Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla.

Castiel Fabib (Castielfabib en castellano, Castellfabib en catalán) ye un municipio d'a provincia de Valencia, situato en l'enclau d'o Rincón d'Ademuz, entre Aragón y Castiella-La Mancha. A suya población ye de 276 habitants (2005), en una superficie de 106,3 km².

Castiel Fabib
Castielfabib
Castellfabib
Municipio d'o País Valenciano
Escudo d'armas
Anvista d'o lugar
Anvista d'o lugar
Entidat
 • Estau
 • Comunidat
 • Provincia
 • Comarca
Municipio
 Espanya
 País Valenciano
Valencia
Rincón d'Ademuz
Superficie 106,3 km²
Población
 • Total

297 hab. (2013)
Altaria
 • Meyana

927 m.
Distancia
 • 136 km

enta Valencia
Alcalde Eduardo Aguilar Villalba
Codigo postal 46141
Ríos Ebrón
Coordenadas
Castiel Fabib ubicada en País Valencián
Castiel Fabib
Castiel Fabib
Castiel Fabib en País Valenciano
Web oficial

Mugas editar

O suyo termin municipal muga con Ademuz, Torre Chusana y Vallanca (en a mesma comarca); con Salvacanyet (en a provincia de Cuenca, Castiella-La Mancha); y con Tormón, Beguiellas d'El Cuervo, Lo Cuerbo, Tramacastiel y Libros (en a provincia de Teruel, Aragón).

Historia editar

Pero II d'Aragón reconquerió Castiel Fabib en 1210 (Daymuz et Castellum Habib et castellum quom dicitur lo Corbo et castellum quom dicitur Serrella) con aduya templera, y les concedió terrens en Tortosa en recompensa.

En 1216 se confirmó que Sancho VII de Navarra teneba bels castiellos en a muga aragonesa con lo reino taifa de Valencia, entre ellos lo de Castiel Fabib y lo d'Ademuz, castiellos que probablement consiguió con empenyos de Pero II. Los musulmans de Valencia recuperoron Castiel Fabib y Ademuz.

O 20 d'abril de 1229 se firmó un tractau entre Chaime I d'Aragón y Zait Abu Zait. Abu Zait se declaró vasallo de Chaime I, se producioron cesions territorials y Castiel Fabib quedó como lugar d'a Corona con os dreitos d'as diezmas ceditos a lo Temple.

En l'anyo 1270 o rei Chaime I d'Aragón intervinió ninviando a Santa Cruz de Moya un achent pa que tractase con os santacrucers a división d'un termin dito "Cireso" (l'actual Arroyo Cerezo):[1]

...ad dividendum terminum de Cireso, de quo est contencio inter vos ex una parte et homines de Castro Habib ex altera...

Toponimia editar

En o segundo fuero de Daroca s'escribe Castiell Sauib como una d'as mugas d'o territorio de Daroca:

a Çafra, a Rodenas, a Sancta Maria, a Castiel Savib, a Demuz, a Serreilla, ad Alpuent, a la Cirab, a Tor Alba, a Montan, a Linares, a Rio de Martin

En a Cronica de Sant Chuan d'a Penya s'escribe Castiello Fabib:

Et el primo que puyó el muro de Ubeda fué un escudero de Don Lop Ferench de Luna, segun la crónica de Don Rodrigo, que alli era; et depues tornóse en su tierra con gran vitoria et honor et tantost prissó el castiello Fabib et ademuz los quales ajustó a su Regno

En lo termin municipal de Castielfabib se troba lo microtoponimo El Jubillo, que se remonta a "alchub"[2].

Demografía editar

Evolución demografica
1749 1787 1842 1857 1860 1877 1887 1897 1900
- - 1.336 - - 2.167 - - 2.427

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991
- 2.393 - 2.194 - 1.444 - 798 -

1992 1994 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
- - - - - - - 511 -

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
- - 276 256 244 - - - -

2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 -
- 291 - - - - - - -

 1749-1981: población de feito; 1990- : población de dreito.
Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidaz poblacionals en l'INE.

Molimentos editar

Notas editar

  1. (ca) Enric Guinot: Els límits del regne, el procés de formació territorial del País Valencià Medieval (1238-1500). Edicions Alfons El Magnànim. 19956 p 63
  2. (ca) Garcia Osuna, Antoni: Fluïdesa semàntica i variació regional en hidrònims de les comarques valencianes de parla xurra. En: Quaderns de filologia. Estudis lingüístics, 2015, Nº 20, p 213.
  3. Raúl Eslava Blasco: El patrimonio desaparecido del Rincón de Ademuz: tres piezas de orfebrería de Castielfabib, en a revista ABABOL de l'Instituto de Cultura y Estudios del Rincón de Ademuz.
  4. Raúl Eslava Blasco, Reliquias y religiosidad popular en el Rincón de Ademuz: el cuerpo de san Guillén de Castielfabib, en a revista ABABOL de l'Instituto de Cultura y Estudios del Rincón de Ademuz.