Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

La sierra de Belchit (en castellano Sierra de Belchite[1]), son unas elevacions de la depresión d'Ebro con dirección NU-SE situadas entre los termins municipals d'Almonecir de la Cuba y Belchit.

Sierra de Belchit
Sierra de Belchite
Envista de la sierra de Belchit dende lo lugar viello de Belchit.
Cheografía
Cordelera Depresión d'Ebro
Sector
' {{{ran}}}
Maxima altaria 632 m, mollón d'el Lobo
Cimas importants
Largaria
Amplaria
Superficie
Vértiz cheodesico
Subsistemas
Administración
Estau
País Aragón
Comarca Campo de Belchit
Cheolochía
Edat Churasico, Paleocheno
Materials calsineras.
Tipo
Mapa

Altarias editar

La principal altaria ye lo mollón d'el Lobo con 632 m.

Cheolochía editar

Comprende l'anticlinal d'anticlinal d'Almonecir de la Cuba, con afloramientos churasicos y una representación de la plana d'erosión fundamental finiterciaria (S2).[2]

La sierra de Belchit ye travesada por lo río Aguas a traviés de lo estreito de Malpasillo,[3] lo que representa una cluse. En tiempos de los romanos s'aproveitó este estreito en Almonecir de la Cuba pa construir una presa. Auguas enta baixo d'esta cluse bi ha un ventallo aluvial d'edat plio-quaternaria.[4][5]

Referencias editar

  1. (es) María Blasco Lázaro: Red natural de Aragón. nº 6, Campo de Belchite. Prames, 2006. pp. 76-79.
  2. (es) María Asunción Soriano: Superficies de erosión finiterciarias desarrolladas al S y SW de Zaragoza. Acta geológica hispánica, ISSN 0567-7505, Vol. 23, Nº 1, 1988, p. 41.
  3. (es) Miguel Arenillas Parra et al. La presa de Almonacid de la Cuba. Del mundo romano a la ilustración en la cuenca del río Aguasvivas. Gobierno de Aragón, 1996 P 70.
  4. (es) Francisco Pellicer Corellano, Maria Teresa Echeverría Arnedo Formas de relieve del centro de la depresión del Ebro. Institución Fernando el Católico, 1989. p. 189.
  5. (es) Luisa María Frutos Mejías, María Carmen Chueca Diago, María Teresa Echeverría Arnedo, Francisco Pellicer Corellano, José Luis Peña Monné, et al.: Enciclopedia Temática de Aragón. Tomo V: Geografía. Ediciones Moncayo, 1987. p. 76.

Bibliografía editar


Sierras d'a depresión d'Ebro
Alta | Alta de Moncalvo | Aubera | Alcubierre | Els Aüts | Barués | Belchit | Biel | Biscuerno | Boqueretes | Botja | Buitresa | Campells | Carbonera | Casp | Castell | Cierzo | Coscollar | Deveses | Entredito | Erla | Exaulín | Farlet | Fatarella | Fites | Forcas | Galocha | Gerinda | Gorda | Huerta | Grais | Lanacha | Luesia | Luna | Mangraners | Maranyà | Marcuera | Masos de Flix | Marcuera | Mayor | Mequinenza | Negra | Orés | Pallaruelo | Pedrosas | Penya | Pesells | Picarda | Pinar | Presinyena | Puebla | Racons | Ribers | Rubió | Sant Pedro | Santa Quiteria | Sierra de Sant Salvador | Sena | Serretiella | Serún | Sixena | Uncastiello | Uxué | Valcuerna | Val Hondo | Valdurrios | Val Madriz | Vall de Batea | Vallcoma | Vinyes