelos que i afluyen (a Nata, Usía y Formigals, y barranco d'o Salinar). Desepara a subcomarca sobrarbenca de a Fueva de a val de l'Esera, y en o suyo cabo mas septentrional gosa achuntar-se con a Sierra Ferrera en un aria d'altaria mas rebaixada, que ha nombre Collau u Puerto de Foradada.

Referencias editar

  1. (es) Toponimos oficials de Sobrarbe en www.lenguasdearagon.org
  2. (es) Julio Muñoz Jiménez, Concepción Sanz Herráiz: Guía Física de España. 5 Las Montañas. Alianza Editorial, 1995, pp 286-288.
  3. (es) FERRÁNDEZ PALACIO, José Vicente; «Peculiaridades florísticas de algunas sierras orientales de la provincia de Huesca». Centro de Estudios de Monzón y Cinca Medio.

Vinclos externos editar


Sierras interiors pirenencas
Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas