Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Carlos III d'Aragón
Emperador d'o Sacro Imperio Romano Chermanico, Rei d'Aragón, Valencia, Mallorca, Hongría, Bohemia, Nápols y Sicilia

Carlos III d'Aragón

12 d'octubre de 171120 d'octubre de 1740
Predecesor Chusé I
Succesor Carlos VII

17111740
Predecesor Chusé I
Succesor María-Tresa I d'Austria
Atros títols
Duque de Parma
Naixencia 1 d'octubre de 1685
Viena (Sacro Imperio)
Muerte 20 d'octubre de 1740
Viena (Sacro Imperio)
Enterreco Cripta Imperial de Viena
Consort Isabel-Cristina de Brunswick
Casa reyal Casa d'Austria
Pai Leopoldo I
Mai Alionor-Malena de Palatinato-Neoburgo

Escudo de Carlos III d'Aragón

L'archiduque Carlos d'Austria (Viena, Sacro Imperio Romano Chermanico 1 d'octubre de 1685 - id. 20 d'octubre de 1740) estió pretendient a la cadiera reyal de la Monarquia Hispanica mientres a Guerra de Succesión Espanyola, conseguindo o refirme d'Aragón y de Valencia (1706-1707 / 1714), de Mallorca (1706-1715), de Cerdenya (1706-1720) y de Catalunya (1706-1714), a on que gobernó con o nombre de Carlos III d'Aragón, y de Sicilia (1706-1714 / 1720-1738) y de Nápols (1706-1738), a on estió Carlos IV. Mientres a guerra se yera desembolicando recayó en él a corona imperial, estando nombrato Carlos VI d'o Sacro Imperio Romano Chermanico (1711-1740).

Orígens familiars

editar

Naixió l'1 d'octubre de 1685 d'a cort imperial de Viena y estió o segundo fillo de l'emperador Leopoldo I d'o Sacro Imperio Romano Chermanico y a suya tercera esposa Alionor d'o Palatinato-Neuburg. Yera nieto por linia paterna d'o tamién emperador Ferrando III d'o Sacro Imperio Romano Chermanico y d'a infanta María Ana d'Espanya, y por linia materna d'o elector Felipe Guillén I y d'a landgravina Isabel-Amalia de Hessen-Darmstadt

Núpcias y descendients

editar

Se casó l'1 d'agosto de 1708 en a Seu de Barcelona con Isabel-Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel (1691-1750). D'ista unión naixioron:

Guerra de Succesión Espanyola

editar
Ta más detalles, veyer l'articlo Guerra de Succesión Espanyolaveyer os articlos [[{{{2}}}]] y [[{{{3}}}]]veyer os articlos [[{{{4}}}]], [[{{{5}}}]] y [[{{{6}}}]]veyer os articlos [[{{{7}}}]], [[{{{8}}}]], [[{{{9}}}]] y [[{{{10}}}]].

En morir o rei Carlos II d'Aragón sin succesión en 1700, l'archiduque Carlos yera suposadament o candidato a la corona hispana en virtut d'un antigo pacto entre o rei Carlos II, o zaguer Habsburgo, que estipulaba a suya succesión en un atro miembro d'a Dinastía Habsburgo. Pero Carlos III testó a favor de Felipe d'Anchú, nieto d'o rey Loís XIV de Francia y biznieto de Felipe IV de Castiella, como succesor, por o que s'inició un conflicto entre os dos pretendients, conoixito con o nombre de Guerra de Succesión Espanyola.

 
Batalla de Zaragoza.

En 1705, l'archiduque Carlos embarcó con un exercito aliato en Lisbona en dirección a la Mediterrania. S'aturó en Alteya, y o 17 d'agosto os aliaus proclamaron rei a l'archiduque Carlos en a ciudat de Denia, con o refirme d'a población civil[1] y a revuelta valenciana d'os maulets s'estendilló liderata por Joan Baptista Basset. Mientres soldatos armatos zarran o paso a os borbonicos en a plana de Vic. A flota de l'Archiduque arribó a Barcelona o 22 d'agosto de 1705. Barcelona, rodiata d'as tropas aliatas rebló o 9 d'octubre y o Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar sinyó a capitulación. O 22 d'octubre entra en Barcelona l'Archiduque Carlos, que o 7 de noviembre de 1705 chura as constitucions catalanas, y ye proclamato rei adoptando o nombre de Carlos III d'Habsburgo.

