Binéfar
![]() |
Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografía oficial de Biquipedia (la Ortografía de l'aragonés de l'Academia Aragonesa d'a Luenga). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. |
Binéfar ye un municipio aragonés d'a provincia de Uesca, capital administrativa d'a comarca de Litera.
Binéfar | |||
Municipio d'Aragón | |||
| |||
Entidat • País • Provincia • Comarca |
Municipio![]() ![]() Litera | ||
Partiu chudicial | Monzón | ||
Superficie | 25,1 km² | ||
Población • Total • Densidat |
9927 hab. (2013) 395,5 hab/km² | ||
Altaria • Meyana |
286 m. | ||
Distancia • 80 km • 39 km |
enta Uesca enta Leida | ||
Alcalde | Agustín Aquilué Frago | ||
Codigo postal | 22500 | ||
Parroquial • Diocesi • Arcipestrau |
Balbastro-Monzón Cinca Meya-Litera | ||
Coordenadas | |||
Web oficial |
A suya población ye de 9927 habitants en una superficie de 25,1 km² y una densidat de 395,5 hab/km².
Toponimia Editar
Se considera un toponimo d'orichen arabe. En chistabín se pronuncia Binefa.
Cheografía Editar
Binéfar y situato a 286 metros d'altaria sobre o livel d'a mar, a una distancia de 80 km de Uesca, a capital d'a suya provincia.
Demografía Editar
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||
1990- : población de dreito. Fuent: Intercensal en l'INE, Series de población en l'INE y Relación d'unidatz poblacionals en l'INE. |
Historia Editar
A primera cita d'o lugar, seguntes Agustín Ubieto Arteta, ye en 1092, documentada en a obra d'Antonio Ubieto Arteta Colección diplomática de Pedro I de Aragón y Navarra (Zaragoza, 1951), con as formas Bineffar y Avinefar.[1]
En octubre de 1363 se bi sinyó o Tractau de Binéfar entre o rei Pero IV d'Aragón y Henrique de Trastamara.
Administración Editar
Reparto de concellers Editar
Partiu | 1979 | 1983 | 1987 | 1991 | 1995 | 1999 | 2003 | 2007 | 2011 |
Partido Popular | - | - | - | 3 | 5 | 5 | 5 | 4 | 5 |
Partido de los Socialistas de Aragón | 4 | 8 | 5 | 6 | 6 | 6 | 6 | 6 | 5 |
Partido Aragonés | - | 5 | 4 | 2 | 1 | 1 | 1 | 2 | 3 |
Partido Comunista de Aragón/Izquierda Unida | 2 | 0 | 1 | 1 | 1 | 0 | - | 0 | 0 |
Chunta Aragonesista | - | - | - | 0 | 0 | 1 | 1 | 1 | 0 |
Centro Democrático y Social | - | - | 3 | 1 | - | - | - | - | - |
Unión de Centro Democrático | 6 | - | - | - | - | - | - | - | - |
Izquierda Republicana | 1 | - | - | - | - | - | - | - | - |
Total | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 | 13 |
Alcaldes Editar
Lechislatura | Nombre | Partiu politico |
---|---|---|
1979–1983 | Francisco Pina Cuenca[4] | Partido de los Socialistas de Aragón |
1983–1984 | Francisco Pina Cuenca | Partido de los Socialistas de Aragón |
1984–1987 | ||
1987–1991 | ||
1991–1995 | ||
1995–1999 | Manuel Lana Gombau[5] | Partido de los Socialistas de Aragón |
1999–2003 | Manuel Lana Gombau | Partido de los Socialistas de Aragón |
2003–2007 | Manuel Lana Gombau | Partido de los Socialistas de Aragón |
2007–2011 | Manuel Lana Gombau | Partido de los Socialistas de Aragón |
2011–2015 | Agustín Aquilué Frago | Partido Popular |
Puestos d'intrés Editar
Molimentos relichiosos Editar
- Ilesia de Sant Per, un edificio d'estilo gotico, d'o sieglo XVI.
- Ermita de Nuestra Sinyora d'o Romeral.
- Ermita de Sant Quilez.
Esporte Editar
- O fútbol ye representato por o Club Deportivo Binéfar.
Comunicacions Editar
Referencias Editar
- ↑ (es) Ubieto Arteta, Agustín: Toponimia aragonesa medieval, Valencia, 1972.
- ↑ Datos Eleccions MIR
- ↑ https://web.archive.org/web/20110105133451/http://portal.aragob.es/archelec/index.jsp
- ↑ (es) Francisco Pina Cuenca en a pachina web d'as Corz d'Aragón.
- ↑ (es) Manuel Lana Gombau en a pachina web d'as Corz d'Aragón.
Se veiga tamién Editar
Vinclos externos Editar
- Se veigan as imachens de Commons sobre Binéfar.
- (es)Pachina web ofizial municipal.
- (es)CAI Aragón-Binéfar.
- (es)Asociación Cultural y Recreativa Peña Latacin.
- (es)Club Deportivo Binéfar.
Municipios d'a comarca de Litera | |
---|---|
Albelda | Alcampell | Altorricón | Baells | Binéfar | Camporrélls | Castillón Roi | Esplús | Peralta y Calasanz | Sant Istevan de Litera | Tamarit de Litera | Valdellou | Vencillón | Zanui-Alins |