Chirona

municipio de Catalunya
(Reendrezau dende Gerona)

Chirona (en catalán, oficialment y en grafía etimolochica Girona; en castellano Gerona) ye una ciudat y municipio de Catalunya, capital d'a provincia de Chirona y d'a comarca d'o Chironés.

Chirona
Girona
Gerona
Municipio de Catalunya
Bandera Escudo d'armas
Anvista panoramica de Chirona
Anvista panoramica de Chirona.
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 Catalunya
Chirona
Chironés
Superficie 39,1 km²
Población
 • Total

104 320 hab. (2016)
Altaria
 • Meyana

75 m.
Distancia
 • 85 km
 • 373 km

enta Barcelona
enta Zaragoza
Alcalde Lluc Salellas i Vilar
Codigo postal 17000–17007
Chentilicio Chironés/a[1] u cherundense[1]
Patrons Sant Narciso
Ríos Ter, Galligants, Güell, Onyar
Coordenadas
Chirona ubicada en Catalunya
Chirona
Chirona
Chirona en Catalunya
Web oficial

A suya población ye de 96.722 habitants (2011) en una superficie de 39,1 km², con una densidat de población de 2.473,71 hab/km².

Ye una ciudat con un important patrimonio molimental, destacando-ne o suyo call (a chudería de Chirona), a seu de Santa María y o suyo casco viello en cheneral.

Cheografía

editar

A localidat de Chirona se troba situada a 75 metros d'altaria sobre lo livel d'a mar, en una plana a on i confluyen o río Ter y os suyos afluyents, Galligants, Güell y Onyar, a una distancia de 85 km d'a ciudat de Barcelona, a capital de Catalunya, y de 373 d'a ciudat aragonesa de Zaragoza.

O termin municipal de Chirona muga a lo norte con Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter; a l'este con Celrà, Juià y Bordils; a o sud-este con Cuart; a o sud-ueste con Fornells de la Selva y Vilablareix; y a l'ueste con Salt y Sant Gregori.

Sant Julià de Ramis y Sarrià de Ter
Salt y Sant Gregori   Celrà, Juià y Bordils
Fornells de la Selva y Vilablareix Cuart

Historia

editar

En 785 as elites gubernants d'a ciudat pactan l'entrega d'a ciudat a Carlos Magno.[2] En 793 una expedición de tropas cordobesas mandada por Abd al-Malik al-Muzaffar fracasa en a conquiesta de Chirona pero espulla la redolada d'a Septimania.[3]

O 10 d'agosto de 1391, a población cristiana de Chirona engarcholó a los chodigos d'a suya chudería en una torre d'a ciudat, ta forzar-los a albandonar a suya relichión y convertir-se'n a lo cristianismo.

Demografía

editar
Evolución demografica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
1.048 1.073 1.409 4.858 8.842 15.759 16.226 16.738 17.041

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
18.386 19.393 24.683 33.018 32.773 38.385 50.338 87.648 70.876

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
69.570 72.333 70.576 71.858 73.637 77.475 83.531 89.890 94.484
2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
96.188 96.236 96.722 - - - - - -
2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 -
- - - 101.648 102.666 104.320 - - -

1497-1553: fuegos; 1717-1981: población de feito; 1990- : población de dreito

Administración

editar

Reparto de concellers

editar
Eleccions municipals
Partiu 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007[4] 2011[4] 2015 2019 2023
Partit dels Socialistes de Catalunya 13 14 11 10 7 4 6 8
Convergència i Unió 9 6 5 6 10 - - -
Partit Popular de Catalunya 2 2 3 2 3 1 0 1
Candidatura d'Unitat Popular - - - 0 3 4 6 8
Iniciativa per Catalunya 0 1 2 3 2
Esquerra Republicana de Catalunya 1 2 4 4 0 4 4 3
Junts per Catalunya - - - - - - - - - 10 9 6
Vox - - - - - - - - - - 0 1
En Comú Podem-Iniciativa per Catalunya - - - - - - - - - 0 0 0
Ciudadanos - Partido de la Ciudadanía - - - - - - - - - 4 2 0
Total 25 25 25 25 25 27 27 27

Alcaldes

editar
Lista d'alcaldes
Lechislatura Nombre Partiu politico
19791983 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
19831987 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
19871991 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
19911995 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
19951999 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
19992002 Joaquim Nadal i Farreras   Partit dels Socialistes de Catalunya
20022003 Anna Pagans i Gruartmoner   Partit dels Socialistes de Catalunya
20032007 Anna Pagans i Gruartmoner   Partit dels Socialistes de Catalunya
20072011 Anna Pagans i Gruartmoner   Partit dels Socialistes de Catalunya
20112015 Carles Puigdemont i Casamajó   Convergència i Unió
20152019 Carles Puigdemont i Casamajó (dica 2016)
Albert Ballesta (2016)
Marta Madrenas
  Convergència i Unió
20192023 Marta Madrenas   Junts per Catalunya
20232027 Lluc Salellas[5]   Candidatura d'Unidat Popular

Molimentos

editar

Relichiosos

editar

Civils

editar

Localidaz achirmanatas

editar

Vinclos externos

editar

Museus

editar

Medios de comunicación

editar

Turismo

editar

Referencias

editar
  1. 1,0 1,1 (an) Diccionario aragonés-castellano-catalán. Versión preliminar. Estudio de Filología Aragonesa. Edacar num. 14. Zaragoza. Edicions Dichitals de l'Academia de l'Aragonés. ISSN 1988-8139. Octubre de 2024.
  2. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 21, ISBN 978-84-9967-306-6
  3. (es) David González Ruiz: Breve Historia de la Corona de Aragón. Ediciones Nowtilus, S.L., Madrid, abril de 2012, p. 24, ISBN 978-84-9967-306-6
  4. 4,0 4,1 (es) Resultatos d'as eleccions municipals de 2011 en Chirona en a pachina web d'o Ministerio d'o Interior.
  5. (es) Información d'Electomanía en Twitter, 17 de chunio de 2023.