Lista de monarcas d'Aragón

articlo de lista de Wikimedia
(Reendrezato dende Lista de Reis d'Aragón)
En ista lista apareixen totz os monarcas d'Aragón, se veiga Lista de reis d'Aragón ta veyer nomás a lista d'os reis.
Casa Reinato Imachen Nombre Embotada Naixito Muerto Comentario
dende dica


Se creya o condato d'Aragón como parti d'a Marca Hispanica.
Contes Francos
?
809

Aureolus




809 820 Aznar I Galíndez.jpg Aznar I
Galíndez
839 A vegatas dito conte de Chaca. Conte de Cerdanya y de Urchel. Independiza o condato d'o vasallache franco.

820
830

García I
Galíndez

Conte de Pamplona
833
844

Galindo Garcés

?
844

844
867

Galindo I
Aznárez ?
867
Conte d'Urchel (830-833), Cerdanya (~830-833), Pallars (833-834) y Ribagorza (833-834)
867
893

Aznar II
Galíndez


893
922
Galindo II Aznarez, V conde de Aragón.jpg Galindo II
Aznárez


922
925

Andregoto
Galíndez

Se casa con García Sánchez, rei de Navarra

925
O títol de conte d'Aragón pasa a o rei de Navarra. Os nombres son los d'o rei de Navarra.
Casa de Ximeniz
925
970

García Sánchez I


Rei de Navarra
970
994
Sancho2Navarra.jpg Sancho Garcés II Abarca


Rei de Navarra (970-994). Mientres o suyo reinato, o suyo fillo Gonzalo de Navarra fació as funcions de conte d'Aragón como lo presentan bells documentos.
994
1000

García Sánchez II o Tremulo


Rei de Navarra (994-1000)
1000
1035
Don-sancho-el-mayor.-rizzi..jpg Sancho Garcés III o Mayor


Rei de Navarra (1000-1035). Conte de Sobrarbe y Ribagorza (1018-1035). Conte de Castiella (1029-1035)

1035 Creyación d'o reino d'Aragón quan Sancho Garcés III divide o suyo reino entre os fillos.
Casa d'Aragón
1035
1069
Remiro I d'Aragón.jpg Remiro I


1er rei d'Aragón. Con a muerte d'o suyo chirman Gonzalo I de Ribagorza y Sobrarbe, os reinos de Sobrarbe y Ribagorza pasan a fer parte d'Aragón.
1063
1094
Sancho Remíriz.jpg Sancho Remíriz


Rei de Navarra (1076-1094)
1094
1104
Pietro I d'Aragón.jpg Pero I
1070
1104
Rei de Navarra (1094-1104)
1104
1134
Alifonso I d'Aragón.jpg Alifonso I o Batallero
1073
1134
Rei de Navarra (1104-1134)
1134
1137
Remiro II d'Aragón.jpg Remiro II o Monche



1137
1164
Petronila Ramon Berenguer.jpg Peironela
1136
1164
Casata con Remón Berenguer IV, conte de Barcelona y rei consort a títol de prencipe.

1164
Creyación d'a Corona d'Aragón por a unión dinastica d'os reis d'Aragón con os contes de Barcelona.
Casa d'Aragón
1164
1196
Alifonso II d'Aragón.jpg Alifonso II o Casto
1157
1196

1196
1213
Pietro II d'Aragón.jpg Pero II o Catolico

1213
Primer rei aragonés que estió coronato.
1213
1276
Chaime I d'Aragón.jpg Chaime I o Conqueridor
1208
1276
Dixa o reino de Mallorca a o suyo fillo Chaime II
1276
1285
Pietro III d'Aragón.jpg Pero III o Gran
1239

Dixa o reino de Secilia a o suyo fillo Chaime II
1285
1291
Alifonso III d'Aragón.jpg Alifonso III

