Sangarrén
![]() |
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Sangarrén ye un municipio aragonés d'a provincia de Uesca situato en a comarca d'os Monegros y partiu chudicial de Uesca.[1]
Sangarrén | |||
Municipio d'Aragón | |||
| |||
Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Monegros | ||
Partiu chudicial | Uesca | ||
Superficie | 32,22 km² | ||
Población • Total • Densidat |
219 hab. (2013) 6,8 hab/km² | ||
Altaria • Meyana |
379 m. | ||
Distancia • 14 km |
enta Uesca | ||
Alcalde | Vicente Ciria Gella | ||
Codigo postal | 22100 | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |

A suya población ye de 219 habitants en una superficie de 32,22 km² y una densidat de población de 6,8 hab/km².
Toponimia editar
O toponimo Sangarrén presenta a terminación -én indicadora de propiedat y deriva de SANGURIANUS,[2] propiedat d'un latifundista hispanorromano dito SANGURIUS.[3]
Cheografía editar
A localidat de Sangarrén ye situata a 379 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 14 km de Uesca, a capital d'a suya provincia.
Historia editar
Seguntes Agustín Ubieto Arteta, a primer cita d'o lugar ye en 1083, recullita en a obra de José Salarrullana de Dios Documentos correspondientes al reinado de Sancio Ramírez, desde 1063 hasta 1094 (en Colección de documentos para el estudio de la Historia de Aragón, III, Zaragoza, 1907), y documenta as variants Sangarren, Sagarren, Sagarrene, Sangarranen, Sangurrin, Santgaren, Santgarren, Sanct Garren, Sakarrene, Sancti Garreni y Zangaren.[4]
En 1083, cuan a localidat encara no heba estato conquerita por o reino d'Aragón, a mitat d'as parias abonatas por os musulmans de Sangarrén yeran ta o castiello d'Ayerbe, y a mitat ta o monesterio de Sant Chuan d'a Penya.[5]
Demografía editar
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE. |
Administración editar
Reparto de concellers editar
Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
Partido Popular | 3 | ||||||||
Partido Aragonés | 1 | ||||||||
Partido de los Socialistas de Aragón | 1 | ||||||||
Total | 5 |
Alcaldes editar
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Leonardo Pardo Carcasona | Independient |
1983–1987 | ||
1987–1991 | ||
1991–1995 | ||
1995–1999 | ||
1999–2003 | ||
2003–2007 | ||
2007–2011 | José Luis Ramos Ciria | Partido Popular |
2011–2015 | Vicente Ciria Gella | Partido Popular |
2015-2019 | Vicente Ciria Gella | Partido Popular |
2019-2023 | Lucía Pérez | PSOE |
Molimentos editar
- Restas de l'antigo castiello, d'estilo gotico, hue Casa d'a Villa de Sangarrén.[1]
- Ilesia parroquial de Sant Francisco d'Asís, d'o sieglo XVIII, d'estilo barroco.[1]
- Gallipuent de Sangarrén, costruito por o mayestre Mateu d'Almudévar fa cinco sieglos.
Fiestas editar
Localidaz achirmanadas editar
Se veiga tamién editar
Vinclos externos editar
Referencias editar
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (es) Sangarrén en a pachina web d'a Deputación Provincial de Uesca.
- ↑ (es) Joan Carles Membrado Tena: Etimología y semántica de topónimos municipales valencianos y aragoneses. Actes de la VII Jornada d'Onomàstica. Xerica 2013. pp. 239-254, AVL, València.
- ↑ (es) Antonio Ubieto Arteta: Historia de Aragón. Los Pueblos y los despoblados, III. Anubar ediciones, 1986. pp 1040-1041.
- ↑ (es) Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Valencia, 1972, pachina 172.
- ↑ (es) Castiello d'Ayerbe en www.castillosdearagon.es.
Abaruela de Tubo | Albalatiello | Albero Baixo | Alcubierre | L'Almolda | Almunient | Barbués | Burcharaloz | Cabosaso | Castillón de Monegros | Castiflorit | Farlet | Granyén | Huerto | Lanacha | Lecinyena | A Lueza | Monegriello | Penyalba | Perdiguera | Polinyino | Robres | Sangarrén | Sarinyena | Sena | Senés d'Alcubierre | Tardienta | Torralba d'Aragón | Torres de Barbués | Val Farta | Villanueva de Sixena |