Fonetica d'o catalán
A fonetica d'o catalán presenta caracters propios que individualizan bien esta luenga en relación a las vecinas. A fonetica catalana se diferiencia d'a fonetica aragonesa en l'ausencia de diftongación d'as vocals curtas latinas Ŏ y Ĕ.
Fonetica vocalicaEditar
No diftongación d'as Ĕ y Ŏ curtas tonicas: bé, cent, cel, front, os. A Ŏ curta se conserva como O ubierta, manimenos a ɛ ubierta no deriva d'a Ĕ curta tonica latina.
- Casos que en deriva:
- Debant de l: mel, fel, cel, gel, espelma.
- Debant de u que deriva de –d, CE, CI y TI latinas: peu, deu, preu, correu, fideu.
- Debant de rr y r seguitas de consonant no labial: ferro, terra, papaterra, cobert, obert, hivern, merda, govern, cuadern, etern, infern, y formas rizotonicas de perdre, encertar, despertar, governar.
- Debant de grupo romanico -N'R-: divendres, tendre.
- Debant de u procedent de V latina: lleu, y formas rizotonicas de llevar.
- Casos que no en deriva y deriva de Ē larga y Ĭ corta.
- Debant de l: pel, estrel, candela.
- Debant de r+consonant: verd, julivert, gerra.
- Debant de grupo románico n’r: cendra.
- Palabras hereu, dèbil, pesta.
Reducción d'a Ĕ y Ŏ curtas tonicas debant de yod:
- LECTU > llit ("leito").
- MEDIU > meyo > mig (adchetivo "meyo").
- FOLIA > fulla ("fuella").
- HODIE > HOYE > hui, avui (adverbio temporal "huei").
Caita d'as vocals finals atonas, fueras de –A:
Fonetica consonanticaEditar
Caita d'as consonants intervocalicas –C- debant de E y I, y -TY- debant l'accento:
- VICINUS > veí ("vicín" u "vecín" en aragonés).
- COQUINA > COCINA > cuina ("cocina").
- SATIONE > saó ("sazón").
- RATIONE > raó ("razón").
- PRETIU-M > preu ("pre").
Palatalización d'a L- inicial latina:
- LUPU > llop ("lobo" u "lupo" en aragonés).
- LUMINE > llum ("lumbre" u "luz" en aragonés).
- LACIU > llaç ("lazo" u "ligallo" en aragonés).
Asimilación d'os grupos –MB- y –ND- en –m- y –n-:
Desaparición d'a -n final romanica:
Solución –u d'as consonants o grupos finals –TY-, -C debant de E y I:
- PRETIU-M > preu ("pre").
- VOCE-M > veu.
- IACE-T > jau ("chace").
- DIXI-T > diu ("dice").
Solución -u d'a consonant -D quan queda en posición final por cayer as vocals finals, feito que tamién se troba tamién en aragonés oriental:[1]
- HEREDE-M > hereu.
- NIDU-M > niu ("niedo").
- PEDE-M > peu.
- PRODE > prou (adverbio de quantidad común con l'aragonés).
- SEDE-M > seu.
- GRADU-M > grau.
- CREDE-T > creu ("creye", present d'indicativo d'o verbo creyer).
- VIDE-T > veu ("veye", present d'indicativo d'o verbo veyer).
ReferenciasEditar
- ↑ (es) Javier Terrado Pablo: Los participos ribagorzanos en -áu, -éu, -íu. Caplletra, 32.
BibliografíaEditar
- (ca) Artur Quintana i Font: Els parlars del Baix Matarranya, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pp 155-187. 1987.
- (es) Germán Colón: El español y el catalán, juntos y en contraste. Editorial Ariel, 1989.
- (fr) Pierre Bec: La langue occitane. Presses universitaires de France, 1973. Colection Que sais-je?.
A fonetica en aragonés y atras luengas romances | ||
---|---|---|
A fonetica d'o galaico-portugués | a fonetica de l'astur-leyonés | a fonetica d'o castellán | a fonetica de l'aragonés | a fonetica d'o catalán | a fonetica de l'occitán | a fonetica d'o francés | a fonetica d'o italián | a fonetica d'o rumán |