Lanius senator

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Lanius senator
Un picapuerco carnizero (Lanius senator).
Denominacions populars
picapuerco carnizero ^[1], picaraza montanyesa ^[2], repicapuerco, cabeza colorada ^[3], calciguerán ^[4]
Estau de conservación
Seguro (IUCN)
Clasificación cientifica
Reino:	Animalia
Filo:	Chordata
Clase:	Aves
Orden:	Passeriformes
Familia:	Laniidae
Chenero:	Lanius
Especie:	L. senator
Descripción
Lanius senator Linnaeus, 1758
Distribución cheografica
Distribución d'o picapuerco carnizero. Puestos de verano (narancha) y d'hibierno (azul).

O picapuerco carnizero (Lanius senator (Linnaeus, 1758)^[5]) ye una especie d'ave d'a orden d'os Passeriformes y familia Laniidae que mide 17 cm de largo y tien a suya frent y os costaus d'o tozuelo de color negra brilant, y a parti superior d'o tozuelo y la posterior d'o cuello de una color royenca intensa. Lo dorso, a coda y as alas son de color negruzca, con tacas blancas, y as partis inferiors son blanquinyosas.

Ocupa una gran cantidat d'habitats, entre os que se troban totas as redoladas d'almarchals. Amás, ye un d'os muixons mas frecuents en os selvas cremadas. Ye de rechimen carnivoro y tien o costumbre -como d'atras especies d'a mesma familia- d'entochar as suyas presas en as punchas d'as plantas pa escuartizar-las con mayor facilidat, u bien pa alzar-las como reserva de birolla.^[6] Ye habitual veyer-lo apostau en os filos de telefón.^[7]

Referencias

↑ (an)/(ca)/(es) Cartel d'as aus (PDF: 9.9 Mb) d'a pachina web "Aragón Natural" d'o Gubierno d'Aragón
↑ (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.124
↑ (es) BLASCO ZUMETA, Javier, Guía de Aves de las Cinco Villas; Ed ADEFO (Asociación para el desarrollo y fomento de las Cinco Villas), Exeya d'os Caballers, 2009, ISBN 978-84-8321-971-3
↑ (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
↑ (de) Hans-Günther Bauer y Peter Berthold: Die Brutvögel Mitteleuropas. Bestand und Gefährdung. Aula, Wiesbaden 1997, ISBN 3-89104-613-8, p. 439f.
↑ (ca) Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, num. 6, p. 137. 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6
↑ (ca) Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, p. 100. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X

Vinclos externos

Se veigan as imáchens de Commons sobre Lanius senator.

Especies d'o chenero Lanius

Datos: Q235052
Multimedia: Lanius senator / Q235052
Especies: Lanius senator

[1] (an)/(ca)/(es) Cartel d'as aus (PDF: 9.9 Mb) d'a pachina web "Aragón Natural" d'o Gubierno d'Aragón

[2] (an) Rafel Vidaller Tricas: Libro de As Matas y Os Animals; Dizionario aragonés d'espezies animals y bechetals,Ed. Val d'Onsera, 2004, ISBN 978-84-8986-235-7, p.124

[3] (es) BLASCO ZUMETA, Javier, Guía de Aves de las Cinco Villas; Ed ADEFO (Asociación para el desarrollo y fomento de las Cinco Villas), Exeya d'os Caballers, 2009, ISBN 978-84-8321-971-3

[DORTO-4] (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.

[5] (de) Hans-Günther Bauer y Peter Berthold: Die Brutvögel Mitteleuropas. Bestand und Gefährdung. Aula, Wiesbaden 1997, ISBN 3-89104-613-8, p. 439f.

[6] (ca) Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, num. 6, p. 137. 1988,Barcelona,ISBN 84-7306-354-6

[7] (ca) Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, p. 100. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]