1291
1291
1327
Chaime II d'Aragón.jpg Chaime II o Chusto


Rei de Secilia dende 1285
1327
1333
Alifonso IV d'Aragón.jpg Alifonso IV o Benigno u
o Cerimonioso
1299
1336
Rei de Cerdenya (1327-1336). Rei de Secilia (1327-1333). Alifonso III de Napols
1336 1387 Pietro IV d'Aragón.jpg Pero IV o Cerimonioso
1319
1387
Integra en a Corona d'Aragón o reino de Mallorca. Conquista os ducatos d'Atenas y Neopatria. O reino de Secilia pasa a Martín I.
1387
1396
Chuan I d'Aragón.jpg Chuan I l'Amador d'a Chentileza 1350
1396
Pierde os ducatos d'Atenas y Neopatria
1396
1410
Marti l'humà.jpg Martín I l'Humán
1356
1410
Rei de Secilia dende 1380

1410
1412
Interregno que se remata con o Compromís de Casp
Casa de Trastamara
1412 1416 Ferrando I d'Aragón.jpg Ferrando I o d'Antequera
1380
1416

1416
1458
Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg Alifonso V o Magnanimo
1396
1458
Alifonso III de Valencia
Alifonso I de Mallorca
Alifonso I de Secilia
Alifonso II de Cerdenya
Alifonso I de Nápols (1442-1458). Dixa o reino de Nápols a o suyo fillo ilexitimo Ferrando.
Alifonso IV de Barcelona (1416-1458)
1458
1479
Chuan II d'Aragón.jpg Chuan II
1398
1479
Chuan II de Navarra (1425-1479). Dixa o reino de Navarra a la suya filla Alionor de Foix.
1479
1516
Michel Sittow 004.jpg Ferrando II o Catolico
1452
1516
Ferrando V de Castiella, rei consort (1507-1504), rechent de Castiella (1507-1516). Rei de Navarra (1513-1516). Rei de Secilia (1468-1516). Rei de Nápols (1504-1516).

1516 Unión dinastica d'a Corona d'Aragón con Castiella. O gubierno se feba a traviés de virreis.
Casa d'Austria
1516
1556
Emperor charles v.png Carlos I o Emperador 1500
1558
Emperador d'o Sacro Imperio (1519-1558)
1556
1598
Portrait of Philip II of Spain by Sofonisba Anguissola - 002b.jpg Felipe I o Prudent
1527
1598
Felipe I de Portugal (1580-1598)
1598
1621
Andres López 001.jpg Felipe II o Piadoso 1578
1621
Felipe II de Portugal (1598-1621)
1621
1665
Diego Velázquez 071.jpg Felipe III o Gran 1605
1665
Felipe III de Portugal (1621-1640)
1641
1652
Mientres a Guerra d'os Segadors Loís XIII de Francia estió conte de Barcelona, títol que heredó o suyo fillo Loís XIV de Francia. A solución definitiva se producirá con o Tractato d'os Pireneus en 1654.
1661
1700
Juan de Miranda Carreno 002.jpg Carlos II o Espiritato
1665
1700


1701
1714
Guerra de Succesión Espanyola
Casa de Borbón 1700
1705
Felipe V de España.jpg Felipe IV
1683
1746
Perdita a corona en 1705, en 1707 recuperó o reino d'Aragón, pero imposo os Decretos de Nueva Planta por os que o territorio perdió sus fueros y privilechios, pasando a estar rechito por as leis de Castilla. D'atra man no recuperaría Catalunya dica 1714. Os respectives titols siguen ligatos a la Corona de Espanya
Casa d'Austria 1705
1714
Carles-III-de-Catalunya.jpg Carlos III
1683
1746
Pretendient y rival de Felipe d'Anchú (1703-1725)
En a campanya enta Madrit ocupó de nuevo o territorio aragonés (1710) por as batallas d'Almenara y Zaragoza[1] pero redotato en Brihuega y Villaviciosa, Felipe d'Anchú restauró a suya autoridat en o reino d'Aragón en 1711[2]
Emperador d'o Sacro Imperio (1711-1740)
Con os Decretos de Nueva Planta disapareixen os reinos d'Aragón y Castiella, pasando os títols a fundir-se en o rei d'Espanya

ReferenciasEditar

Se veiga tamiénEditar