Tàrrega

(Reendrezau dende Tárrega)
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Tàrrega (en castellano Tárrega) ye un municipio catalán situato en la provincia de Leida, capital d'a comarca d'Urchel. A suya población ye de 16.546 habitants (2008), en una superficie de 88,38 km² con una densidat de población de 188,96 hab/km².

Tàrrega
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Leida
Urchel (comarca)
Superficie 88,38 km²
Población
 • Total

18 268 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

373 m.
Distancia
 • 45 km

enta Leida
Alcalde Maria Alba Pijuan i Vallverdú
Codigo postal 25300
Chentilicio targarí (en catalán
Coordenadas
Tàrrega ubicada en Catalunya
Tàrrega
Tàrrega
Tàrrega en Catalunya
Web oficial
Ilesia de Santa María de L'Alba

Tàrrega ye situata a 373 metros sobre o livel d'a mar, a una distancia de 45 km de Leida. O suyo termin municipal muga con Puigverd d'Agramunt y Ossó de Sió a lo norte; con Els Plans de Sió, Granyanella y Granyena de Segarra a l'este; con Verdú a lo sud y con Vilagrassa, Anglesola, Barbens y Tornabous a l'ueste.

D'o suyo termin municipal fan parte os lugars de Altet, Claravalls, la Figuerosa , Riudovelles , Santa Maria de Montmagastrell, el Talladell y la ciudat de Tàrrega.

Historia

editar

Os suyos orichens estieron en o sieglo XI, en ser conquerito por o conte de Barcelona Remón Berenguer I o suyo castiello.

Dimpués, a suya localización en una rota estratechica empentó o suyo creiximiento. En a Edat Meya, en a villa de Tàrrega bi habió una important comunitat chodiga. En 1242, o rei d'Aragón Chaime I reguló a suya administración municipal, y o rei Chuan II d'Aragón li concedió lo privilechio de celebrar un mercato semanal os lunes. Carlos I d'Aragón li concedió lo dreito a emplegar en o escudo d'armas l'alica bicefala, simbolo imperial.

Por a suya propia situación en o camín d'Aragón y Leida ta Igualada y Barcelona, bi habió a sobén presencia de soldatos en as diferents guerras dende o sieglo XIV dica o sieglo XIX: Guerra Civil Catalana, Guerra d'os Segadors, Guerra de Succesión Espanyola, Guerra d'o Francés y Guerras Carlistas.

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
- - - - - - - - 6.477

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
- 7.413 7.884 7.783 8.622 - 10.281 10.959 11.438

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
11.281 - 11.855 - - 13.210 14.000 15.155 16.546
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
- - - - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - - 17.810 - - - -

 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Vinclos externos

editar