Comunidat autonoma

entidat territorial dentro d'a ordenanza constitucional d'o Reino d'Espanya
(Reendrezau dende Comunidá autonoma)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Una comunidat autonoma ye una entidat territorial que, dentro d'a ordenanza constitucional d'o Estau espanyol, ye adotada d'autonomía lechislativa y competencias executivas, asinas como d'a facultat d'administrar-se por meyo d'os suyos propios representants. O tarabidau d'o estau espanyol en Comunidaz Autonomas ye recullito en a Constitución Espanyola de 1978. L'articlo 2 reconoixe y guarancia o dreito a l'autonomía d'as nacionalidaz y rechions que composan o estau.

Mapa d'as comunidaz autonomas.

A división politica y admenistrativa d'Espanya tien a forma de decisiete comunidaz autonomas, antimás de Ceuta y Melilla, d'os cuals os estatutos d'autonomía lis otorgan o ran de ciudaz autonomas.

Tabla d'as comunidaz

editar

As 17 comunidaz autonomas, con as suyas provincias y as suyas capitals, son:

Nombre Capital Provincias Capital
Andalucía Sevilla Almería Almería
Cádiz Cádiz
Cordoba Cordoba
Granada Granada
Malaga Malaga
Sevilla Sevilla
Uelba Uelba
Chaén Chaén
Aragón Zaragoza Uesca Uesca
Teruel Teruel
Zaragoza Zaragoza
Prencipau d'Asturias
as. Principáu d'Asturies
Oviedo
as. Uviéu
Asturias
as. Asturies
Oviedo
as. Uviéu
Islas Balears
cat. Illes Balears
Palma de Mallorca Islas Balears
cat. Illes Balears
Palma de Mallorca
País Basco
eu. Euskadi
Vitoria
eu. Gasteiz
Alaba
eu. Araba
Vitoria
eu. Gasteiz
Guipuzcua
eu. Gipuzkoa
Sant Sabastián
eu. Donostia
Bizcaya
eu. Bizkaia
Bilbau
eu. Bilbao / Bilbo
Islas Canarias Santa Cruz de Tenerife y
As Palmas de Gran Canaria
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife
Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria
Cantabria Santander Cantabria Santander
Catalunya
cat. Catalunya
Barcelona Barcelona Barcelona
Chirona
cat. Girona
Chirona
cat. Girona
Leida
cat. Lleida
Leida
cat. Lleida
Tarragona Tarragona
Castiella-La Mancha Toledo Albacet Albacet
Cuenca Cuenca
Guadalachara Guadalachara
Toledo Toledo
Ciudad Real Ciudad Real
Castiella y Leyón Valladolit Ávila Ávila
Valladolit Valladolit
Burgos Burgos
Leyón Leyón
Palencia Palencia
Salamanca Salamanca
Segovia Segovia
Soria Soria
Zamora Zamora
Extremadura Mérida Badajoz Badajoz
Caceres Cáceres
Galicia
gal. Galiza u Galicia
Santiago de Compostela A Corunya
gal. A Coruña
A Corunya
gal. A Coruña
Lugo Lugo
Orense
gal. Ourense
Orense
gal. Ourense
Pontevedra Pontevedra
La Rioja Logronyo La Rioja Logronyo
Comunidat de Madrit Madrit Madrit Madrit
Rechión de Murcia Murcia Murcia Murcia
Comunidat Foral de Navarra
eu. Nafarroako Foru Komunitatea
Pamplona
eu. Iruña
Navarra
eu. Nafarroa
Pamplona
eu. Iruña
Comunidat Valenciana
vl. Comunitat Valenciana
Valencia Alicant
vl. Alacant
Alicant
vl. Alacant
Valencia
vl. València
Valencia
vl. València
Castellón
vl. Castelló
Castellón de la Plana
vl. Castelló de la Plana

As dos ciudaz autonomas son:

Veyer tamién

editar


Comunidatz autonomas d'Espanya
  Andalucía -   Aragón -   Prencipau d'Asturias -   Islas Balears -   Canarias -   Cantabria -   Castiella-La Mancha -   Castiella y Leyón -   Catalunya -   Extremadura -   Galicia -   Comunidat de Madrit -   Rechión de Murcia -   Navarra -   País Basco -   La Rioja -   País Valenciano
Ciudatz autonomas
  Ceuta -   Melilla
Plazas de Sobiranía
Chafarinas - Penyón de Vélez de la Gomera - Penyón d'Alhucemas