Sierra de Biscuerno

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.
Sierra de Biscuerno
Cheografía
Cordelera Depresión d'Ebro
Sector
' {{{ran}}}
Maxima altaria 495 m (El Campanero)
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Baixo Aragón-Casp
Cheolochía
Edat Chattián (Oligoceno).
Materials Rocas sedimentarias
Tipo
Mapa

La sierra de Biscuerno (en castellano Sierra de Vizcuerno) ye un conchunto de plataformas estructurals y cabezos d'edat chattiana situaus en l'interfluvio entre los ríos Regallo y Guadalop. Se troba en las comarcas Baixo Aragón-Casp y Baixo Aragón y en los termins municipals de Casp y Alcanyiz.

Altarias editar

La suya principal altaria ye El Campanero com 495 m, seguida d'atras como Biscuerno (432 m).

Toponimia editar

La sierra de Biscuerno prene lo suyo nombre de lo mont Biscuerno, documentau en textos medievals de primers de lo sieglo XV.[1] Lo toponimo Biscuerno presenta lo prefixo bis que da una valua peyorativa con matiz d'obliqüidat, y presenta un equivalent en la val de Benás (Biscorniero).[2]

Cheolochía editar

La sierra de Biscuerno ye formada por un livel inferior d'archilitas (Unidat Mequinenza-Vallobar) y un livel superior d'almendrons, piedras d'arena y archilitas (Unidat Torrent de Cinca-Alcoleya de Cinca). Las dos unidaz son d'edat chattiana y tienen paleocanals de piedra d'arena desenronaus y mesmo pendius.

Referencias editar

  1. (es) Pascual Ortega Pérez: Rentas del Castellano de Amposta (Orden del Hospital), En las Encomiendas de Ascó, Caspe y Miravet A Principios del Siglo XV, publicau en Miscel.lània de textos medievals. - Barcelona : Institució Milà i Fontanals, departament d'estudis medievals, 1985- = ISSN 0213-2257. - v. 8, (1996), p. 249-282 p. 386.
  2. (es) José Antonio Saura Rami: Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. Gara d'Edizions, Institución Fernando el Católico, 2003, p. 337.

Bibliografía editar


Sierras d'a depresión d'Ebro
Alta | Alta de Moncalvo | Aubera | Alcubierre | Els Aüts | Barués | Belchit | Biel | Biscuerno | Boqueretes | Botja | Buitresa | Campells | Carbonera | Casp | Castell | Cierzo | Coscollar | Deveses | Entredito | Erla | Exaulín | Farlet | Fatarella | Fites | Forcas | Galocha | Gerinda | Gorda | Huerta | Grais | Lanacha | Luesia | Luna | Mangraners | Maranyà | Marcuera | Masos de Flix | Marcuera | Mayor | Mequinenza | Negra | Orés | Pallaruelo | Pedrosas | Penya | Pesells | Picarda | Pinar | Presinyena | Puebla | Racons | Ribers | Rubió | Sant Pedro | Santa Quiteria | Sierra de Sant Salvador | Sena | Serretiella | Serún | Sixena | Uncastiello | Uxué | Valcuerna | Val Hondo | Valdurrios | Val Madriz | Vall de Batea | Vallcoma | Vinyes