Sierra de Canciás

Iste articlo tracta sobre a sierra de Canciás. Pa atros usos d'o toponimo Canciás, se veiga Canciás (desambigación).
Sierra de Canciás
161.Peña Canciás.jpg
A sierra de Canciás, con a penya Canciás bien vistera en o centro
Cheografía
Cordelera Depresión meya intrapirenenca
Sector {{{sector}}}
{{{tpran}}} {{{ran}}}
Maxima altaria 1.928 m, penya Canciás
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas {{{subsistemas}}}
Administración
Estau
País Flag of Aragon.svg Aragón
Comarca Alto Galligo y Sobrarbe
Edat
Materials
Tipo {{{tipo}}}
Mapa
Perineu Aragonés (orografía).png
Montanya.svg

A sierra de Canciás[1] ye una sierra d'Aragón que se troba entre as comarcas de Sobrarbe y Alto Galligo, en a provincia de Uesca. Fa parte d'as sierras d'a depresión meya intrapirenenca,[2] y ye conoixida, más que más, por a penya Canciás (1928 metros), o suyo pico más alto y que le da nombre; una formación de penya calsinera muit vistable y caracteristica.

A sierra fa de divisoria d'auguas entre a cuenca hidrografica de l'Ara en o suyo costau norte y a d'a Guarga por o sud. En as suyas garras meridionals tamién i naix o río Basa, de forma que ye una buega fenomenal entre as valles de Basa y Guarguera en Sarrablo, y a Ribera de Fiscal en Sobrarbe. A suya gran prominencia determina un paisache pocino, de pacos y selvas de caducifolios en a man sobrarbenca.

A crencha superior ye una succesion de cerros más chicorrons que penya Canciás, como o tozal de Gradatiello y o de Sant Salvador, pero no guaire (totz se sitúan entre os 1900 y os 1600 mslm), de forma que van cutio-cutio a enlazar-se con as estribacions de Santa Orosia y os atros puertos que zarran o Sobrepuerto en ponient. Por o costau de la cuentra, a sierra de Canciás forma tamién un contino con a sierra de Gabardón, que s'adentra en o corazón de Sarrablo.

O puerto de Petralba ye un d'os diferents cuellos naturals por alto d'a sierra por aon que pasaban os camins tradicionals. Actualment a sierra ye perforada por a variant Yebra-Fiscal d'a N-260.

ToponimiaEditar

Chesús Vázquez Obrador opina que Canciás podría estar un toponimo de radiz latina, que dimanaría d'una hipotetica forma <*CANCELLOS, a traviés d'a seqüencia Canciellos* > Canciachos* > Canciachs* > Canciás. Iste fenomeno de reducción d'as silabas finals atonas dezaga d'elle piensa l'autor que tamién se vei en atros toponimos aragoneses, como Casiquiás, Sortiás, Fenariás u Sarratiás.[3] en os quals s'habría produciu formas diminutivas aon que la -LL- s'habría tornau -CH- en os primers sieglos d'evolución de l'aragonés.[3]

ReferenciasEditar

Se veiga tamiénEditar


Macizos, sierras y sarraus d'o Prepireneu meridional
Sierras interiors pirenencas Abodi | Aísa | Alano | Alta | Añelarra | Arbís | Arrigorieta | Arro | Artxube | Aspe | Berganui | Boumort | Calva | Campanué | Carquera | Carreu | Cis | Collarada | Cotiella | Cuberes | Chía | Chordal | Esdolomada | Espata | Espierba | Ferrera | Gurb | Larra | Límez | Longa | Montcau | Montllobar | Muro de Roda | Osa | Partaqua | Peracalç | Planas | Prada | Rocamola | Sant Corneli | Sant Cosme | Santa Engracia | Sant Martín d'a Solana | Sant Salvador | Sant Gervás | Sant Joan | Sant Visorio | Sardanera | Secús | Sestrals | Set Comelles | Telera | Tendennera | Tercui | Trallata | Tres Serols | Turbón | Ustarroz | Vernera | Zariquieta| Zucas |
Sierras d'o Flysch cretacio-eoceno (transición) Algaralleta |Asín | Atuzcarraz | Baraguás | Beldú | Corona | Dos Ríos | Erata | Estiva | Forcala | Gabás | Icún | Idocorri | Illón | Izco | Leire | Luesia | Madalena | Maito | Monchoya | Novés | Orba | Sierra de Sant Miguel
Sierras d'a depresión meya intrapirenenca Aineto | Arras | Belarra | Bonés | Buyán | Canciás | Capitiellos | Colladas | Gabardón | Guaso | Nabla | Penya Musera | Uruel | Picardiello | Portiello | Santa Isabel | Sant Pedro | Peranera | Sant Chuan d'a Penya | Sarda | Selva | Xabierre |
Sierras exteriors pirenencas Aguila | Arangol | Almunia | Aubenç | Balcetz | Blancafort | Buil-Camporretuno | Caballera | Carbonera | Carrodilla | Comiols | Conca | Convent | Coscollar | Crapamonte | Cucut | Elsón | Entremont | Gratal | Guara | Gabardialla | Gomiols | Lacunarda | Lata | Lobarre | Llaguarres | Llarga | Lupera | Mill | Mitjana | Montsec (Montgai | Chiribeta) | Montclús | Mont-roig | Móra | Os | Pano | Partara | Perpella | Rei | Rufas | Savinós | Salinas | Salinas | Santa Barbara | Santa Quiteria | Santo Domingo | Sant Mamet | Sant Miquel | Sant Quílez | Sant Salvador | Sarrastanyo | Sevil | Torón | Trillo | Ubiergo | Volteria
Atras sierras prepirenencas Albera | Amanç | Bastets | Bestracà | Brunquera | Busa | Cabrera | Cabrerola | Cadí | Canalda | Catllaràs | Cavallera | Clotarons | Coma Armada | Coma Negra | Corb | | Cucu | Curull | Encies | Finestres | Lleixeres | Malforat | Medas | Sant Miquel | Mola de Lorn | Moreu | Oden | Pineda | Port de Comte | Portellars | Puig Creus | Puig de Cubell | Puig Estela | Puig del Moro | Puig d'Ou | Puigsacalm | Puli | Queralt | Querol | Rocacorba | Rocallarga | Sacartel | Sant Llorenç de Muga | Santa Llucia | Santa Magdalena | Santa Magdalena de Cambrils | Sant Marc | Negre | Oliana | Pedraforca | Peguera | Tossals | Turp | Valldan| Viellas