En 1706, l'archiduque Carlos ye proclamato rei en Zaragoza. A reacción belica de Felipe d'Anchú a anyo siguient levó a o prencipal exercito pro-Habsburgo a la peninsula, o duque d'Anchú ganó a iniciativa y James Fitz-James Stuart se dirichió enta l'Ebro[2] mientres François Bidal d'Asfeld recibió o encargo de prener as villas d'o sud d'o Reino de Valencia[3] tenendo como consecuencia a conquiesta d'os reinos de Valencia y d'Aragón, dimpués d'a batalla d'Almansa o 25 d'abril de 1707.

En a peninsula, a guerra se desembolica entre ataques y contraataques d'os dos bandos. Carlos III ocupó Madrit,[4] pero Felipe V la recuperó. Tan y mientres, Anglaterra, que no perdeba de vista as suyas ambicions d'instalar-se permament en a Mediterrania[5] ocupó Menorca en nombre de Carlos III o 29 de setiembre de 1708.

Estando a guerra en curso y en un punto critico, cuan Carlos perdeba en a península y os suyos aliaus ganaban en l'exterior, su chermano, o emperador Chusé I, morió de pronto, por o que a succesión a la cadiera imperial recayo en l'archiduque, feito que prevocó un cambio de refirmes d'as potencias europeas.

Emperador d'o Sacro Imperio Romano Chermanico

editar
 
Carlos IV como emperador.
 
Unico escudo conservato en os antigos territorios d'a Corona d'Aragón de l'archiduque como sobirán d'a Monarquía Hispanica (Museu d'o santuario de Lluc, Mallorca).

En 1711 fue coronato emperador d'o Sacro Imperio Romano Chermanico, y no estió dica 1725 cuan renunció por ixe motivo a la corona hispana, en o Tractau de Viena, por él y por os suyos descendients, encara que mantenindo dica a suya muerte os títols que heba preso en prencipiar o conflicto succesorio.[6]

En puyar a la cadiera imperial habió de fer frent a os ataques d'os otomans entre 1716-1718, conquerindo parti d'as tierras otomanas en Vlaquia y Serbia, as cualas, manimenos, perdió entre 1737 y 1739. Introdució en l'Imperio o protocolo espanyol (Spanische Hofreitschule). Mientres o suyo reinau se construyoron a Biblioteca Nacional y as obras mas importants d'o barroco en Viena. Tamien teneba aficions musicals: fació composicions y en ocasions dirichiba a orquesta d'a cort.

En 1713, debant d'a manca de fillos masclos, promulgó a Pragmatica Sanción, que establiba a indivisibilidat d'o reino asinas como permitiba l'acceso d'as mullers a la cadiera imperial.

Carlos VI d'Austria morío o 20 d'octubre de 1740 en Viena. Se mantiene a teoría de que morió a causa d'una intoxicación alimentaria por setas, probablement por Amanita phalloides.[7]

Títols, cargos y succesors

editar

L'archiduque Carlos ye nombrato primero como rei Carlos III de Castiella, Leyón, Aragón y as dos Sicilias, entre atros,[8][9] y a partir de 1711 como Carlos VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[10][11] Tamién estió titular d'o ducau de Parma (1735-1740) como Carlos II de Parma.

Vinclos externos

editar

Predecesor:
Felipe IV
Rei d'Aragón
1705-1714
Succesor:
Felipe IV


Referencias

editar
  1. (ca) Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  2. (es) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  3. (en) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  4. (es) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  5. [1]
  6. (ca) Tractat_de_viena
  7. (en) Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  8. Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  9. Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  10. Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  11. Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554